El cineasta Miyazaki Hayao és una de les figures més prestigioses de la cultura japonesa i un referent en el món dels dibuixos animats. Fins i tot John Lasseter, un altre dels pesos pesants -en tots els sentits- de l'animació, n'és un fanàtic. Recentment es va estrenar als cinemes Mi vecino Totoro (隣のトトロ). En realitat, la pel·lícula és de 1988, però no havia arribat als cinemes d'Espanya. Miyazaki és tan important que no han fet una mena de reestrena per als infants, no: l'han passada només en versió original. Tot i això, la vaig anar a veure i la sala era plena de famílies amb criatures, la qual cosa em feia sospitar el pitjor. Sorprenentment, els nens es van portar molt bé i van seguir la pel·lícula sense problemes (cosa que fan els nens d'altres països i ningú no se sorprèn). El problema va ser algun pare imbècil.
Una pel·lícula que sempre recomano a la gent amb fills és la producció que Miyazaki va dirigir l'any següent: Majo no takkyūbin (魔女の宅急便), basada en la novel·la homònima de Kadono Eiko, el títol de la qual significa, literalment, "el servei a domicili de la bruixa". L'argument tracta d'una nena que pertany a una família de bruixots (bons), però els deixa per viure a la ciutat, on ajuda en un forn de pa. Com que pot volar amb l'escombra, és molt eficaç a l'hora de repartir el pa i els pastissos. A diferència del que acostuma a fer Disney, és una pel·lícula sense violència ni venjances, molt ben feta i amb una magnífica recreació del que per a un japonès (i per a molts europeus!) deu ser una ciutat europea idíl·lica. El cas és que la protagonista es diu Kiki i, potser perquè algun graciós li trobaria connotacions sexuals, a la versió espanyola la van rebatejar com a Nicky. De fet, el títol espanyol era Nicky, la aprendiz de bruja.
No sé si el fet que la protagonista d'un film d'animació es digui Kiki pot resultar escandalós, però tampoc no sé si és un nom indicat per a un local comercial, com el que vaig veure abans d'ahir (crec que) al carrer Nàpols. Es diu Kiki ràpid, i sembla ser que és un restaurant o un lloc de menjars preparats especialitzats en pollastres a l'ast. També la paraula "pollastre" i els seus derivats es presten a interpretacions curioses. Però bé, que deixin ben clar de quin tipus d'establiment es tracta, no sigui que algú pensi que és un prostíbul per a ejaculadors precoços. Vaig pensar que estaria bé que obrissin un restaurant italià que es digués La Sveltina. Què vol dir? Doncs el mateix que kiki ràpid. Però en italià tot (o gairebé tot) sona molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada