Al metro llegeixo el diari i veig una notícia sobre l'emperador del Japó, Akihito, que els japonesos anomenen 平成天皇 (heisei-tennō, l'emperador del període Heisei). L'emperador diu que malauradament no vivim en un món pacífic i posa com a exemple els últims conflictes, com ara els de l'Afganistan o l'Iraq. Deu saber de què parla, ja que sota el regnat del seu pare el Japó va viure una època de militarisme i expansionisme terribles, com no menys terrible devia ser viure a l'únic país que ha patit un doble atac atòmic.
Després de llegir l'article, miro la foto que l'acompanya, en què apareixen ell i la seva esposa al palau imperial, davant hi ha una multitud amb fanalet i, al fons, els gratacels de Tōkyō. La llum dels fanalets contrasta amb la dels edificis. I llavors miro el peu de pàgina per a constatar el que sé que han escrit. Efectivament, diu ni més ni menys el que sabia que diria: "tradición y modernidad". Quantes vegades surten aquestes tres paraules, aquests dos substantius units per una breu conjunció, en articles o reportatges que parlen del Japó. Quin peu posaríeu a aquesta foto, en què una geisha i una maiko (l'aprenent) són a l'estació de Kyōto, davant d'un tren de la línia Shinkansen, si no? O la d'un noi tenyit i amb els cabells de punta com els supersaiyajin de Dragon Ball escoltant el seu iPod mentre passeja per un santuari shinto o pel jardí d'un temple? I com això hi ha centenars d'exemples. Els periodistes mai no fallen.
També hi ha una altra cosa que em fascina de la premsa. No he vist gaires pel·lícules de Chabrol, però sempre que se n'estrena una llegeixo la crítica al diari. I hi trobo la frase de sempre, que ja ha esdevingut gairebé entranyable: "... Chabrol disecciona la burguesia...". Què diran si un dia Chabrol fa una pel·lícula, per exemple, ambientada al Japó? "Chabrol disecciona una sociedad marcada por la tradición y la modernidad"? Seria el gran crossover de tòpics periodístics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada