La caritat ben entesa

Continuant amb la reunificació alemanya, jo, que sóc força justet, mai no he acabat d'entendre per què es va fer tant de pressa, amb totes les conseqüències negatives que ha comportat. Bé, per ser més exactes, no s'hauria de parlar de reunificació sinó d'absorció. És com si els de l'oest diguessin que eren més alemanys que els altres, que eren els bons, que ara es rebaixen a compartir estat i au, ja han fet la bona acció del dia. Total, que jo, amb els dubtes sobre tan important esdeveniment, quan era a Berlín li vaig preguntar a una estudiant d'econòmiques italiana.

– Els alemanys occidentals parlen de la reunificació en un to molt paternalista. Vols dir que, des d'un punt econòmic, no en treuen res?

– No.

– I per què ho han fet, doncs? I, a més, d'aquesta manera!

– L'economia no hi té res que veure. Era més que res una obligació moral. Ho havien de fer.

Mmm... Desconfiat com sóc, no m'acabava de quedar clar. Sí que podria haver-hi una raó més moral que econòmica. Potser Helmut Kohl, o més aviat el seu ego, volia ser recordat com l'home que va reunificar Alemanya. Però, de totes maneres i deixant a banda els més que respectables comentaris d'una economista italiana, val a dir que la reunificació comportava per a l'oest una ampliació del mercat i de la quantitat de mà d'obra barata. Que per a l'humil ciutadà del carrer, tant de Hannover com de Dresden, comporta perjudicis? Que el de Hannover ha de pagar imposts per "culpa" del senyor de Dresden, que mai no podrà ser tan ric com el de Hannover i al qual, a més, li apugen els preus i li disminueix l'estabilitat laboral? Doncs sí, però això a Siemens, a la Deutsche Bank o a VW se'ls en fot, o se'ls en fotia.

Queda clar que ningú no regala res. De fet, durant aquests anys, l'aleshores ministre de finances Theo Waigel (el senyor de la foto, perquè després diguin de les celles de Gallardón) criticava dia sí i dia també els països del sud d'Europa, com si visquessin de la caritat d'Alemanya i d'altres veïns del nord. I això és el que no em quadra. Qui va muntar la Unió Europea? Portugal o Alemanya? Algú organitza una cosa així per perdre? Jo diria que no. De fet, la Unió Europea abans es deia Comunitat Econòmica Europea, és a dir, que deixaven clar que anaven per la puta pela i punt. Per molt que ho disfressin, l'origen de la UE va ser la voluntat dels alemanys de vendre més rentadores mentre tenien els francesos jugant a Napoleó (per exemple, tenint parlament a Brussel·les, han de fer alguna sessió a Estrasburg, que surt increïblement cara, només perquè a França pensin que encara són algú). Actualment, els alemanys deuen estar encantats amb l'expansió a l'est: més mercat, mà d'obra barata i, a més, professional, seriosa i amb formació; cosa que a Espanya els costava trobar.

El problema és que els espanyols es pensaven que la UE seria una sopa boba eterna, i ara es queixen que moltes ajudes se'n van als països de l'est ("¡se va todo el dinero a los polacos!", deu dir algun per fer la gracieta). De veritat pensaven que estarien fotent-los diners per no res? En lloc d'intentar progressar, els espanyols sempre van a xuclar el que poden i ara, mentre les empreses invertiran en l'est, Espanya, dins de la UE, només podrà aspirar a tenir el paper de Florida als Estats Units: ser el megageriàtric d'Europa. Bé, i depèn de la part, que segons on sigui l'hivern és molt dur.