2009/07/19

Sempre assim, em cima, em cima, em cima, em cima...

Enguany hem vist diverses vegades Carles Puyol, capitá del FC Barcelona, alçant copes que acrediten el seu equip com a campió d’un determinat títol. La imatge d’un esportista aixecant una copa enmig del deliri col·lectiu dels seguidors d’aquell equip és ja un fet habitual, i pràcticament tothom imagina que si guanyés alguna copa faria el mateix, tot i que l’ocasió fos menys solemne i els seguidors menys nombrosos.


El que sembla un gest primari i instintiu té un creador oficial. El futbolista Hilderando Luiz Bellini (he vist els seus noms de pila escrits de manera diferent segons la font), capità de la selecció brasilera aleshores, va fer aquest gest en la consecució de la copa del món de 1958. Potser algú ho havia fet en alguna altra ocasió, però aquell moment va quedar marcat per la seva repercussió mediàtica.


Aquest article sobre Bellini m’ha fet venir al cap una entrevista que vaig sentir en una emissora alemanya fa més de deu anys. En aquells temps sonava molt una cançó discotequera d’inspiració brasilera anomenada Samba de Janeiro, l’elaborada lletra de la qual deia “sempre assim, em cima, em cima, em cima, em cima; sempre assim, em baixo, em baixo, em baixo, em baixo; samba... de Janeiro”. Els autors eren un duo alemany anomenat Bellini, i els van preguntar per què es deien així. Els musics (?) van explicar que buscaven un nom típicament brasiler, i què hi havia més brasiler que un excapità de la canarinha?


No posem en dubte la brasileritat de l'exfutbolista Bellini, però queda una mica estrany que un nom que vulgui sonar a brasiler sigui italià. És cert que hi ha moltíssims brasilers d’origen italià (dins del futbol, el mític Juliano Belletti, sense anar més lluny), però no deu ser que, a aquells dos representats de l’autoanomenat poble de poetes i pensadors, els sonés igual una llengua romànica que una altra? Que, al cap i a la fi, el portuguès i l’italià (i, ja posats, també el castellà, perquè hi havia una cançó alemanya que no sé què deia de "samba y olé", que ja és quedar-se a gust) vingués a ser el mateix? Potser en aquells moments encara no era gaire famosa, però una de les personalitats brasileres més conegudes del moment és Gisele Bündchen. La model gaúcha, sempre i quan no estigui a favor d'una segona revolució farroupilha, és tan brasilera com Bellini o com João Gilberto, però és més que probable que, a un alemany, el cognom Bündchen no li soni gaire brasiler. De totes maneres, què és típicament brasiler? Un cognom portuguès? Per què no una paraula en nheengatu


Ara només caldria crear un grup de música tradicional alemanya que es digués Okulaja o Lafontaine en honor a l'esportista o al polític alemany, respectivament. O un catalaníssim esbart dansaire anomenat Brendemühl, com l’actor barceloní. Com sentaria a alguns que un grup de flamenco es digués Ndjambo, cognom d’una periodista de Televisió Espanyola? Potser molta gent posaria en dubte la qualitat artística de Bellini (el grup, no el futbolista), però van ser uns pioners de la globalització i la multiculturalitat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada