2009/07/19

Gulliver al país del sol naixent


A La Vanguardia d'avui apareix una curiosa foto enviada per un lector. Es tracta d'un restaurant situat del barri d'Aoyama, a Tokyo, anomenat Aoyama Laputa Garden. Al paràgraf que comenta la imatge diu que probablement els japonesos no ho saben, però aquest nom pot ser divertit per als turistes. I ja està. Sí que té la seva gràcia, és clar, però tampoc no els hauria costat res dir que hi ha una raó per la qual es diu així. Com que el restaurant és en una planta molt elevada (es troba a 34 metres del carrer), el nom fa referència a l'illa de Laputa, un dels llocs inventats per Jonathan Swift a la seva famosa obra, Els viatges de Gulliver.

Laputa és una illa que levita mitjançant un sofisticat sistema magnètic. És una imatge que els japonesos deuen trobar interessant, perquè hi ha una pel·lícula de Hayao Miyazaki amb aquest títol (coneguda fora del Japó com a Castle in the Sky), i un model de cotxe de l'empresa Mazda també té aquest nom. La idea d'una illa voladora els deu oferir una imatge bucòlica, de pau i de serenitat. El que potser ja no saben és el que Swift explica sobre Laputa, i és que, tot i comptar amb una població de brillants científics, està dominada por un governant tirànic que la utilitza com a arma per a esclafar revoltes (fins i tot literalment: només cal deixar caure l'illa al lloc en qüestió), la qual cosa ja no ofereix una imatge tan idíl·lica.

A diverses traduccions al castellà de l'obra van canviar el nom de l'illa, com ara per "Lupata", però el més interessant de tot és que, tractant-se d'algú com Swift, potser va triar aquest nom essent plenament conscient del seu significat en castellà. Els qui segurament les desconeixen són els de màrqueting de Mazda.

2 comentaris:

  1. Em fa gràcia, perquè, de fet, quan vaig llegir el llibre en castellà, lupata em va semblar que s'assemblava força a "la puta", i això que no sabia com es deia la illa en anglès.
    Per cert, la peli del castillo ambulante em va encantar i quan vaig ser al Japó la vaig buscar i no va haver manera de trobar-la enlloc. Bé, tampoc no vaig buscar gaire, tot s'ha de dir. El que em va sorprendre és que pensava que aquest tipus de pelis serien més barates allà i ni de bon tros ho eren.

    ResponElimina
  2. Sí, allà són força més cars, però es poden trobar coses curioses. Em sembla que amb el blu-ray Europa i el Japó deixaran de compartir zona. Són uns malparits!

    ResponElimina