Gentilicis

El periodista Rafael Poch no és pot queixar dels destins que li han tocat. Després de sis anys a Běijīng, ara és corresponsal de La Vanguardia a Berlín. El passat dia 12 parlava de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Turquia i Armènia gairebé cent anys després de l’episodi traumàtic del genocidi armeni per part dels turcs, uns fets que durant gairebé tot aquest segle han estat negats per part de les autoritats turques. Fins i tot s’ha arribat a amenaçar els turcs que deien que era un fet que ja no es podia amagar, com és el cas de l’escriptor Orhan Pamuk. Mai no he acabat d’entendre que els turcs actuals continuïn negant-ho, sobretot tenint en compte que els qui van perpetrar tal genocidi van ser les autoritats de l’imperi otomà, no de l’estat turc que va fundar Atatürk i que, entre altres coses, comptava amb una legislació molt més avançada que la de la gran majoria de països europeus, sobretot en tot allò referent al laïcisme i situació de la dona. Però bé, tampoc no estic gaire posat en el tema.

Com que els representants dels estats turc i armeni, entre altres, es van reunir a Zuric, Poch es va encarregar de la crònica d’aquest acord històric que possiblement no deixarà contenta la majoria d’habitants de tots dos territoris, però ja és un avanç. Fins i tot van segellar aquesta nova fase històrica amb una partit de futbol entre les seleccions de Turquia i Armènia (hi havia una manera millor?). A més de les relacions entre turcs i armenis, a la ciutat suïssa van tenir lloc altres negociacions sobre qüestions territorials amb estats com l’Azerbaidjan. Malauradament, Poch utilitza els gentilicis “azerbayano” i “azerbayana”. És una qüestió de gustos, és clar, però dic “malauradament” perquè m’encanta el gentilici “azerí” (que en català és “àzeri”). Potser és que “azerbayano” li dóna un toc més administratiu, mentre que “azerí” tindria un caràcter més ètnic o cultural, no sé. Un altre gran gentilici en castellà és “turcomano”, tot i que ara hi ha la tendència a escriure “turkmeno”, probablement perquè “turcomano” (que en català és “turcman”) sembla ser que també es pot utilitzar per a tots els pobles túrquics (turcs, àzeris i uigurs inclosos) i no es limita als originaris del Turkmenistan.

A les pel·lícules del director Luis García Berlanga sempre hi havia algú que deia la paraula “austrohúngaro”, no sé si perquè el cineasta sentia fascinació per l’imperi austrohongarès o perquè, simplement, li agradava com sonava. Jo una vegada, encara que no era del tot necessari, vaig colar la paraula “azerí” en un text sobre paleontologia. No és el mateix que ser com Berlanga, però es fa el que es pot.