Director's cut

Parlant amb diverses persones sobre aquelles reedicions de pel·lícules que te les venen com a "el muntatge del director" (cosa que, en la majoria dels casos, ni tan sols és certa) vaig alegrar-me de saber que sóc una persona normal, perquè els meus interlocutors opinen igual que jo: els muntatges del director acostumen a ser molt pitjors que els originals (podríem anomenar-los "muntatge del productor"?). Jo pensava que si s'entesten a treure DVD amb aquesta nova versió potser és perquè al gran públic li encantava, però deu ser més una qüestió de col·leccionisme que de gaudir de la nova edició d'una pel·lícula que t'agrada.

Ara que alguns DVD et permeten veure les escenes eliminades del muntatge d'una pel·lícula, t'adones que van fer bé a eliminar-les. Després les veus en els extres del DVD i, mira, fan gràcia, però van fer bé de no posar-les. Els muntatges del director són, en realitat, muntatges originals amb algunes d'aquestes escenes afegides. En la gran majoria de casos, es tractava de coses irrellevants que només allargaven la pel·lícula sense aportar-hi res.

D'entre totes les pel·lícules que han estat afectades per aquest fenomen, cal destacar, sens dubte, Blade Runner. Per què? Doncs perquè no té una edició especial amb muntatge del director, sinó que en té dues. Què va passar? El director va fer un muntatge i després es va adonar que l'havia fet malament i en va fer un altre? Al primer, li van dir director's cut i al segon final cut, però, per molt final que fos, potser acabarà havent-hi un ultimate cut, que tampoc vol dir que acabi essent el definitiu. El director, Ridley Scott, sembla obsessionat a explicar que el protagonista és també un replicant, però, és clar, no vol fer-ho de manera molt explicita. De manera que no pararà de fer muntatges fins a aconseguir-ho (i mentre vagi tenint fracassos, perquè després d'aquell peplum simpàtic i sobrevalorat anomenat Gladiator, no fa gaire cosa de profit artístic ni comercial i ara ha de tornar als aliens per veure si sona la flauta). Jo, després del primer muntatge del director, ja no em vaig atrevir a veure el segon. Ara, si és cert que era soporífer, val a dir que es carregava la veu en off, que és un element que en el cine sempre ha fet més nosa que servei i, excepte casos puntuals, com Goodfellas, sembla una prova de la incapacitat del director per a comunicar visualment el que ens vol explicar.

Ara que diuen que el cine i el mercat del DVD està en crisi, per què no vendre "muntatges del productor" de pel·lícules d'auteur? Potser així la gent normal es podria empassar Kiarostami (és clar que la pel·lícula quedaria reduïda a un curt, o a un sketch). Fa uns anys havia jocs en què editaves una pel·lícula imaginària (jo en tenia un que venia amb el diari i era la història d'un presoner condemnat a mort interpretada per Tarantino i Jennifer Aniston). Per què no fer-ho amb pel·lícules reals? Total, si ara és gairebé impossible mirar un DVD sense recórrer al botó FFWD. Estaria bé que poguéssim donar el metratge i el final que moltes pel·lícules (creiem que) es mereixen. Estic segur que millorarien l'obra de més d'un.