Síntesi oriental

A La Vanguardia del passat divendres 7 d'agost hi ha un article de Valentín Popescu sobre la regió autònoma uigur de Xinjiang. Com passa a l'estat xinès, quan un determinat territori s'anomena "regió autònoma" té de tot excepte autonomia. Una altra regió autònoma que no ho és gaire és la del Tibet. Fa temps que tinc pensat escriure perquè el Tibet mola com a poble oprimit i que, en canvi, els uigurs, el poble túrquic originari del Turkestan Oriental (és a dir, el que administrativament correspon a la regió autònoma de Xinjiang), no els coneix ningú. Quan algú en sent alguna cosa, com a molt fa alguna conyeta amb les similituds fonètiques uigur/iogurt i Xinjiang/Shin-chan. No es fan fotos amb Richard Gere i després passa el que passa.

L'article és una columna i, òbviament, és difícil parlar amb tot detall de la situació a la regió. Ve a dir que en aquests moments la causa dels conflictes sembla més de caire econòmic i social que no un enfrontament ètnic o religiós. Res a criticar del contingut de l'article, entre altres coses, perquè estic convençut que el senyor Popescu està més informat que jo, que ni he estat al Turkestan Oriental, ni a la Xina. Això sí, hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció. Segons el text, Xinjiang significa en mandarí, i cito textualment, "vieja frontera devuelta a China". Aquí l'analista de política internacional s'equivoca: Xinjiang (新疆) vol dir simplement "nova frontera". El que cal destacar no és que una cosa vulgui dir "nova" o "vella", sinó que es pugui creure que tot això es pugui expressar en dues síl·labes, en dos caràcters. Diuen que en un idioma africà hi ha una paraula que significa "persona que pots enganyar una vegada i potser dues, però a la tercera ja no s'ho empassa". S'hauria de veure la paraula i preguntar a un nadiu d'aquella llengua sobre el seu significat. Sigui com sigui, seria un cas excepcional.

Però sembla com si l'Extrem Orient, més que un altre racó de món, sigui un altre planeta ple de misticisme on, per art de màgia, dues síl·labes contenen un concepte equivalent a cinc o sis paraules en altres idiomes. Qualsevol cosa, fins i tot la més trivial, pot arribar a tenir un significat d'allò més profund a Occident. Recordo que una vegada algú em deia admirat que al Japó la gent dóna un nombre determinat de voltes a la tassa de te abans de beure'n. Li vaig preguntar a una japonesa sobre les raons místiques d'aquest comportament i em va dir: "no, si més que res donem algunes voltes per veure el dibuix segons el tipus de tassa".

Suposo que.el senyor Popescu devia fer alguna referència a la historia del Turkestan Oriental, que va ser independent durant determinats períodes històrics però va tornar al domini xinès, també diverses vegades fins al moment actual. Però d'aquí a dir que Xinjiang significa "vella frontera tornada a la Xina" és una mica excessiu. Cert que la nostra llengua flexiva i el xinès, aïllant, són molt diferents, però això de ficar tot això en dues síl·labes ve a ser com aquella mena d'acudit (?) segons el qual "autobús" en alemany es deia subanestrujenempujenbajen, però a l'inrevès.