2009/12/29

Màikel


Com havia dit en una altra entrada, la gent que més se les vol donar de cosmopolita acostuma a ser monolingüe (sobretot si ja són angloparlants, però els castellanoparlants de tots dos cantons de l'Atlàntic també Déu n'hi do...) o, com a molt, sabran una mica d'anglès. Per això, com que queda molt fi, pronuncien qualsevol nom estranger com si fos anglès. Per exemple, ara que es veu que Michael Schumacher torna a córrer, cada dia sents diverses vegades el nom de Màikel Schumacher. El mateix passa amb el futbolista Michael Ballack, que per molt que jugui a Londres no és britànic i no es diu Màikel, sinó que més aviat seria Míkhael, s'assemblaria més al nom de Gorbatxov que al del traspassat Jackson. De la mateixa manera, tota paraula que acabi en e, per molt que es pronunciï en l'idioma original, no es pronunciarà per la gent guai. Hi ha cotxes Porsh o un escriptor que es deia Goet, o fins i tot Get (Get què? Get Smart!?), i pobre de tu si pronuncies la e, que igual se't riuen a la cara i et tracten de subnormal. L'anglització sistemàtica de noms estrangers no només es produeix amb noms d'idiomes germànics: la sobradíssima Julia Otero parlava de Terry Henry (térry khénri) a l'anglesa.

Aquest fenomen pot arribar a casos extrems: hi ha gent que parla de llibres o de pel·lícules de qualsevol nacionalitat i, tot i que tenen un títol espanyol o català, n'utilitzen l'anglès encara que no sigui l'original. Jo he sentit gafapastes de l'època que parlaven de Italian for Begginners. Potser queda molt bé, però és que la pel·lícula s'havia estrenat com a Italiano para principiantes. Ja posats, si realment tens ganes de quedar com una persona culta de debò, digues Italiensk for begyndere, que per alguna cosa és el títol original. Una noia em va preguntar fa ja uns quants anys si havia anat a veure Life is beautiful. Jo pensava que es referia a ¡Qué bello es vivir! (It's a Wonderul Life, Frank Capra, 1946), però no, era aquella "del camp de concentració". Bé, com que La vita è bella s'assembla massa al de qualsevol altre llengua derivada del llatí vulgar, potser queda menys vulgar dir-ho en l'idioma preferit pels hooligans. Això és tenir classe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada