2009/11/21

Perfil baix


Sovint es diu que Europa (és a dir, les institucions de la Unió Europea) parla molt i diu coses molt boniques, però no fa res. No és cert: el poc que fan les autoritats europees és exactament el contrari dels valors que suposadament propugnen. L'exemple més és clar ha estat el nomenament d'un president i de l'equivalent a una ministra d'exteriors. No es tracta aquí de valorar les virtuts i els defectes del president Van Rompuy i de la titular d'exteriors Ashton, entre altres coses perquè tot just acaben d'ocupar els càrrecs. Sí que sembla curiós que no tinguin experiència en afers exteriors i que se'n destaqui el seu perfil baix. Si hagués estat triat Blair, per exemple, s'hauria lloat el seu caràcter mediàtic? Chi lo sa.

No sembla gaire coherent que es triï un president sense cap mena de votació popular quan els polítics europeus parlen d'Europa com a paradigma de la democràcia. És més, quan han vist que el poble ha votat en algun referèndum i no els ha rigut les gràcies (és a dir, no han votat sí al que proposaven), de seguida han creat un nou precepte legal i no ho han sotmès a la votació popular. Total, els parlaments són els representants dels ciutadans, no? Que l'abstenció superi el 50% no els preocupa gaire.

Molt parlar de l'Europa dels ciutadans quan continua essent la dels estats i de les empreses. En les eleccions al Parlament Europeu (pràcticament l'única participació del ciutadà en política europea), la demarcació electoral és l'estat. Aquí succeeixen dues coses. D'una banda s'enganya al ciutadà. Per exemple, ens parlaven d'una mena de candidata a eurodiputada per Barcelona quan, en realitat, la cap de llista que votava tothom (catalans inclosos) era l'exministra Magdalena Álvarez, una senyora que, a més de ser manifestament incompetent, va deixar clar el seu tarannà democràtic amb la frase "yo seguiré haciendo cosas y ustedes seguirán aguantándolas". Olé tus huevos toreros. De l'altra, si som tan europeus, no tenim fronteres i gaudim d'una entitat supraestatal tan democràtica, per què no puc votar la candidata o el candidat d'una determinada opció política letona, grega o finlandesa, per exemple?

La resta de càrrecs europeus és per nomenament intern, és a dir, que els ciutadans pintem menys que Faubert al Reial Madrid 2008-2009. Per no dir que els alts càrrecs europeus són les deixalles i els fracassats de la política interna als seus respectius estats. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va arribar a ser primer ministre portuguès el 2002, però tres mesos després de l'inici del seu mandat les enquestes indicaven que el seu partit perdria les eleccions si es convoquessin, perquè ens fem una idea de la nota que donaven els portuguesos a la seva gestió. Joaquín Almunia, comissari d'economia de la Unió Europea, es va cardar la gran hòstia quan es va presentar com a cap de llista del PSOE a les eleccions espanyoles, la qual cosa va comportar la majoria absoluta per al PP. Quan algun personatge molesta la mateixa Magdalena Álvarez, sense anar més lluny l'envien a alguna institució europea. Sí que anem bé quan els més inútils de cada estat són els encarregats de contribuir a construir Europa.

A més, s'ha criticat que gairebé no es tingués en compte cap dona per al càrrec de president, i sembla que l'elecció de la titular d'exteriors s'hagi fer per quedar bé i per compensar que Tony Blair no hagi estat elegit president (no eren els britànics els més euroescèptics?), però a Europa poques dones ocupen càrrecs de rellevància. Amb l'excepció de Margaret Thatcher i la relativament recent arribada d'Angela Merkel (que desmenteixen el mite sobre la relació entre dones al poder i progressisme, per no parlar de Condoleeza Rice, que en desmenteix dos, però no és europea), els principals països de la Unió no tenen una dona com a cap de govern, i fa uns anys era notícia que a França (un altre dels grans paradigmes de l'égalité) hi hagués una candidata a la presidència, quan hauria de ser el més natural del món. El primer govern presidit per una dona va ser el de Sri Lanka l'any 1960, i fins i tot països islàmics com el Pakistan han tingut una dona com a primera ministra, i aquí van donant lliçons. De la mateixa manera, es debat la incorporació a la UE de Turquia, de la qual es critica que no respecta els drets humans, però tots els parlament europeus deixen que Hu Jintao faci discursos a les seves cambres, com si la Xina fos el paradís de les llibertats. Com que allà es mouen molts diners, Europa se li obre de cames (no oblidem que és l'Europa de les empreses). Doncs no res, continuem donant lliçons de democràcia, d'igualtat i de drets humans però sense predicar amb l'exemple. Hi ha persones que diuen que són "catòliques no practicants", potser a la UE són demòcrates no practicants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada