2009/09/24

Landisme i europeisme



Aquesta vegada parlarem de landisme, però no del d'Alfredo Landa, sinó del de Hans Landa, protagonista (per molt que diguin que és Brad Pitt) d'Inglorious Basterds. D'aquesta pel·lícula es diu que és lenta, que es buida, que torna a ser un conjunt d'homenatges cinèfils i poca cosa més... Bé, tal i com estan les coses, potser és del millor que hi ha a la cartellera actual. Sí, ja sé que tampoc no és difícil.
Resulta que es fa llarga i és lenta perquè hi ha escenes on hi ha molt diàleg. És a dir, que ara resulta que tot han de ser trets i explosions? Ja, però és que són diàlegs buits. Cert, però no menys que els de qualsevol pel·lícula d'Isabel Coixet o la majoria que protagonitza Ricardo Darín; això sí, amb la diferència que, com a mínim, no et venen la moto de la transcendència. Què és només una conya? I què? Ja tocava, no? Tenint en compte que la comèdia actual està arribant a cims de la subnormalitat com ara Fuga de cerebros, millor les animalades ucròniques.
Crida l'atenció que, ara que de vegades fan coproduccions (millor dit: "copro-duccions") europees amb actors de diversos països tots parlant en un anglès de llibre de text de First Certificate, tant si són jueus de la ciutat flamenca d'Anvers com grecs de les Cíclades, resulta que una pel·lícula americana feta per un individu sense ínfules metafísiques respecti la llengua dels diversos personatges. Qui tindria els collons de fer a Europa una pel·lícula comercial en quatre idiomes (europeus)? I, ara que ho penso, si l'han doblada només ho han fet amb la part en anglès? Perquè llavors una gran part del metratge el deuen passar subtitulat. Espero que no hagin fet com la pel·lícula Brother, de Kitano Takeshi, parlada gairebé al 50 i 50% en japonès i en anglès. Un dels elements bàsics de la trama és que el personatge principal és un japonès que ha de fugir del seu país i va als Estats Units, però no sap parlar anglès, la qual cosa el posa en una sèrie de situacions, diguem-ne, peculiars. Què van fer els senyors de la distribuïdora espanyola? Doncs doblar-ho tot, encara que en una mateixa escena un parli en japonès i l'altre pregunti en anglès de què cony estan parlant.
I ja que parlem de doblatges, aquí hi ha una altra curiositat. A la mateixa pel·lícula (que, no ho oblidem, és americana) es riuen de la pràcticament nul·la capacitat dels habitants dels Estats Units per parlar un idioma que no sigui el seu. Doncs bé, resulta que Inglorious Basterds ha estat un gran èxit de taquilla (que no de crítica) al seu país d'origen, quan els diàlegs en anglès ocupen només una part del metratge. Una pel·lícula que no es doblés tindria el mateix èxit a Espanya, a Itàlia i als països europeus francòfons i germanòfons? Sort que els europeus som així de cultes.

2009/09/13

Director's cut


Parlant amb diverses persones sobre aquelles reedicions de pel·lícules que te les venen com a "el muntatge del director" (cosa que, en la majoria dels casos, ni tan sols és certa) vaig alegrar-me de saber que sóc una persona normal, perquè els meus interlocutors opinen igual que jo: els muntatges del director acostumen a ser molt pitjors que els originals (podríem anomenar-los "muntatge del productor"?). Jo pensava que si s'entesten a treure DVD amb aquesta nova versió potser és perquè al gran públic li encantava, però deu ser més una qüestió de col·leccionisme que de gaudir de la nova edició d'una pel·lícula que t'agrada.

Ara que alguns DVD et permeten veure les escenes eliminades del muntatge d'una pel·lícula, t'adones que van fer bé a eliminar-les. Després les veus en els extres del DVD i, mira, fan gràcia, però van fer bé de no posar-les. Els muntatges del director són, en realitat, muntatges originals amb algunes d'aquestes escenes afegides. En la gran majoria de casos, es tractava de coses irrellevants que només allargaven la pel·lícula sense aportar-hi res.

D'entre totes les pel·lícules que han estat afectades per aquest fenomen, cal destacar, sens dubte, Blade Runner. Per què? Doncs perquè no té una edició especial amb muntatge del director, sinó que en té dues. Què va passar? El director va fer un muntatge i després es va adonar que l'havia fet malament i en va fer un altre? Al primer, li van dir director's cut i al segon final cut, però, per molt final que fos, potser acabarà havent-hi un ultimate cut, que tampoc vol dir que acabi essent el definitiu. El director, Ridley Scott, sembla obsessionat a explicar que el protagonista és també un replicant, però, és clar, no vol fer-ho de manera molt explicita. De manera que no pararà de fer muntatges fins a aconseguir-ho (i mentre vagi tenint fracassos, perquè després d'aquell peplum simpàtic i sobrevalorat anomenat Gladiator, no fa gaire cosa de profit artístic ni comercial i ara ha de tornar als aliens per veure si sona la flauta). Jo, després del primer muntatge del director, ja no em vaig atrevir a veure el segon. Ara, si és cert que era soporífer, val a dir que es carregava la veu en off, que és un element que en el cine sempre ha fet més nosa que servei i, excepte casos puntuals, com Goodfellas, sembla una prova de la incapacitat del director per a comunicar visualment el que ens vol explicar.

Ara que diuen que el cine i el mercat del DVD està en crisi, per què no vendre "muntatges del productor" de pel·lícules d'auteur? Potser així la gent normal es podria empassar Kiarostami (és clar que la pel·lícula quedaria reduïda a un curt, o a un sketch). Fa uns anys havia jocs en què editaves una pel·lícula imaginària (jo en tenia un que venia amb el diari i era la història d'un presoner condemnat a mort interpretada per Tarantino i Jennifer Aniston). Per què no fer-ho amb pel·lícules reals? Total, si ara és gairebé impossible mirar un DVD sense recórrer al botó FFWD. Estaria bé que poguéssim donar el metratge i el final que moltes pel·lícules (creiem que) es mereixen. Estic segur que millorarien l'obra de més d'un.