2009/11/29

Coincidència de caràcters



El japonès i el coreà van començar adoptant (i adaptant) el sistema de caràcters xinès. Però també van desenvolupar alfabets fonètics propis. Mentre que el japonès combina caràcters xinesos amb els sil·labaris propis, el coreà ha acabant utilitzant només el sistema fonètic (abans també combinava tots dos tipus d'escriptura). El xinès, en canvi, continua mantenint els caràcters que alguns anomenen "ideogrames". És una denominació incorrecta, perquè, tot i que és cert que utilitzen ideogrames, altres caràcters són pictogràfics, altres combinen concepte i pronunciació, etc.

En xinès, doncs, quan es vol adaptar un nom o un terme d'un altre idioma, es pot crear una combinació de caràcters amb una pronunciació similar. Pot passar que, tot i que fonèticament pugui recordar la paraula en el seu idioma original (de vegades també és força diferent), si algú es fixa en els significat dels caràcters, el resultat pot ser totalment absurd.

Una d'aquestes adaptacions que m'ha cridat l'atenció és 三明治, que es llegeix sānmíngzhì. Es tractava de reproduir la paraula sandwich. 三 (sān) és el número tres, però és sorprenent que els dos últims caràcters, 明治, equivalguin en japonès a Meiji, que literalment ve a significar "govern brillant" i va ser un període històric comprès entre 1868 i 1912. Va marcar l'inici d'una sèrie de canvis molt significatius en la història del Japó, i, entre altres coses, durant el seu transcurs es va produir un enfrontament entre el Japó i la Xina. Si els xinesos ja estaven prou tocats per les guerres de l'opi, la derrota davant del Japó (que després també va posar el cul com un tomàquet als russos) també va fer força mal. I jo em pregunto, ja que també es bateja l'emperador amb el nom del període, no deu ser una mena de revenja dels xinesos, que així posen l'emperador japonès entre dues llesques de pa de motlle?

De totes maneres, per a les autoritats japoneses de l'època el període Meiji havia de significar un retorn a les essències pàtries davant de tanta influència estrangera, però no només va donar lloc a una certa occidentalització del Japó, sinó que el nom triat per aquesta nova etapa està extret ni més ni menys que del xinès, concretament del Yìjīng, el llibre dels canvis xinès, on deia alguna cosa tipus "el bon governant mira cap a la claror (明) i governa (治)". El més sorprenent de tot és que això de míngzhì/Meiji no només ha acabat essent un entrepà a la Xina: al Japó també és una important empresa de productes alimentaris. Si a tot això afegim que el símbol que indica els vuit estats de canvi del Yìjīng és pràcticament com el logo de l'empresa aquella que surt a Lost, cadascú pot començar a idear les teories que vulgui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada