Er fumbo e asín

Incoherències futbolístiques:

- El Barça guanya al Madrid. La gent ho celebra com si fos un títol. A veure, si vols tocar els collons al rival seria millor que la gent fes el mateix que si el seu equip guanyés a l'últim classificat. Al cap i a la fi, també guanyes tres punts.

- El Barça és eliminat de la Lliga de Campions per la Internazionale di Milano i la gent del Madrid surt a celebrar-ho a la Cibeles. A veure, si et passes la vida dient que el teu equip és el millor i el rival un "segundón", per què aquesta obsessió amb l'altre?

- El Barça empata al cap de l'Español i els españolistes ho celebren. Mira, si encara fos un empat a fora... Però un empat a casa? Qui no celebra és perquè no vol.

- Sandro Rosell diu des de fa anys que cal fer un canvi radical al club. Ara, en canvi, diu que no tocarà ni l'entrenador, ni la plantilla, ni res de res. Això és el canvi? Lampedusa deia allò de canviar-ho tot perquè res no canviï, però Rosell sembla que no canviant res ho canviarà tot.

Denominacions

Passo per davant una botiga amb un rètol que diu "productes llatins i espanyols". És una cosa que trobo curiosa des de fa temps, i fins i tot fa una mica de ràbia. Els espanyols no són llatins? Ara resulta que els llatins són només els llatinoamericans d'una determinada part, perquè argentins i uruguaians, és a dir, la gent que principalment és d'origen europeu, tampoc no solen entrar en aquesta classificació.

Què vol dir "llatí"? Antigament es tractava dels europeus de llengua romànica, de Portugal a Romania. La prova fefaent és que, abans de la Copa d'Europa existia la Copa Llatina, disputada pels campions de les lligues espanyola, francesa portuguesa i italiana. Hi ha una autoritat més important que un organisme futbolístic?

Existeix també el concepte de Romània (no Romania, aquí la prosòdia és important), que inclouria tots els pobles on es parlen llengües romàniques, i aquí entraria des de Bèlgica fins a Tierra de Fuego, de l'illa de Pasqua fins Macau o Timor Oriental (si és que encara hi queda alguna persona lusòfona), però, en aquest cas, llatins serien tant els equatorians com els francesos, per exemple. Per què si un peruà parla de "nosotros, los latinos" està dient "nosotros y tú no". No coneixen el concepte de llengua romànica?

És clar que el més trist de tot és que el concepte aquest de latino no ve dels pobles llatins, sinó que més aviat ho utilitzaven els americans anglòfons per designar els qui no eren com ells (i, ara que ho penso, els quebequesos i els cajun són llatins? Si parlen una llengua romànica haurien de ser llatinoamericans). Total, que els llatinoamericans s'autodenominen com els han dit els anglos. Després parlen molt d'orgullo latino, però tot imitant les bandes dels Estats Units.

El paper de Waters

Veig al diari una foto del músic Roger Waters. A diferència d'alguns artistes de rock de més de 60 anys que encara intenten adoptar una imatge de joventut i extravagància, Waters té un aire distingit amb la barba i els cabells blancs. El mateix passa amb Jimmy Page, que ara sembla una mena d'aristòcrata mentre altres miren d'aferrar-se a la seva antiga imatge i semblen lloros. Waters, però, adopta un discurs suadíssim, tan tòpic com contradictori.

El músic britànic viu als Estats Units, país que critica. "Hi vius obligat a comprar coses que no necessites per a enriquir enormement uns quants". Una mica d'antiamericanisme sempre queda bé, sí, però algú l'obliga a viure als Estats Units? Probablement si visqués a Pyongyang no hauria d'enfrontar-se a aquesta fal·lera consumista. És masoquista? Potser més que masoquista és un hipòcrita, perquè, ara que torna amb una gira de The Wall, passar per taquilla (i les entrades no seran precisament barates) per veure el que ens està venent des de fa 30 anys no ve a ser com comprar una cosa que la gent no necessita? Ara que no hi ha Mur de Berlín, ens explica que el nou mur són les diferències de riquesa entre els habitants del planeta. Ooooooooooooh! Sort que el senyor Waters està aquí per a obrir els ulls als pobres mortals com nosaltres que no ens adonem del que passa al món. Jo espero que la seva gira conscienciï la població mundial i que s'acabin aquestes diferències. Que s'acabin i que tothom pugui gaudir d'una renda com la que deu tenir Roger Waters i treballar tan com ell: traient un disquet molt de tant en tant i, si li manquen idees, recorrent a discs de fa trenta anys.