2014/05/26

Nosaltres parim, nosaltres decidim



Com que la situació política i econòmica és tan indignant, ha arribat un punt en què la gent ja no s’indigna per aquestes coses i cal cercar noves polèmiques. Fa cosa d’un mes en va sorgir una a partir de l’anunci d’una marca de roba. Aprofitant que s’acostava el dia de la mare, a l’anunci apareixia una noia amb un vestit de la marca en qüestió. Es posava un coixí sota el vestit i es mirava al mirall. Considerant que un possible embaràs l’afavoriria, decideix punxar tres condons i surt de casa tota feliç. De seguida van sortir comentaris més o menys vehements. Que si era de mal gust, que si frivolitzava amb la maternitat, que si havia d’intervenir-hi la conselleria (no recordo quina)... L’empresa, però, va aconseguir el que volia: que se’n parlés. Que es retirava l’anunci de la televisió? Cap problema, ja era a Internet i, si se’l retirava, probablement la pàgina que l’inclogués tindria més visites.

El sistema triat per la noia és curiós. Podria recórrer a la inseminació artificial. Podria recórrer a la inseminació natural sense haver d’enganyar el/s mascle/s amb el/s qual/s s’aparellarà. Però tot apunta que opta per l’engany, que trobarà un home responsable que li dirà que sense protecció contra les malalties de transmissió sexual i contra els embarassos no desitjats (perquè la concepció d’una nova vida comporta una gran càrrega de responsabilitat) no accedirà a penetrar-la per molt que ella insisteixi, però ella l’enganyarà, empesa pel seu desig de maternitat, i intentarà quedar-se embarassada tot i l’ús del preservatiu. Sembla, doncs, que la protagonista de l’anunci no té cap intenció de criar la seva descendència (podria tenir trigèmins univitel•lins, per exemple) en parella, sinó que veu els homes simplement com a potencials donants, no com a éssers sensibles amb la necessitat de desenvolupar la seva afectivitat vivint en parella i criant la prole que puguin tenir en comú. Deduïm que és una dona urbana i moderna que està pel damunt d’ideologies caduques que implícitament ens adoctrinen.

El comportament de la noia, o almenys un comportament molt semblant, s’ha vist en àmbits no gaire urbans ni moderns. Més aviat correspon a una pràctica tradicionalment vinculada a determinats entorns rurals. La situació és fonamentalment la següent: una noia té un xicot que no està gaire centrat en un casament a curt termini. La noia, però, es vol casar (potser pressionada per les convencions socials d’un entorn reduït i conservador) i llavors opta per mantenir relacions sexuals amb el xicot, però sense dir-li que no utilitza cap mena d’anticonceptius. És més, en la majoria de casos diuen que sí que en fan servir, però sempre es tracta de píndoles o d’objectes inserits en l’interior del cos femení de manera que l’home no s’adoni de l’engany, a no ser que es dediqués a punxar preservatius, però ja requereix una preparació més complexa que dir que pren pastilles anticonceptives, per exemple, i no prendre’n. Una vegada la noia queda embarassada, el noi es veu obligat a casar-se amb la noia (i aquí tornem a allò de la pressió i les convencions socials).

És cert que els objectius són diferents. A l’anunci, l’embaràs, la maternitat, és l’objectiu, mentre que en els altres casos és només un mitja per al casament, l’objectiu final; però tots dos sistemes passen per l’engany a l’home. Hauria d’intervenir alguna conselleria? Potser la de cultura, ja que en realitat es tracta de mantenir viva una tradició nostrada que, ara que s’està perdent als pobles, es podria recuperar a les ciutats, sobretot ara que també estan de moda els horts urbans.

Cap comentari:

Publica un comentari