2009/07/18

Models i masturbació


El títol promet molt, però en realitat no hi ha per a tant. Hi ha moltes paraules que sonen igual en dos idiomes, però que tenen significats diferents. N’hi ha una infinitat de casos, però quan una paraula en un d’aquests idiomes té un significat relatiu al sexe o a l’escatologia es poden produir situacions curioses, si no complicades. Una vegada me'n van explicar un cas representatiu: en una reunió comentaven que uns amics de les persones presents havien tingut un accident. Un va dir: “El pobre X se ha quedado manco”. De sobte, a dues persones del grup, dos japonesos, els va venir el riure. Als pobres, els devia preocupar que els vinguessin ganes de riure en una situació així (una situació semblant a la del giggle loop), però resulta que manko és la paraula que els japonesos utilitzen per designar una certa part de l’anatomia femenina (sí, aquella).

Precisament del Japó va arribar fa uns quants anys un 4x4 de la Mitsubishi anomenat Pajero. Els japonesos l’anomenaven pàjero (pronunciant la jota com en català o en francès, per exemple, no a la castellana). La veritat és que frases com “el otro día me fui a la montaña con mi Pajero” no sonava gaire bé, de manera que a Espanya es va anomenar Montero. Seat, quan seguia la política de posar noms de localitats espanyoles als seus vehicles, va treure un model que es deia Màlaga. Batejar un cotxe amb el nom de la ciutat natal de Picasso, Antonio Banderas i Chiquito de la Calzada és en principi d’allò més innocu, però no a Grècia, on un dels insults més repetit és malakas (que en vocatiu, és a dir, quan t’adreces a algú, es diu malaka). De manera que, degut a la similitud fonètica entre ambdues paraules, a Grècia el van rebatejar com a Gredos (ara no estic del tot segur, però em sembla que al final li van dir així). Què vol dir malakas? Doncs el mateix que pajero.

Un altre producte típicament japonès (sobretot abans de l’arribada de la Xbox) són les consoles de videojocs. Com que el ritme de renovació és molt intens, potser hi ha poca gent que recordi la Sega MegaDrive, per exemple. Sega continua fabricant jocs, però ja no ven consoles perquè va quedar arraconada per les de Nintendo y la primera PlayStation. Els italians pronunciaven el nom de la marca com si fos una paraula anglesa: siga. De fet, “Sega” ve de service game, de la mateixa manera que pokemon vol dir pocket monster o famikon (les consoles de videojocs) family computer. Agafen la primera síl·laba –o les dues primeres– de cadascuna de les paraules i en fan un terme nou. Com s’hauria de pronunciar? No ho sé, però és molt probable que si els italians deien siga és perquè sega té unes altres connotacions en el seu idioma, i és que farsi una sega és el que fa tot bon pajero o malakas italià.

No resulta estrany que tres productes comercials coincideixin amb un mateix significat en tres mercats diferents? Ara també podríem parlar de diverses marques i models amb nomes derivats del terme píxel: el telèfon PixOn de Samsung, el Pixo de Nissan o la magnífica productora cinematogràfica Pixar. Però això ja ho va fer fa relativament poc en Màrius Serra amb molta més gràcia, i queda clar que, a les multinacionals, les llengües minoritzades se’ls en foten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada