Veig al diari una foto del músic Roger Waters. A diferència d'alguns artistes de rock de més de 60 anys que encara intenten adoptar una imatge de joventut i extravagància, Waters té un aire distingit amb la barba i els cabells blancs. El mateix passa amb Jimmy Page, que ara sembla una mena d'aristòcrata mentre altres miren d'aferrar-se a la seva antiga imatge i semblen lloros. Waters, però, adopta un discurs suadíssim, tan tòpic com contradictori.
El músic britànic viu als Estats Units, país que critica. "Hi vius obligat a comprar coses que no necessites per a enriquir enormement uns quants". Una mica d'antiamericanisme sempre queda bé, sí, però algú l'obliga a viure als Estats Units? Probablement si visqués a Pyongyang no hauria d'enfrontar-se a aquesta fal·lera consumista. És masoquista? Potser més que masoquista és un hipòcrita, perquè, ara que torna amb una gira de The Wall, passar per taquilla (i les entrades no seran precisament barates) per veure el que ens està venent des de fa 30 anys no ve a ser com comprar una cosa que la gent no necessita? Ara que no hi ha Mur de Berlín, ens explica que el nou mur són les diferències de riquesa entre els habitants del planeta. Ooooooooooooh! Sort que el senyor Waters està aquí per a obrir els ulls als pobres mortals com nosaltres que no ens adonem del que passa al món. Jo espero que la seva gira conscienciï la població mundial i que s'acabin aquestes diferències. Que s'acabin i que tothom pugui gaudir d'una renda com la que deu tenir Roger Waters i treballar tan com ell: traient un disquet molt de tant en tant i, si li manquen idees, recorrent a discs de fa trenta anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada