Tapir lampista

Grec

2012-02-07T14:58:00.001+01:00

El 1996 Disney va estrenar una adaptació de El geperut de Notre Dame de Victor Hugo. Van fer-hi diversos canvis: el dolent ja no era un clergue i la història no acaba malament. Bé, relativament, perquè a la gitana li posen un guaperes perquè s’hi casi. I el geperut no podia acabar amb la gitana? Ah, no, que feien mala parella perquè ell era molt lleig. Però no ens desvien del tema: els descendents de Victor Hugo van presentar una mena de queixa en què mostraven el seu disgust per com s’havia tractat l’obra de l’escriptor. Deien que no volien diners, sinó manifestar el seu rebuig pel fet que, per exemple, els personatges creats pel seu ínclit parent fossin ara ninotets que regalaven amb els happy meals del McDonald’s. No ens enganyem: aquesta gent volia diners, és clar, però cal tenir en compte que els de Disney no són curtets i ja devien haver estudiar com estava allò del període de temps necessari perquè una obra passi a ser de domini públic, la puguin desgraciar tot el que vulguin i, el que és més important, lucrar-s'hi tant com vulguin. Té gràcia que Disney pugui arribar als extrems de portar a judici algú que pengi una foto a Internet en què de fons es vegi un cartell d’una de les seves pel·lícules argumentant que estan reproduint una part de la seva obra quan ells han xuclat tota mena de fonts, de Collodi a Perrault i dels Grimm a Stravinski.

Però no ens desviem del tema: la següent pel·lícula de Disney va ser Hèrcules. Com la del geperut, tampoc no l’he vista, però tot apunta que no sembla gaire fidel als relats mitològics. I jo em pregunto, després del Geperut, pensant que alguna demanda de descendents d’artistes podria acabar tenint èxit, no van optar per agafar uns personatges creats fa més de dos mil·lennis i a veure quin parent dels creadors els podia dir res? Potser no, perquè l’any següent van adaptar la llegenda de Huā Mùlán i, potser sense ser conscients del perill, se la van jugar de mala manera, perquè si els xinesos busquen una ocasió de fer diners de ben segur acabarien inventant-se alguna cosa.

Però no ens desvien del tema: Hollywood ja havia recorregut als mites grecs en altres ocasions. En alguns casos, fins i tot han fet alguna joieta del cinema d’aventures com ara Jàson i els Argonautes (1963), que es permetia certes llicències, però almenys era força simpàtica.

Sembla que la prescripció de drets sobre personatges que ja són universals i el caràcter fantàstic de les seves aventures ha animat Hollywood a fer diverses produccions mitològiques. El 2010 van fer Clash of the Titans, un remake d’una pel·lícula de 1981. Si l’original ja era cutre (encara que no es pugui dir perquè té efectes de Ray Harryhausen), la nova versió carda pena directament. És avorrida i plena de criatures digitals més aviat lamentables. Puc parlar amb coneixement de causa perquè, aquesta, l’he vista al tren (hauria de crear un bloc sobre pel·lícules que he vist a trens, avions i autobusos i que m’han traumatitzat: al tren de tornada ens van posar Letters to Juliet, una oda a la previsibilitat i els clixés). Ara, els qui més pena carden son Liam Neesson amb una mena d’armadura fluorescent i Ralph Fiennes, que teòricament és un déu, però que sembla una mena d’indigent pollós.

En aquesta història mitològica es passen l'argument original per l'arc del triomf: Perseu és una mena de marine; Io és immortal (ni vaca ni hòsties); igual que a la primera versió, surt el Kraken, no Cetus (d'on us penseu que ve el terme "cetaci"?), sinó un bitxo de la mitologia nòrdica; en aquesta línia multicultural, també surten uns djinn que no tenen res a veure amb les criatures de la cultura àrab... fins i tot el CGI de Medusa té com a base una supermodel. Les gòrgones ja no són el que eren.

Anem-nos calçant, perquè després d’Immortals, que sembla encara més avorrida, vindrà la segona part dels Titans, que compta amb tot un altre cúmul de despropòsits. Però no ens desviem del tema: ara que Grècia està en fallida i intervinguda, el ministeri de cultura grec no podria demandar Hollywood? Tal i com tracten la cultura hel·lènica, les indemnitzacions haurien de fer de Grècia una potència econòmica mundial. El problema és que, com deia abans, això podria donar idees als xinesos.

Però és que no veuen el futbol?

2011-11-22T07:37:00.001+01:00

Quan un equip gran juga contra un modest poden passar dues coses:

1) L'equip modest intenta jugar com el gran: a l'atac, obrint el cap, avançant les línies...

2) L'equip modest planta l'autobús, és a dir, tots onze jugadors es tanquen a la seva àrea i intenten sorprendre l'altre equip al contraatac. Bé, equips grans com el Reial Madrid també juguen així en algunes ocasions.

En la majoria de casos, l'equip modest optarà per l'opció 2). Per què? Perquè si juga a l'atac, obrint el camp i avançant les línies, el més normal és que deixi molts espais, i si l'equip gran es caracteritza per desplegar un bon joc d'atac i compta amb jugadors ràpids i amb bon toc de pilota, el més normal és que acabi fent un munt de gols.

Un exemple fàcil, no? Al cap i a la fi tothom ha vist algun partit de futbol alguna vegada. Doncs ara traslladem-ho a un altre àmbit.

Un partit autoanomenat d'esquerres afavoreix la banca i els empresaris, deixant el treballador amb el cul a l'aire, facilitant els acomiadaments, retallant serveis i augmentant l'edat de jubilació. El mateix partit, que parla molt de la pluralitat de l'estat al qual pertany, actua d'ofici contra un estatut d'autonomia ratificat democràticament; rebutja fer fora el partit que tracta de conservador i intransigent del govern d'una comunitat autònoma i fins i tot hi acaba formant govern en una altra. Què passa quan el partit que deu ser diferent del conservador i intransigent acaba fent política conservadora i intransigent? Doncs que l'altre partit l'acaba guanyant per golejada.

El que no acabo d'entendre és que la gent voti en massa un dels causants de la crisi actual. Deu tenir alguna relació amb el que ha passat en altres estats. Per exemple, en un han col·locat de cap de govern un assessor de Goldman-Sachs. Em recorda a les empreses d'informàtica que creaven virus per després vendre programes antivirus.

"Para lelos"

2011-09-25T13:31:00.003+02:00

Fa uns quants dies es va publicar un article de Martín Prieto sobre Carme Chacón. Criticar la senyora Chacón per la seva tasca com a ministra i membre d’un partit polític és més que respectable, però l’article només fa mofa d’una sèrie de característiques personals, com ara el seu aspecte o el seu matrimoni. Si hem de criticar algú per aquestes coses, només cal veure la foto que apareix al damunt del text de l’article del senyor Martín Prieto per veure que ell no és precisament un Adonis. Per no parlar del que va passar l’octubre de 1996, quan l’home no va arribar al seu domicili conjugal i tothom pensava que havia estat segrestat per una banda terrorista, quan el paio era a l’habitació d’un hotel probablement acompanyat d’una senyora amb la qual devia haver concertat un pagament amb anterioritat.

De l’article és significativa la menció al Quebec i al fet que en un referèndum van guanyar la negativa d’independitzar-se del Canadà. Els nacionalistes castellans esgrimeixen aquest fet com a raó per a no fer cas de les reivindicacions perifèriques, però fer paral·lelismes entre Catalunya i el Quebec és tan absurd com comparar, per exemple, Charlize Theron i Sébastien Chabal.

Catalunya és una comunitat autònoma i el Quebec un estat federat. Al Quebec tot francòfon pot viure plenament en francès, mentre que un catalanoparlant ha de saber castellà i si viu en un nucli urbà d’una certa importància ha de canviar d’idioma constantment. A Catalunya hi ha qui s’omple la boca parlant de les virtuts del bilingüisme, de l’aliè, és clar. “Que sean bilingües los polaquitos, que así yo puedo seguir siendo monolingüe”. Al Quebec, en canvi, hi ha francòfons que no parlen anglès, no perquè tinguin res contra aquest idioma, sinó perquè saben que el dia que tots els quebequesos sàpiguen anglès, el francès s’anirà perdent.

Però és que el català i el francès, o la langue d’oïl, com li vulgueu dir, tampoc no estan precisament en la mateixa situació. El francès és llengua oficial de diversos estats. Els francesos fan molta conya de l’accent quebequès, però n’hi ha que tenen múltiples orgasmes quan pensen que en un país industrialitzat de l’Amèrica del Nord es parla francès, i cada vegada és més freqüent la presència de canadencs francòfons en els mitjans de comunicació francesos. Mentrestant, l’estat francès ha intentat esborrar del seu territori tota diversitat lingüística. És a dir, França dóna suport al règim lingüístic del Québec, però elimina el català al Rosselló.

És clar que hi ha una cosa més important que Catalunya no sigui el Quebec i que el català no sigui el francès: Espanya no és el Canadà, que és un estat federal, mentre que els mandataris espanyols es van inventar allò de les autonomies de pressa i malament. El Canadà és al G7 i té una llarga tradició democràtica. Espanya no hi és i va ser l’última dictadura de l’Europa occidental. El 2006, l’estat canadenc va reconèixer el Quebec com una nació, mentre que quan al nou estatut català es va fer una menció al concepte de nació és va muntar un merder més que considerable. El Canadà ha permès al Quebec fer referèndums sobre la seva independència en dues ocasions, 1980 i 1995. El govern espanyol volia crear una llei l’any 2003 que impedís que una comunitat autònoma organitzés un referèndum sobre temes que no li agradessin (al govern espanyol, no a la comunitat). I quan deixen fer un referèndum intenten com sigui intervenir si el resultat no els agrada. Partits polítics o el mateix Defensor del Pueblo (socialista basc, per cert), van intentar impugnar l’estatut català, carregant-se així un sistema democràtic basat en el vot del poble, que va quedar mutilat pel Tribunal Constitucional. Els nacionalistes castellans miren el resultat del Quebec des d’una perspectiva incorrecta: si formes part d’un estat que et reconeix i et deixa fer consultes sobre la independència, per què no quedar-s’hi?

Dret a la dreta

2011-06-19T22:58:00.000+02:00

El passat cap de setmana vaig llegir una notícia impressionant: sembla ser que a diversos mitjans havia sorgit una gran polèmica perquè la música Lourdes Hernández, coneguda com a Russian Red, havia dit en una revista que tendia més cap a la dreta que cap a l'esquerra. Una sèrie de lectors s'han mostrat escandalitzats i han enviat uns comentaris d'allò més incendiaris. Més endavant, altres companys de professió han comentat el cas d'Hernández en particular, el de cadascun d'ells i la qüestió sobre si un músic ha de parlar de les seves tendències polítiques o reflectir-les a les seves cançons.

És curiós que es consideri que el món del pop i del rock és més aviat d'esquerres. Una persona que fa que la gent passi per caixa (a uns 80-100 euros la broma) i ompli estadis de gran capacitat mentre aclamen un milionari inserit en una maquinària gegantina de llum i de so que també ha costat milions no em sembla gaire d'esquerres. I el que ja és l'hòstia és que alguns suposats artistes, a més, vagin fent discursets humanitaris totalment contraris a la vida que porten.

A més, també critiquen Hernández perquè ha expressat el seu desig de ser mare abans dels 30 anys. Això també és d'allò més conservador, inacceptable en una estrella del pop. És a dir, els rockers de tota la vida tenen fills com per muntar un equip de futbol i ningú no diu res, en canvi, que una jove intèrpret digui que vol formar una família és intolerable. Formulat d'una altra manera: un paio que va prenyant groupies és un tio d'esquerres i solidari, mentre que una dona que vol formar una família no és digna de dedicar-se a la música. Això no és una mica masclista? Això són valors d'esquerres?

Fa uns quants anys vaig veure l'actor i humorista (?) Josema Yuste a la televisió, però no en un sketch, sinó com a entrevistat. Yuste afirmava que si tenies un aspecte mitjanament pulcre i no deies que eres d'esquerres era difícil tenir feina. Sincerament, el més senzill de suposar és que a l'excomponent de Martes y Trece ja se li havia passat l'arròs (en el camp de l'humor, com a mínim), com a alguns músics (?) que al·leguen persecucions polítiques per a justificar que ja no són el que eren, si és que alguna vegada havien estat algú. Potser Lourdes Hernández, amb les seves declaracions, ha demostrat ser l'artista més transgressora i outsider del panorama musical espanyol (que tampoc no és gaire cosa, tot s'ha de dir). Abans, el músic que es deixava créixer els cabells i proclamava el seu compromís amb l'esquerra era criticat pels benpensants, ara només cal dir que és més aviat de dretes i que vol tenir una criatura per a desencadenar les ires de molts lectors de webs sobre música. I, ara que ho penso, Melendi ha dit alguna vegada què cony és?

Humor (o horror)

2011-06-19T22:25:00.002+02:00

Quan era petit s'explicava un acudit no tan popular com aquell del gos que es deia Mistetas, però que encara recorda molta gent. Potser ara no s'explica per la seva incorrecció política. L'acudit és el següent:

Un científic nord-americà crea unes pastilles que fan que els negres es tornin blancs. Fa que el seu criat negre en provi una. Efectivament, el criat es torna blanc.

-Oh, moltes gràcies! -diu el criat- Després de tants anys patint la discriminació ara comença una nova plena d'avantatges per a mi! Em deixa que la meva dona també la provi?

El científic assenteix i la dona del criat -també negra- pren una pastilla i també es torna blanca:

-Oh, és fantàstic! -diuen tots dos alhora- Ara només faltaria que el nostre fill també es tornés blanc per poder gaudir de les oportunitats dels blancs! Fill, pren-te una d'aquestes pastilles!

-No vull! -replica el fill.

-Vinga, va! -insisteix son pare- Que no veus que com a negres sempre hi haurà llocs que ens miraran malament, que sempre viurem discriminats, per molt que diguin?

-M'és igual! Jo no penso renunciar a ser qui sóc!

-Collons, fa cinc minuts que sóc blanc i ja estic discutint amb un puto negre.

La veritat és que no fa gens de gràcia, sobretot perquè mai no hauria pensat que es tractava d'una història profètica. No és aquesta mentalitat la que ha fet que gent com Albiol o Anglada siguin on són?

Donar l'alternativa

2010-12-07T12:27:00.002+01:00

Ja que el món del cinema, almenys el del cinema comercial, viu en una crisi creativa i només es fan remakes, continuacions i allò que s'anomea preqüela (paraula terrible, per cert), per què no introduir-hi un nou concepte? Degut a l'aparició de la tetralogia d'Alien (anomenada "quadrilogia", terme que no sé fins a quin punt és correcte, i ara també "antologia", quan no ho és) en bluray, he vist informació de tota mena sobre els diferents films de la saga. El més conflictiu va ser el tercer: després de l'èxit dels dos primers, l'un més centrat en el suspens i l'altre en l'acció militarista, el tercer havia de ser d'allò més innovador. Van encarregar el guió a William Gibson, el pare del cyberpunk, i va fer una cosa sobre tràfic d'aliens mutats i mutacions contagioses. Es veu que la protagonista de la saga, Sigourney Weaver, no volia participar-hi i els productors es van acollonir. El projecte va passar per un parell de guionistes més, però la cosa no va quallar.

A continuació, es veu que van posar força diners a la taula perquè Weaver hi tornés, a més, a l'actriu li agradava el nou projecte: ara el guionista i director era Vincent Ward, que havia dirigit una pel·lícula que es deia Navigator, en què un grup de britànics de l'Edat Mitjana es veuen transportats a la Nova Zelanda de finals del segle XX. Continuant amb l'estètica medieval, el tercer Alien estaria ambientat en una mena de satèl·lit artificial fet de fusta i habitat per monjos. L'arribada d'una dona i, sobretot, d'un extraterrestre amb intencions poc humanitàries eren interpretades com la temptació i el dimoni, respectivament.

No conec les raons, però al final en Ward tampoc no va acabar dirigint la pel·lícula. Van agafar un noi jove que havia dirigit alguns vídeos musicals, el prestigiós (actualment) David Fincher, i, tot i que l'estètica del monestir de fusta es va abandonar, moltes idees es van mantenir: la història estava ambientada en un satèl·lit-presó amb reclusos únicament masculins que semblen tenir profundes conviccions religioses.

Ara que tant a la pàgina web de Vincent Ward com en altres webs sobre cinema han aparegut els esboços i dissenys d'aquesta versió. Per què no es fa un Alien 3 alternatiu? Ja s'ha fet als serials televisius: tota una temporada de Dallas va ser el somni d'un personatge, de manera que la següent reprenia la situació de feia dues temporades. Si un determinat personatge de còmic ha passat per diversos dibuixants i guionistes i cadascun n'ha aportat la seva visió. Per què no al cinema? Per què no un Alien 3.1 de Vincent Ward i un Alien 3.2 de William Gibson?

I llavors vindria el millor de tot: cadascuna de les versions alternatives tindria també la seva continuació alternativa. És més, d'una mateixa pel·lícula podrien derivar-se diferents continuacions. Millor que la preqüela (agh!!) que prepara Ridley Scott, director que va començar molt bé i després ha fet una merda rera l'altra, segur que serien.

L'encant del tercermundisme aliè

2010-07-31T11:06:00.007+02:00

El gran Albert Boadella deia que el nacionalisme és com un pet: el plaer que pot produir a la persona que se'l tira molesta tots els altres. En canvi, hi ha una sèrie de pràctiques, que es podrien considerar poc evolucionades respecte al cànon de l'Europa central i del nord, que molestaria que les fessin a casa teva, però queda molt bé que las facin els altres i que hi mostris una certa admiració.

Amb tot aquest merder pels toros, m'ha cridat l'atenció veure que a la premsa europea la notícia està tractada en un to més aviat negatiu. Posem per cas un diari alemany tan prestigiós com el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Si quan la literatura en català va ser la convidada a la Fira de Frankfurt ja publicaven uns articles que feien suposar que la redacció del diari estava integrada per descendents de membres de la Legió Còndor, és curiós que ara una publicació alemanya, d'un país aparentment tan preocupat per la protecció del medi ambient i el respecte als animals, no aplaudeixi el fet que se suprimeixi un espectacle on un animal és maltractat cruelment i només se centri en que és una qüestió política (hem de tenir en compte que ho escriu el corresponsal a Madrid). Bé, sigui per política o per les raons que vulguin, un defensor del tractament ètic als animals hauria d'estar content pel resultat, no?

Sempre he vist que molts alemanys s'escandalitzaven ("Ui, és que a Espanya maten toros i en fan un espectacle! Quin horror!"), però alhora no els semblava malament i potser ho acabaven justificant. Era una manera de dir que ells eren més civilitzats que la gentalla del sud del continent. A la Unió Europea ens ha tocat el paper de bufons de la cort: gent que fa saltirons aflamencats pel carrer mentre ofereix sangria als déus del nord i va a espectacles on senyors que porten unes disfresses que barregen l'estètica dels superherois de la Marvel i la de Paco Clavel es dediquen a clavar banderilles a un brau. Alguns s'hi han apuntat amb alegria, però si algú el que vol és ser un europeu com ells, no els farà gràcia. A Alemanya em preguntaven si a les nostres universitats hi havia ordinadors (sí, ja fa 13 anys i potser no era tan habitual tenir-ne, però n'hi havia). Quan els contestava que sí, se'ls notava un petit gest de decepció.

Amèrica, Amèrica

2010-06-19T12:58:00.001+02:00

Si fa poc parlava de l'ús que s'ha acabat fent de la paraula "llatí", a la tele veig un cas semblant. Degut a l'inexplicable èxit de la sèrie argentina Patito Feo, les televisions s'han afanyat a comprar més sèries infantils i juvenils argentines. Deu sortir barat i no ho han de doblar; i si, a més, també sona la flauta i tenen èxit, doncs perfecte. Una d'aquestes sèries es diu Champs 12 i sembla que tracta de futbolistes i noies amb aspecte de cheerleader. Per vendre's la sèrie ens diuen que és el fenomen que arrasa a Amèrica.

És curiós com s'utilitza aquest topònim. En principi és tot un continent, des de l'Àrtic a Tierra de Fuego, però en realitat es sol parlar d'Amèrica per referir-se als Estats Units. Alguns companys de continent diuen que els habitants dels Estats Units són tan malparits que fins i tot s'han apropiat del nom de tot el continent, però el cert és que després es refereixen als "americans" quan en parlem, mentre que la resta d'americans són xilens, mexicans, bolivians o salvadorenys, per exemple.

Si moltes vegades s'apel·la al "llatinisme" (i no em refereixo els cultismes) per a vendre principalment música, encara que icones de la "llatinitat" com Jennifer López no havien parlat castellà en sa vida i ara s'han apuntat a dir quatre coses per vendre una mica més, com és que diuen que una sèrie argentina triomfa a Amèrica? Si fossin sèries com True Blood, The Wire o Mad Men, per exemple, seria d'allò mes lògic que es digués que triomfen a Amèrica, ja que tothom ho associa automàticament al món anglosaxó, amb grans pressuposts per fer grans produccions. A què ve ara que una sèrie com Champs 12 sigui el gran fenomen que arrasa a Amèrica? Queda lleig dir que triomfa a l'Argentina? No queda bé dir que la miren a quatre països llatinoamericans (si és que ha traspassat fronteres)?

De fet, molta gent que critica que s'utilitzi la paraula "Amèrica" i "americans" per a referir-se únicament als Estats Units i als seus habitants potser estan equivocats. Es diu que el nom deriva del d'Amerigo Vespucci, però cada vegada és més forta la teoria segons la qual en realitat qui li va donar el nom va ser Richard Amerike, comerciant que va finançar viatges transoceànics abans que Colom "descobrís" el Nou Món. Ara que cada vegada s'aporten més proves que posen en dubte que Colom fos genovès (ni de cap lloc dels que configuren l'actual estat italià), què farien els italians amb el seu incomprensible orgull una vegada es descobrís que ni tan sols un d'ells va donar nom al continent?

Coses que mai no vaig veure

2010-06-14T22:24:00.001+02:00

He quedat a la terrassa d'un barri molt allunyat del meu. Hi vaig caminant i gairebé trigo dues hores. Pel camí, un SMS m'avisa que la persona amb la qual he quedat arribarà un quart d'hora o vint minuts més tard. És igual. He estat gairebé dues hores caminant i no em fa res seure una estona a la terrassa sol. Hi ha ombra i ara s'hi està molt bé després d'un dia molt calorós. La cambrera, xinesa, no sembla molt interessada a atendre'm. Potser pensa que els gots que hi ha a la taula, d'una parella que marxava just quan hi arribava jo, són meus. Tampoc no tinc pressa perquè m'atengui, la veritat.

Al la taula del costat -de fet, són dues taules ajuntades- hi ha quatre parelles de gent d'entre 75 i 80 anys. Parlen a un volum que se'ls pot sentir des de Nova Zelanda (un d'ells porta un aparell a la orella). Tinc la sort de seure precisament en el moment en què una de les parelles explica que, ja fa molts anys, un veí tenia una pel·lícula pornogràfica que li havien portat de l'estranger, perquè aquí encara no estaven permeses. Tots dos diuen que van marxar així que va començar del fàstic que els feia.

A partir d'aquí comencen a parlar de la pornografia en les seves diverses variants: que si en algunes surten dones amb dones, que si s'han d'empassar aquelles coses, que si pel davant i pel darrere... Una parla "d'aquella que és d'un matrimoni de cantants" (es refereix a Ana Belén) i d'una pel·lícula on sortia, La pasión turca, en què queda en un hotel amb un home que ni tan sols la toca i només "li llença tot allò seu a la cara" (sic). I com és que hi ha homes als quals pot agradar això? Després parlen dels espectacles pornogràfics en viu. S'estan uns quinze o vint minuts parlant del tema, s'aixequen i se'n van. Això sí, a tots els fa fàstic i cap mai no ha vist ni una pel·lícula pornogràfica ni han assistit a un espectacle d'aquest tipus (a revistes sí, que feien molta gràcia). I suposo que no es baixen porno per Internet.

Aquella conversa em deixa fascinat. Fa temps que sento parlar de la relació entre l'exèrcit i la pornografia. Es diu que coses com la realitat virtual o Internet estan desenvolupats principalment per l'exèrcit, però després la industria de la pornografia és un dels sectors que li dóna una utilitat pràctica als avenços tecnològics. Després de sentir vuit persones pontificar durant tant de temps sobre una cosa que -segons ells- mai no han vist, també trobo una relació entre la pornografia i la religió.

Er fumbo e asín

2010-05-28T22:01:00.001+02:00

Incoherències futbolístiques:

- El Barça guanya al Madrid. La gent ho celebra com si fos un títol. A veure, si vols tocar els collons al rival seria millor que la gent fes el mateix que si el seu equip guanyés a l'últim classificat. Al cap i a la fi, també guanyes tres punts.

- El Barça és eliminat de la Lliga de Campions per la Internazionale di Milano i la gent del Madrid surt a celebrar-ho a la Cibeles. A veure, si et passes la vida dient que el teu equip és el millor i el rival un "segundón", per què aquesta obsessió amb l'altre?

- El Barça empata al cap de l'Español i els españolistes ho celebren. Mira, si encara fos un empat a fora... Però un empat a casa? Qui no celebra és perquè no vol.

- Sandro Rosell diu des de fa anys que cal fer un canvi radical al club. Ara, en canvi, diu que no tocarà ni l'entrenador, ni la plantilla, ni res de res. Això és el canvi? Lampedusa deia allò de canviar-ho tot perquè res no canviï, però Rosell sembla que no canviant res ho canviarà tot.

Denominacions

2010-05-28T21:48:00.000+02:00

Passo per davant una botiga amb un rètol que diu "productes llatins i espanyols". És una cosa que trobo curiosa des de fa temps, i fins i tot fa una mica de ràbia. Els espanyols no són llatins? Ara resulta que els llatins són només els llatinoamericans d'una determinada part, perquè argentins i uruguaians, és a dir, la gent que principalment és d'origen europeu, tampoc no solen entrar en aquesta classificació.

Què vol dir "llatí"? Antigament es tractava dels europeus de llengua romànica, de Portugal a Romania. La prova fefaent és que, abans de la Copa d'Europa existia la Copa Llatina, disputada pels campions de les lligues espanyola, francesa portuguesa i italiana. Hi ha una autoritat més important que un organisme futbolístic?

Existeix també el concepte de Romània (no Romania, aquí la prosòdia és important), que inclouria tots els pobles on es parlen llengües romàniques, i aquí entraria des de Bèlgica fins a Tierra de Fuego, de l'illa de Pasqua fins Macau o Timor Oriental (si és que encara hi queda alguna persona lusòfona), però, en aquest cas, llatins serien tant els equatorians com els francesos, per exemple. Per què si un peruà parla de "nosotros, los latinos" està dient "nosotros y tú no". No coneixen el concepte de llengua romànica?

És clar que el més trist de tot és que el concepte aquest de latino no ve dels pobles llatins, sinó que més aviat ho utilitzaven els americans anglòfons per designar els qui no eren com ells (i, ara que ho penso, els quebequesos i els cajun són llatins? Si parlen una llengua romànica haurien de ser llatinoamericans). Total, que els llatinoamericans s'autodenominen com els han dit els anglos. Després parlen molt d'orgullo latino, però tot imitant les bandes dels Estats Units.

El paper de Waters

2010-05-28T21:37:00.002+02:00

Veig al diari una foto del músic Roger Waters. A diferència d'alguns artistes de rock de més de 60 anys que encara intenten adoptar una imatge de joventut i extravagància, Waters té un aire distingit amb la barba i els cabells blancs. El mateix passa amb Jimmy Page, que ara sembla una mena d'aristòcrata mentre altres miren d'aferrar-se a la seva antiga imatge i semblen lloros. Waters, però, adopta un discurs suadíssim, tan tòpic com contradictori.

El músic britànic viu als Estats Units, país que critica. "Hi vius obligat a comprar coses que no necessites per a enriquir enormement uns quants". Una mica d'antiamericanisme sempre queda bé, sí, però algú l'obliga a viure als Estats Units? Probablement si visqués a Pyongyang no hauria d'enfrontar-se a aquesta fal·lera consumista. És masoquista? Potser més que masoquista és un hipòcrita, perquè, ara que torna amb una gira de The Wall, passar per taquilla (i les entrades no seran precisament barates) per veure el que ens està venent des de fa 30 anys no ve a ser com comprar una cosa que la gent no necessita? Ara que no hi ha Mur de Berlín, ens explica que el nou mur són les diferències de riquesa entre els habitants del planeta. Ooooooooooooh! Sort que el senyor Waters està aquí per a obrir els ulls als pobres mortals com nosaltres que no ens adonem del que passa al món. Jo espero que la seva gira conscienciï la població mundial i que s'acabin aquestes diferències. Que s'acabin i que tothom pugui gaudir d'una renda com la que deu tenir Roger Waters i treballar tan com ell: traient un disquet molt de tant en tant i, si li manquen idees, recorrent a discs de fa trenta anys.

El qui salva una vida...

2010-04-25T11:57:00.000+02:00

[ACHTUNG! No sé si alguna cosa del text que ve a continuació es pot considera spoiler, però endavant...]

Fins fa poc no havia vist La llista de Schlindler. Pensava que la tendència a la llàgrima fàcil que de vegades té Spielberg podia esgarrar la història. És curiós que pràcticament uns dies després de veure-la estrenin 南京!!南京! (Nanjing! Nanjing!), traduïda -subnormalment- com Ciudad de vida y muerte.La crítica l'equiparava a la pel·lícula sobre Schindler, però, la veritat, l'única cosa que els veig en comú és que totes dues són en blanc i negre. Per començar, la narrativa de Lu és totalment diferent. La pel·lícula té un començament gairebé de documental, pràcticament sense diàlegs. Després se centra en el campament japonès i en la zona de seguretat de Nanjing, en la qual està el famós John Rabe i el seu assistent, Tang. Finalment, els suposats protagonistes donen pas a la terrible situació de Nanjing després de la massacre i l'únic protagonista que apareix és el del soldat japonès horroritzat. Per cert, a alguns xinesos no ha agradat gens veure que també hi havia japonesos horroritzats davant de massacres, però després viuen convençuts que el govern Xinès es passeja pel Tibet o Xinjiang regalant llaminadures.

Es també curiós que fa un parell de dies hagi vist el tràiler d'una altra producció sobre el tema, John Rabe, però des d'un altre punt de vista. Aquesta vegada sí que tot se centra en una mena de Schindler a l'Àsia. A la pel·lícula xinesa, en canvi, Rabe no pinta gaire cosa. Salva qui pot, però sense mullar-se mai, i quan ha de cardar el camp ho fa i es queda igual. A John Rabe, en canvi, sembla com si fos el salvador de tota Àsia, per no parlar dels abnegats occidentals que es trobaven a Nanjing, que a la pel·lícula de Lu fan més aviat ràbia perquè semblen els putos guiris que viuen per Gràcia i Ciutat Vella, amb els seus aires de superioritat i el convenciment que tothom ha d'entendre i parlar el seu idioma per collons. De fet, els únics que sí que s'arrisquen, se la juguen i són víctimes dels fets de Nanjing són dos xinesos, home i dona, de la zona de seguretat: Tang i Jiang (només se'n diuen els cognoms). A la producció sinoeuropea, en canvi, Rabe és una mena d'abnegat superhome que s'enfronta a tot per salvar la població xinesa i els occidentals -entre ells un Steve Buscemi cirurgià- són una mena d'àngels. Vaja, que sort en van tenir, dels occidentals, que aquest cony de xinus s'estarien matant entre ells constantment.

Si volen fer una pel·lícula interessant, per què no una sobre Sugihara Chiune? Aquest diplomàtic japonès va ser vicecònsol a Lituània i va atorgar visats a un gran nombre de jueus que, si no haguessin marxat, haurien mort amb tota seguretat. Sugihara se la jugava, entre altres coses perquè el Japó era aliat d'Alemanya i el ministeri d'exteriors japonès li denegava l'expedició de visats. Fins i tot va ser presoner de guerra i, ja al 1947, el van fer dimitir com a diplomàtic i se'n va anar a treballar a la URSS, en una empresa d'importació i exportació. Sugihara només va concedir una entrevista, tot i les insistències, però mai no va voler explotar la seva condició d'heroi, explicant només que, davant la situació en què es trobava, què havia de fer sinó expedir els visats? A la base de dades sobre cinema que hi ha a Internet només hi ha una pel·lícula sobre Sugihara, i és un documental. Sempre ven més algú que s'aprofita de lleis racistes per enriquir-se o que deslocalitza a la Xina i, sobretot, sempre queda millor un occidental salvant orientals que a l'inrevés; si no és Jackie Chan salvant alguna rossa espectacular i hostiant els dolents de torn, és clar.

Seu

2010-04-24T23:02:00.004+02:00

De petit deien que Porcioles havia estat un alcalde que havia esgarrat la ciutat. Això sí, quan va morir tothom li dedicava tota mena d'elogis. Els mateixos que l'atacaven despietadament (una vegada passat el franquisme, és clar, no fos cas...) ara afirmaven que sort en va tenir Barcelona, d'ell. No era Camus el qui deia "sempre parlem bé dels morts perquè ja no són aquí per molestar-nos"?. Ara mor Samaranch, i si ja en vida tothom li anava llepant el cul, imagineu ara. No es tracta de valorar el seu passat falangista o la seva gestió del COI (lloada aquí i criticada a la premsa internacional), sinó destacar un fet curiós: la premsa catalana emfatitza la importància de Samaranch i els seus contactes a l'hora d'aconseguir que Barcelona fos seu olímpica. Això és insultar la ciutat. És com dir que era una merda de lloc i que, si no arriba a ser per actes que freguen el frau, Barcelona no hauria estat seu olímpica mai de la vida. O potser volen dir que si no és per contactes i prevaricacions diverses una ciutat no aconsegueix que el Comitè la seleccioni? Què estan dient? Ciutat de merda? Comitè, president inclòs, corrupte? Totes dues coses?

Paradoxes publicitàries

2010-04-24T22:38:00.004+02:00

Des de fa uns quants dies, a la tele passen un anunci d'un cotxe. N'hi ha dues versions: en una surt Marilyn Monroe i en l'altra John Lennon. Tots dos vénen a dir que això de mirar el passat no serveix de gaire i que és millor crear un estil propi i fer coses noves en lloc d'inspirar-se en obres o figures del passat. Llavors la pantalla fon en negre, es veu un text que diu "Anti Retro" i surt el cotxe en qüestió, que més que futurista o original sembla força lleig. Però, a veure, si has de recórrer a Lennon o Monroe, no estàs essent retro? Podrien haver posat a alguna icona del present, com ara John Cobra, que es veu que, a més, intervé sovint en un fòrum sobre cotxes. I la seva cançó Carol no és tan hipòcrita com Imagine.

"Total, si és el mateix"

2010-04-04T23:10:00.002+02:00

A la pastisseria Escribà de la Gran Via, a més de tenir una dependenta tenyida de ros platí que et mira com si fossis l'última merda del planeta si li vas a comprar una barra de pa i et canvia d'idioma amb aires de "usted no sabe con quién está hablando", hi ha una mona que commemora el 15è aniversari del parc temàtic Port Aventura. No només hi han posat un ocellot gegant, sinó que també hi han recreat els diversos recintes del parc. Ja és curiós que a la part de la Xina hi hagin posat un cartell on diu "Número 1 del Japó". L'altre també té una inscripció en japonès, però no acabo de veure bé què hi diu. Bé, total, tot són xinus, no? A l'estat xinès viuen més de 1.300 milions de persones i a l'altre 120 milions. Això sí, quan algú barreja les falles i els passos de Setmana Santa en una pel·lícula, aquí hi ha qui posa el crit al cel. No sé què en deuen opinar els xinesos i els japonesos.

Spanish Movie III

2010-04-04T22:53:00.002+02:00

No sé si era Unamuno el qui deia "yo por ser vasco soy doblemente español", però ha estat un basc, Julio Médem, el qui finalment ha posat al dia els elements del cinema espanyol tradicional. Jo que parlava de fer una mena de Tigre y dragón en Benidorm... M'havia quedat curt!! Médem supera tot l'imaginable amb la seva nova pel·lícula.

El títol és Room in Rome, i l'acció se situa en una habitació d'hotel a Roma, ni més ni menys que la ciutat on va néixer el rei d'Espanya. La pel·lícula està rodada majoritàriament en anglès, que queda más cosmopolita, i una de les protagonistes ja no és sueca, no, sinó russa, en homenatge a aquella frase de López Vázquez a Objetivo Bi-ki-ni (1968): "¡Ven aquí, rusa, que tú y yo nos vamos a saltar el pacto de no proliferación!". A més, ni destape ni hòsties: les protagonistes es passen gairebé tota la pel·lícula nues i -com no se li havia acudit a ningú- no hi ha homes!!

El millor de tot, però, és que quan sents el director i les actrius parlant sobre gent que es busca a si mateixa i que mostra la seva autèntica personalitat, etc. (a YouTube hi ha la roda de premsa en diverses parts) sona a allò de fa 30 anys "que lo exige el guión". No sé si la pel·lícula té gaire contingut perquè encara no l'han estrenada, però, el tingui o no, igual que feien fa 30 o 40 anys, estic segur que una gran part del públic no l'anirà a veure precisament per la seva profunditat, com tampoc no anaven a veure anteriors pel·lícules de Médem pels diàlegs ni per aquella prosa que, segons la protagonista, "te atrapa por dentro", però després veies què escrivia el personatge de Tristàn Ulloa a Lucía y el sexo i al seu costat Danielle Steele semblava un monstre de la literatura.

D'allò que diuen que viatjar és tan bo

2010-04-03T10:29:00.033+02:00

Al metro hi ha cartells com el de la imatge. Veient-lo et fa pensar que quinze dies a la Xina, si canvien la teva vida, serà a pitjor. Per començar, mireu la cara d'Alejandro Agag lobotimitzat que se li ha quedat al pobre noi. A més, qui seria tan imbècil d'agafar tot un bistec amb palets? Precisament la cuina xinesa (com la japonesa i la coreana, per exemple) està pensada per menjar així, de manera que tot ja ve tallat a una mida adequada. I perquè no he trobat cap link amb el spot que passen a les pantalles del metro, una obra que fa que et replantegis el concepte de vergonya aliena.

Viatjar és com llegir: tothom diu que és molt bo, molt positiu, que et fa millor persona i tot. "Viatjar és conèixer altres cultures", diu la típica pedorra quan a les notícies arriba el període de vacances i pregunten a la plebs per què se'n van de viatge. No sé fins a quin punt la gran majoria de gent que viatja coneixen res de nou. Des de petit, quan molta gent estava enlluernada per països com ara Gran Bretanya, França o Alemanya, jo només veia una colla de subnormals que feia l'imbècil per la costa catalana. Alguns hi venien des que tenien 5 anys i no sabien dir ni "bon dia" en castellà. L'única cultura que han conegut és la de l'alcohol barat i la d'un país miserable que es va obrir de cames al turisme més vomitiu per superar una trista economia de postguerra. Aleshores pocs espanyols viatjaven. Si anaven més enllà dels Pirineus, encara mostraven un cert respecte i tornaven més o menys meravellats, tot i que, immediatament de comentar alguna cosa que els semblés interessant, hi afegien "ara, que com aquí enlloc, eh?". Els espanyols de fa un parell de decennis només podien anar traient pit a Portugal, país amb uns habitants l'educació dels quals supera de manera infinita la dels seus veïns de península. Hi veies castellans i gallecs que travessaven la frontera per comprar-hi ceràmica i tovalloles pensant que "estos son los únicos algo más pobres que nosotros, así que vamos a cebarnos". No canviaven moneda (era abans de l'euro) i menys d'idioma, és clar. I encara avui hi ha espanyols que continuen dient: "és que vas a Portugal i es veu tot tan primitiu". Colla d'ignorants.

Ara els espanyols viatgen més, i no sé si és per Alonso, Nadal i la Roja, però van pel món amb orgull. A Portugal mantenen els aires de superioritat i ni tan sols diuen "desculpe, não falo português", perquè, com em deia una castellanolleonesa que havia estat una vegada en un poble de la Catalunya profunda i es va escandalitzar perquè la gent parlava una altra llengua romànica (ui, que complicat!), "yo no tengo que preguntar nada ni que entender nada" ("ni preguntar ni entender" seria un bon lema per a l'escut del seu poble; en llatí quedaria millor, però no sé si li agradaria que no estigués escrit en españolazo). És més, tot i que tenen la sort que els portuguesos no els engeguin a la merda, encara es posen nerviosos si no els entenen alguna paraula. A Itàlia, hi van pensant que al cap i a la fi, és com una versió d'Espanya amb decorats de cartró pedra i on l'idioma és una mena de castellà mal parlat. Al centre i nord d'Europa, no només van parlant castellà per la puta cara (entre altres coses, perquè no saben res més) o intenten fer veure que saben quatre paraules d'anglès, sinó que a més intenten fer el màxim soroll possible per demostrar com són de simpàtics. Els espanyols confonen mala educació amb simpatia i soroll amb alegria. Conjuntament amb la truita de patates i la mala llet, un dels elements que conformen la unitat espanyola és la ignorància i les ganes de donar la nota quan se surt fora de les sacrosantes fronteres estatals: els catalanets, tant a Portugal com Pirineus enllà, també van parlant castellà a la gent i viatgen en manades d'allò més insofribles. A més, ja poden ser a Helsinki o a Kuala Lumpur, que si veuen un lloc on diu "Tapas" hi van corrents. Em diuen que fins i tot a Birmània hi ha bars de tapes, però com que els birmans no estan com per anar de pintxos i tapeo, els qui els omplen són els turistes espanyols. Fins i tot un amic que viatjava amb altres dues persones pel Japó em deia que es van posar com bojos quan hi van veure un restaurant espanyol. "¡Uy, con qué ganas me comería ahora una paella!". Com si allà no els sortís l'arròs per les orelles i, a més, pel poc temps que hi estarien (2 o 3 setmanes), poden sobreviure sense paella, no? Això sí que son ganes de conèixer altres cultures.

Als aeroports queda palès aquest interès pel coneixement i el respecte als habitants d'altres indrets del món. A la cua per a facturar, una vegada tenia tres o quatres parelles de catalanets (em sembla que jubilats) que anaven a la Xina, no sé si per quinze dies que els havien de canviar la vida. Només anaven fent comentaris com ara "vinga, que se us ha acabat això de menjar pa, que els xinus aquests tan rarus només mengen arròs". Tot era "collons, que rarus que són aquests xinus". Bé, per començar dubto que a Beijing o a Shanghai no es pugui trobar pa i, a més, si els uns són tan rarus i els altres han de patir tant, que es quedin a casa seva i ja està: ells no ho passaran malament i ningú no els haurà de suportar, perquè si a la cua de l'aeroport són així, no vull pensar com seran a altres llocs.

I, per acabar, l'última vegada que vaig viatjar en avió, torno de l'aeroport a casa. A l'autobús tinc darrera un noi i una noia. Ella és de Baiona, al País Basc francès. Ell és un quillaco. Primer ell intenta fer-se el simpàtic explicant acudits com ara "van dos tíos por la calle y el del medio se cae" (és tan imbècil que no deu saber ni el del gos Mistetas), després comença el seu recital de subnormalitats. "¿Y tú por qué dices que eres del País Vasco? ¿No ves que se creerán que eres española? Además, ¿por qué coño dices "país" si eso no es ni un país ni nada, como Cataluña? Pero a los vascos les debe joder que haya un País Vasco francés. Además, Bayona en francés es Burdeos, ¿no? ¿Cómo? Que a Burdeos lo llamáis "bordó", ¡¿pero eso que mierda de nombre es?!". La noia era força assenyada i deia que es deia "País Basc" com també es pot dir "País de Gal·les", que és un nom i ja està, i responia al quillaco amb gran paciència i educació. Ara, que ell continuava repetint el nom d'un poble de França (no recordo quin era i ell pronunciava amb el cul) i només anava dient coses negatives sobre el lloc, això sí, convençut que ho feia amb molta gràcia. Viatjar li pot canviar la vida a un imbècil així? No sé, però si viatgés a Mururoa mentre hi tornen a fer proves nuclears, segur que la vida per a certs membres de la humanitat seria una mica millor.

D'allò que diuen d'ensenyar i suggerir...

2010-03-20T23:55:00.001+01:00

S'obre el teló i fan tres pel·lícules amb els arguments següents:

1) Un jove arriba a la casa d'un senyor d'edat provecta que té quatre filles. El jove, sistemàticament, es tirarà totes quatre filles. Ara no recordo si era per ordre d'edat (de la més gran a la més jove).

2) Una parella es casa. Ell treballa en una plataforma petrolífera i, en un accident, queda paraplègic. Li diu a la seva dona que gaudeixi del sexe sempre que pugui, i ella, que és d'una petita comunitat rural, s'ho pren al preu de la lletra (bé, tampoc tant, perquè no se sap fins a quin punt gaudeix o ho fa per seguir les ordres del marit) i es dedica a copular amb tot aquell que troba. Ara no recordo si treballava en una plataforma petrolífera o si era una cosa semblant (el que sí que ho feia era Tim Robbins en una de la Coixet).

3) Dues turistes arriben a una ciutat del Mediterrani. Les coneix una mena de bohemi/latin lover/black and decker i les convida a casa seva per muntar-se un trio. Una acaba marxant, però arriba l'ex del latin lover i acaben muntant-se un trio.

Quina característica tenen totes tres pel·lícules? Que tenen arguments de pel·lícula porno, però no es veu res. Realment val la pena no mostrar i només suggerir? Doncs no ho sé, perquè en aquestes pel·lícules no es veu res, però són d'allò més avorrit (de fet, és una altra cosa que també tenen en comú). Per no parlar que era més digne el pseudofunk cutre del porno dels 70 que les cançons tan insuportables com pretencioses de Giulia y los Noiosini.

Solucions:

1) Belle Époque (1992, Fernando Trueba)

2) Breaking the Waves (1996, Lars Von Trier)

3) Vicky Cristina Barcelona (2008, Woody Allen)

Català de l'any

2010-03-20T11:09:00.004+01:00

Un diari organitza l'elecció del català de l'any, no sé si mitjançant els vots dels seus lectors o de tothom que vulgui votar. Jo no ho he fet i no sé com funciona el procés de selecció. Els tres finalistes eren El Tricicle; Roser Capdevila, creadora de Les Tres Bessones; i Josep Guardiola, entrenador del FC Barcelona. Va guanyar aquest últim, cosa més que lògica, donat el grau d'ensopiment al qual han arribat els altres dos

Des de fa uns quants anys jo crec que hi ha un català que es mereix un reconeixement públic per part de les institucions culturals catalanes. Em refereixo a Albert Boadella i Oncins. Ja pel nom es veu que és un català de pro. En el món de la cultura subvencionada i el del llast del vomitiu teatre català, Boadella, enfrontat amb l'oficialitat, es va negar a rebre subvencions de la Generalitat. Però allò no era prou perquè els ciutadans coneguessin com és d'abjecte el món del teatre i va decidir anar més enllà. Fusionant dramatúrgia i reality show, l'abnegat Boadella va convertir la seva vida en un work in progress constant. La seva interpretació com a patètic dramaturg llepaculs del poder és tot un exemple del paper de l'artista en la societat. I tot pel bé de Catalunya, perquè de la mateixa manera que només pots obtenir una visió global d'una determinada cosa si la veus de lluny (com ara les línies de Nasca), Boadella va marxar a Madrid perquè des de fora poguéssim veure millor la miserable figura de l'artista que es ven, que esdevé la mona ensinistrada dels polítics i d'un determinat sector de la premsa per una mica de feina i uns quants calerons. Tot això evidenciat especialment quan se'l veu fent de bestioleta faldillera al costat d'una senyora que quan va ser ministra de cultura només va fer mostra de la seva immensa incultura. Com és que aquí encara hi ha gent que no s'adona de la seva tasca i, en lloc d'aplaudir-lo com es mereix, l'insulta i critica sempre que pot? Sens dubte, el poble català és autodestructiu.

Mireu si és bon català que, ja posats a fer el pena amb diners públics, ho fa fora de Catalunya, amb diners de Madrid, que dilapida en vergonyoses imitacions dels germans Marx quan li regalen uns teatrets perquè pugui fer les gràcies que tan agraden als opulents i ignorants mandataris opressors. Fins i tot és l'únic que inspira els guionistes del Polònia perquè facin alguna cosa menys lamentable del que és habitual, que no és poc.

Sverige über alles

2010-03-13T23:34:00.007+01:00

Ja sé que això que estic pensant ara és políticament incorrecte i no sé fins a quin punt es pot dir públicament, però bé, com que això no ho llegeix ni cristo, ho diré: els suecs són els millors, són superiors en tot. Ells tenen la princesa Madeleine i els espanyols la infanta Elena; allà tenien Nina Persson quan la dona més desitjada d'Espanya era Marta Sánchez, i ara tenen The Sounds mentre que a los 40 subnormales posen El Sueño de Morfeo, nom que els escau perfectament de tan soporífers com son. Fins i tot quan un futbolista es pela el cap aquí hem de veure restes de sèrie com Delapeny en lloc d'homes del carisma de Henrik Larsson. Cal dir res més?

Ara està de moda la novel·la negra sueca. Ja fa temps que corrien els llibres de Henning Mankell, però la trilogia de Stieg Larsson va ser la mascletà, una barreja d'Ingmar Bergman (bé, tampoc tant, però no sabia que posar-hi) i Stephen King capaç de satisfer la pedorra que llegeix l'últim bestseller al metro i el pseudointel·lectual. Una altra autora d'aquest gènere és Åsa Larsson (que es pronuncia ossa, no assa), que se suposa que no està emparentada ni amb Stieg ni amb Henrik. En una recent visita a Barcelona en què se celebrava la setmana de la novel·la negra (o una cosa així), la senyora Larsson explica que aquest gran boom de la literatura policíaca sueca es deu al fet que els suecs s'estan adonant que allò no és el paradís perfecte amb què s'havien autoenganyat, sinó que ara està començant a sortir la merda, els secrets inconfessables que la mateixa societat sueca no gosava revelar. Tot això, lògicament, no és sinó una altra mostra de la superioritat sueca: són tan perfectes que fins i tot es poden permetre el luxe de practicar l'autocrítica. Si és que no hi ha per on agafar-los! Què se'ls pot criticar?

I parlant de criticar: la societat sueca és tan oberta, tan tolerant, tan fantàstica, tan ........................ (escriviu el vostre adjectiu preferit sobre la línia de punts) que admet tot tipus de crítica. Pots criticar la seva política; la família reial, amb aquella bellíssima princesa de conte de fades que té; i potser fins i tot pots posar en dubte el rendiment de Zlatan Ibrahimović. Ara, conscients de la seva perfecció, posen només una excepció (només perquè no diguin que són tan perfectes que et deixen criticar-ho tot, és clar): hi ha una única persona que no es pot criticar. Però, qui és? Un polític, un futbolista, un agitador cultural, un estibador? Norl! Una escriptora! Un altre exemple que demostra la prioritat que donen a l'intel·lecte. Es tracta d'Astrid Lindgren.

L'obra de Lindgren té dos personatges destacats. Un és Kalle Blomkvist, un nen detectiu. L'altre és Pippi Långstrump. El talent literari i la inventiva de l'autora escandinava queda palès en l'homenatge a la seva obra que és la trilogia Millennium de Stieg Larsson. Un dels protagonistes és Mikael Blomkvist, al qual anomenen Kalle Blomkvist degut a la seva tenacitat com a investigador. Però el que ningú no sap és que en realitat, l'homenatge més gran a la gran Lindgren (el cognom de soltera de la qual era Ericsson, la marca de mòbils també li ret homenatge) és Lisbeth Salander. Aquesta jove hacker és la Pippi del segle XXI. Pippi Långstrump és la capdavantera dels drets de la dona, és la superdona que ni tan sols Nietzsche va gosar somniar: anarquista, terrorista, amb superpoders i -com m'apunta l'il·lustre doctor Anton Granvik- probablement lesbiana. Salander, per la seva part, es mou al marge de la llei, enderroca la tirania del gran capital atacant els sistemes informàtics de la banca; és una dona de 1,50 m que amb prou feines deu pesar 30 kg, però que s'enfronta a gegants de dos metres, als serveis secrets, a les màfies russes i a col·laboracionistes nazis amb una contundència que al seu costat els superherois semblen escolanets; i és bisexual. Els paral·lelismes són més que clars. Tothom està esperant veure les adaptacions de Hollywood de la trilogia Millennium, on probablement sortirà una versió light i descafeïnada de la Salander, per constatar, una vegada més, que els suecs ho feien millor.

Sabia que tampoc no em decebria

2010-03-04T22:58:00.003+01:00

Fa cosa d'uns deu dies vaig llegir una entrevista a un conegut humorista, actor i director de l'Hospitalet de Llobregat. Deixa anar uns quants tòpics fins que arriba el moment d'una de les mares de tots els tòpics. Només cal llegir la pregunta per saber-ne la resposta: "¿Qué ha aprendido de Etiopía?".

Cal que transcrigui la resposta? És necessari? Bé, ho fare: "Que tienen menos cosas que nosotros pero sonríen más... ¿Por qué? Porque hemos olvidado la sencillez. ¡Nos hemos complicado la vida! Queremos hacer demasiadas cosas, empeñados en una carrera constante... perdida de salida. La prisa mata". Ah! Ja ho veuen! Això que no tenen res, però sempre somriuen. Que original! És el que diu la gent que passa uns quants dies al Tercer Món. Fantàstic. Malauradament no he estat mai a l'Àfrica i no sé si riuen o no, si la gent és més feliç o no. L'entrevistat té un fill adoptat, un nen etíop de sis anys. Viu amb ell a l'Hospitalet? Perquè, si és així, no estaria l'entrevistat contradint-se? Si a Etiòpia tothom somriu, si viuen en aquest món rousseauinià, per què vol complicar-li la vida a l'infant?

Em va recordar una altra entrevista del mateix diari i la mateixa secció. Un senyor que provenia d'un grup de tuareg (no un tuareg, perquè tuareg és el plural de targi) explicava les seves primeres experiències a Europa. Tot era molt interessant, però després torna a les excel·lències de la vida en el desert, que deuen ser moltes, sens dubte, i dóna un titular magnífic: "Tu tens el rellotge, però jo tinc el temps". Sí? Llavors, si al desert tens el temps, què fas vivint a Suïssa? Perquè és on vivia i no semblava que tingués intenció de marxar-ne. O és que és millor tenir el rellotge?

Febre musical

2010-02-27T16:30:00.002+01:00

Potser un gag com aquest ara no tindria gràcia. La pel·lícula es va rodar l'any 1994 i es pot veure sota una doble perspectiva. D'una banda, el fet de veure un personatge com la mare Teresa de Calcuta ballant, però, de l'altra, potser en aquell moment pensar que es podia fer un musical d'un tema com la vida d'aquella monja era de per si un acudit. Al final la realitat supera a la ficció i no només es fan musicals absurds sobre temes impensables fa uns quants anys, sinó que es parla de nous musicals que abordaran temàtiques mai vistes en aquest gènere.

L'èxit dels musicals demostra que ja poden fer teatre supersubvencionat amb pretensions, però que, a la gent, se li'n fot. La gran majoria de la població vol veure musicals i obres (?) de Joan Pera (i si pot ser amb Paco Morán, encara millor). Aquest és el nivell cultural del país, tot i que rebutjar el pedantíssim teatre subvencionat català tampoc no em sembla una mostra d'incultura.

Tot i això, no acabo d'entendre el fenomen dels musicals. Que els fans de Queen i d'Abba vagin a veure We Will Rock You i Mamma Mia, respectivament, amb cançons traduïdes interpretades i arranjaments de pena enllaçades amb un argument que més que minimalista és directament subnormal, és incomprensible sempre i quan els autèntics fans no surtin del tot indignats, i no és el cas.

Tampoc no és lògic que hi hagi gent que digui que el cine és car i, en canvi, es gastin l'import equivalent a cinc o sis entrades de cine en un musical. Sobretot quan molts musicals en basen en pel·lícules. Per què veure el musical de Grease amb cançons traduïdes i interpretades per algun triunfito en hores baixes quan pots veure la pel·lícula? Segur que els números musicals seran molt més espectaculars i el repartiment era molt millor. Per la màgia del directe?? És impossible reproduir en escena una seqüència d'un bon musical cinematogràfic.

La relació entre cinema i musical (és a dir, representació en directa, no pel·lícula musical) ha arribat a extrems increïbles. S'han fet versions en musical de pel·lícules i, per acabar-ho de rematar, després es fa una pel·lícula basada en el musical. Dos exemples són The producers (Mel Brooks, 1968) i Hairspray (John Waters, 1988). Ara només faltaria un nou musical basat en la pel·lícula basada en el musical.

I, entre les temàtiques, es parlava de fer un musical sobre Facebook i s'estrenarà un sobre la sèrie Cuéntame (sí, allò del "pobrets i alegrets", què desgraciats que érem en la dictadura, però què feliços). Després d'això, el de la mare Teresa ja no sembla tan descabellat. Total, a la dècada de 1970 ja es va fer un sobre Jesucrist. Potser l'aliança de civilitzacions i la pau mundial no arribarà fins que no s'estreni un musical sobre líders d'altres confessions.

S'obre el teló i...

2010-02-21T17:51:00.002+01:00

Ahir vaig veure un tros d'una pel·lícula, més o menys un quart d'hora o vint minuts. Fa uns anys n'havia vist els deu minuts anteriors. Tracta sobre un home que viu en una petita comunitat rural i troba que de visita ha vingut una amic de la infantesa. Ara viu en un altre país del qual només diu coses positives: ha vingut en un bon cotxe i diu que allà cobra molt més per la seva feina. El protagonista pensa que aquell país ha de ser una mena de paradís on tothom viu amb tota mena de luxes i decideix emigrar-hi. Una vegada a l'altre país s'adona que el seu amic no porta la vida que explicava. Ells i la resta d'emigrants del mateix país només es barregen entre ells, van a una mena de centre cultural del seu país, no aprenen l'idioma local, enganxen una feina amb una altra, un d'ells és un amargat que sembla que no aguanta bé el fet de viure com a emigrant, però tampoc no se'n torna al seu país. Per a rematar-ho tot, el protagonista no porta els papers en regla i ha de recórrer a una mena de compatriota mafiós que se li queda el 40% del sou durant els primers mesos. Quina pel·lícula és? In this World, de Winterbottom? Doncs no, es tracta de Vente a Alemania Pepe, de l'any 1971, joia del landisme (de l'autèntic, ni neolandisme, ni landisme 2.0, ni hòsties). Aquells immigrants que no s'integren i no en tenen cap ganes, que critiquen que els nadius són gent freda obsessionada amb la feina, que es neguen a aprendre l'idoma, que només tracten entre ells i que no tenen en compte les peculiaritats del territori dins de l'estat (l'argument té lloc a Munic, al Freistaat de Baviera) són ni més ni menys que els espanyols. Com canvien les coses, eh?

Caràcter i caracteritzacions

2010-02-20T19:15:00.002+01:00

Fa unes quantes setmanes llegia que s'havia rodat una pel·lícula sobre l'escriptor Alexandre Dumas amb l'actor Gérard Dépardieu com a protagonista. L'article jugava molt hàbilment amb la paraula "negre", ja que un dels avis de Dumas era negre (ell, per tant, era mestís) i, a més, es veu que tenia un negre, és a dir, algú que escrivia coses que després Dumas publicava con si en fos l'autor. Em va estranyar que no s'hagués generat una certa polèmica i veig que, finalment, la polèmica ja ha arribat.

És curiós que quan França guanya el Mundial o l'Eurocopa de futbol els francesos lloïn la multiculturalitat i la diversitat ètnica de la França actual, però, d'altra banda, el cinema francès sembla que no reflecteix gaire la realitat del país. Quin gran nom del cinema francès és negre o d'origen magribí, per exemple? Potser un dels pocs que es coneix fora de França és l'humorista i actor Jamal Debbouze, però pocs més se'n coneixen. En un article sobre la polèmica decisió de triar Dépardieu per a interpretar el famós escriptor l'autor citava Sonia Rolland (que podem veure al damunt d'aquest text), però no sé si fora del seu país és gaire coneguda, mentre que tothom coneix Isabelle Huppert o Juliette Binoche.

D'altra banda, que això passi a França, on ara se'ls ha donat per debatre l'essència de la identitat nacional i blablabla, encara és relativament lògic, però altres països que des de fa anys ens vanten de la seva diversitat ètnica, però, després, el model de bellesa és el d'allò que als Estats Units anomenen "caucasià". A l'Índia poden estar orgullosos de la seva diversitat, però l'actriu possiblement més famosa de Bollywood té clars tant els ulls com la pell. Un altre cas és el Brasil: en el futbol o, en menor mesura, en la música els negres encara triomfen, però tot i que aquest país és una potència en publicitat i televisió, l'ideal de bellesa no és negre, ni mestissa, ni molts menys indígena. Com més ària, millor, i ja no en parlem si es diu Bündchen o Meneghel. Si una negra surt en una telenovel·la brasilera és per fer de dona de fer feines en la majoria dels casos. A més, quan un negre triomfa en la música o en l'esport, normalment es casa amb una blanca per demostrar que és un triomfador. Una cosa és que la societat sigui multiracial, però això no vol dir que no hi hagi una raça dominant.

Però, tornant a Dépardieu com a Dumas, sembla que el prestigiós actor estigui tan convençut de la qualitat de la seva interpretació que es passa la caracterització per l'arc del triomf. Per fer de Dumas ni es maquilla perquè la pell se li vegi més fosca, sinó que es limita a posar-se una perruca arrissada estil Harpo Marx. Això no és nou: el mateix Dépardieu ha fet de miner a l'adaptació de Germinal, d'Émile Zola, o d'Edmond Dantés a la de El comte de Monte-Cristo, precisament de Dumas. En el primer cas feia de miner del segle XIX, en el segon d'un home que passa un munt d'anys empresonat en unes condicions infrahumanes, però en tots dos casos Dépardieu llueix un excés de pes del tot desmesurat, impensable en algú que hagués viscut d'aquella manera. Uns detalls que contrasten amb interpretacions com la d'Angelina Jolie a A Mighty Heart en el paper de Mariane Pearl, amb avantpassats negres i xinesos, tan ben caracteritzada que fins i tot es deia que guanyaria l'Oscar, com quan Charlize Theron va guanyar la famosa estatueta calba per fer de lletja. Com si no hi hagués prou amb la categoria de millor maquillatge.

Síntesi Oriental II

2010-01-28T23:24:00.009+01:00

Actualment hi ha diversos diaris que tenen una entrevista (en un to més o menys informal) a la contraportada. No sé si això va ser una moda instaurada per una secció de La Vanguardia anomenada La contra. De vegades, els tres entrevistadors -Lluís Amiguet, Víctor M. Amela i Ima Sanchís- se senten més importants que l'entrevistat. Ara, que tot i que es creuen pel damunt de tot i de tothom, més d'una vegada han comès errors considerables. Un dia, per exemple, en Lluís Amiguet entrevistava un pintor flamenc que, segons el periodista, havia nascut a Antwerp. Ja ho deia en una entrada anterior: si vols ser purista fes-ho bé i escriu "Antwerpen", que és com ho diuen els nadius de la ciutat. Si no, posa-hi "Amberes", que és el nom castellà, però posar-ho en anglès queda una mica estrany, tot i que admirem el domini d'aquest idioma per part de l'ínclit senyor Amiguet.

L'entrevista que apareix a l'edició del 28 de gener és de Víctor Amela al jove pianista xinès Láng Lǎng (cada "lang" en un to diferent, de manera que no volen dir el mateix). Amela li pregunta què vol dir el seu nom i, segons la transcripció de l'entrevista al diari, significa "Brillante y luminoso hombre educado" (sic).

Bé, posem que el primer Lang (Láng) és el cognom, que sol precedir el nom en xinès. Llavors el nom seria Lǎng. Segur que una sola síl·laba vol dir tot això? Posem que, per exemple, algú pregunta què vol dir el nom Oriol. Procedeix de la paraula llatina "aureolus", que vol dir daurat. També podria ser brillant, i aquesta paraula té un sentit figurat: una persona brillant no cal que emeti o reflecteixi raigs de llum, sinó que pot ser algú molt destacat en un camp concret, enginyós, etc. Llavors, "Oriol" significaria "ésser daurat i brillant que destaca en la seva tasca"? Com que el nom el va popularitzar Sant Josep Oriol, podríem dir que Oriol vol dir "home sant i cast lluent, d'una brillantor només comparable a la del metall preciós"? Potser lǎng (朗) vol dir simplement "brillant". O "lluminós", que ve a ser un sinònim. O brillant ("educat", "destacat"?) en sentit figurat. Potser el xinès té paraules.zip que poden contenir una gran nombre de conceptes comprimits. I després tothom queda bocabadat amb l'iPad...

Fenòmens paranormals sota la pluja

2010-01-09T19:20:00.003+01:00

Mai no m'havia adonat d'això. L'altre dia plovia força i passava per un carrer estret. A més, mig carrer estava aixecat per obres i hi havia bastides davant d'algunes coses, és a dir, que encara era més estret. Anava amb paraigua i hi havia gent caminant en direcció contrària a la meva. A l'estretor del carrer, l'amplada dels paraigües era un nou obstacle. Vaig suposar que la persona més alta (en aquest cas jo) podia alçar lleugerament el braç de manera que el meu paraigua quedés pel damunt del de l'altre transeünt perquè no xoquessin i cadascú podés continuar el seu camí fluidament. Doncs bé, cada vegada que ho feia, la persona que em trobava al davant feia exactament el mateix, però, com que era més baixa, aixecava més el braç i, si calia, es posava de puntetes i tot, de manera que tots dos paraigües tornaven a quedar a la mateixa alçada. Això és un acte reflex o és que la gent és així?

Màikel

2009-12-29T19:46:00.010+01:00

Com havia dit en una altra entrada, la gent que més se les vol donar de cosmopolita acostuma a ser monolingüe (sobretot si ja són angloparlants, però els castellanoparlants de tots dos cantons de l'Atlàntic també Déu n'hi do...) o, com a molt, sabran una mica d'anglès. Per això, com que queda molt fi, pronuncien qualsevol nom estranger com si fos anglès. Per exemple, ara que es veu que Michael Schumacher torna a córrer, cada dia sents diverses vegades el nom de Màikel Schumacher. El mateix passa amb el futbolista Michael Ballack, que per molt que jugui a Londres no és britànic i no es diu Màikel, sinó que més aviat seria Míkhael, s'assemblaria més al nom de Gorbatxov que al del traspassat Jackson. De la mateixa manera, tota paraula que acabi en e, per molt que es pronunciï en l'idioma original, no es pronunciarà per la gent guai. Hi ha cotxes Porsh o un escriptor que es deia Goet, o fins i tot Get (Get què? Get Smart!?), i pobre de tu si pronuncies la e, que igual se't riuen a la cara i et tracten de subnormal. L'anglització sistemàtica de noms estrangers no només es produeix amb noms d'idiomes germànics: la sobradíssima Julia Otero parlava de Terry Henry (térry khénri) a l'anglesa.

Aquest fenomen pot arribar a casos extrems: hi ha gent que parla de llibres o de pel·lícules de qualsevol nacionalitat i, tot i que tenen un títol espanyol o català, n'utilitzen l'anglès encara que no sigui l'original. Jo he sentit gafapastes de l'època que parlaven de Italian for Begginners. Potser queda molt bé, però és que la pel·lícula s'havia estrenat com a Italiano para principiantes. Ja posats, si realment tens ganes de quedar com una persona culta de debò, digues Italiensk for begyndere, que per alguna cosa és el títol original. Una noia em va preguntar fa ja uns quants anys si havia anat a veure Life is beautiful. Jo pensava que es referia a ¡Qué bello es vivir! (It's a Wonderul Life, Frank Capra, 1946), però no, era aquella "del camp de concentració". Bé, com que La vita è bella s'assembla massa al de qualsevol altre llengua derivada del llatí vulgar, potser queda menys vulgar dir-ho en l'idioma preferit pels hooligans. Això és tenir classe.

2x1=0

2009-12-28T19:29:00.011+01:00

Hiroshima i Nagasaki havien presentat una candidatura conjunta als Jocs Olímpics del 2020. Té la seva lògica: dues ciutats agermanades per la desgràcia d'haver patit dos atacs atòmics (els únics de la història sobre nuclis poblats), però que es van recuperar de pressa i que en pocs anys van ser el que són ara, dues ciutats amb encant i dinamisme. Tenint en compte que a les Olimpíades sempre es vol vendre el discurs de la pau i de la concòrdia i les històries de superació, aquesta candidatura estava més que justificada. Hi ha altres detalls: a Nagasaki, que era la porta al Japó fins i tot quan el país estava pràcticament aïllat de la resta del món, es va construir un peveter per a la flama olímpica a la zona zero, ja que antigament durant els Jocs no hi havia guerra i, d'aquesta manera, se simbolitzava el desig que aquesta ciutat fos l'última víctima d'un atac nuclear. Finalment, com a dades menys simbòliques, la distància entre Hiroshima i Nagasaki no és especialment gran, i es troben en un país amb bones infraestructures per a celebrar uns Jocs Olímpics, com ha fet en més d'una ocasió.

Pintava bé, veritat? Doncs els senyors del Comitè Olímpic Internacional, sempre tan simpàtics, han dit que no, que no pot ser. La raó? Que no es pot presentar una candidatura conjunta. És un motiu una mica absurd. És cert que només es parla d'una ciutat com a seu olímpica, però s'han celebrat mai totes les proves en una mateixa ciutat? Crec que a les Olimpíades de Beijing es van fer algunes proves a Hong Kong, que no queda precisament al costat. Algú creu que les proves d'esports nàutics de Madrid, si hagués guanyat, tindrien lloc al Manzanares? Fins i tot es parla d'una candidatura de Venècia quan el més probable és que cap competició se celebrarà a la mateixa ciutat. Però no, dos noms per a unes Olimpíades sembla que no queda bé.

Al cap i a la fi, als del COI, això dels símbols se'ls en fot. Potser es bo que es treguin la careta. Sempre han volgut predicar el contrari del que son: una colla de nens pijos que només es mouen per diners i per política. Al fundador dels Jocs Olímpics contemporanis, Pierre de Coubertain, li repugnava la idea que hi poguessin participar les dones, sense anar més lluny (amb gent com ell, el fenomen Allison Stokke no hauria existit), de manera que quan parlava de l'harmonia entre els homes no es referia a l'espècie Homo sapiens, sinó només als seus individus amb cromosomes XY.

A alguns (no gaires, però potser encara queden innocents al món) va sorprendre la concessió dels Jocs a Beijing, ja que es tractava d'atorgar a uns actes que simbolitzen la concòrdia, l'harmonia, etc., etc. a un país on no es respecten els drets humans. Resposta de l'expresident Juan Antonio Samaranch: "bueno, total, quien más, quien menos, nadie los cumple". Ell deu saber molt bé qui compleix més o menys, que per alguna cosa era franquista reconegut.

Tornar als orígens és molt complicat

2009-12-27T18:18:00.006+01:00

Gilbert Shelton, el creador dels famosos Freak Brothers, tenia uns altres personatges, els membres d'una banda de rock anomenada Not Quite Dead. En una de les seves històries, un dels protagonistes ensenyava a un altre un invent genial: un pedal per a guitarra elèctrica amb el qual, una vegada connectat a un preamplificador concret i després a l'amplificador, passant per una sèrie de complicades operacions, aconseguies un so semblant al d'una guitarra acústica.

No sé per què, però Avatar m'ha fet pensar en aquest acudit. Fa més de cent anys, el cine era una mena d'atracció de fira i la gent anava a veure un nou enginy tecnològic que projectava imatges en moviment. En els seus orígens, el cinema era només una versió freak de la fotografia, els germans Lumière l'explotaven així, sense posar-lo al servei d'una narrativa, cosa que vindria més tard. La gent estava impressionada i fins i tot s'espantaven quan veien la imatge d'un tren acostar-se als espectadors. Ara que ja fa més d'un segle que la humanitat veu imatges en moviment, què es podia fer perquè l'espectador tingués la idea de veure un espectacle nou, perquè es quedés bocabadat? Després de provar amb diversos sistemes, s'ha trobat una versió del 3D que permet veure una pel·lícula sense utilitzar unes ulleres de colors que feien que tot tingués una mena de to diarrea i sense que l'espectador surti de la sala mig marejat Sí, últimament ja se n'havien fet força perl·lícules en aquest format, sobretot d'animació, però Avatar compta amb imatge real (i amb personatges infogràfics) i un recull de seqüències espectaculars, tot un munt de tecnologia i bits.

I l'argument? Doncs no arriba al minimalisme del tren dels germans Lumière, però no afegeix res de nou: un argument calcat de molts westerns en què un blanc passa a viure amb una tribu d'indis, s'hi adapta i és acceptat pels nadius. Això sí, amb l'excusa d'aquest bonic cant a la integració, la tolerància i l'ecologisme, el director aprofita per fer-se un autohomenatge rere l'altre. No sé si deu tenir un ego en Imax 3D i surround, però el cert és que James Cameron es recrea autocitant-se: que si ara un robot d'Aliens, que si ara un bitxo fosforescent d'Abyss...

Ara ja només falta que algun cineasta aconsegueixi que sentim el mateix que els espectadors que per primera vegada van veure una pel·lícula amb una narrativa consistent. A veure qui s'anima, perquè Cameron, després de passar-se més de 10 anys per fer la pel·lícula dels ninots blaus i tenint-se ell mateix com a referència, poca cosa farà de profit en aquest camp.

"Mamá, quiero ser mártir"

2009-12-25T23:00:00.007+01:00

Aquí sempre s'ha parlat molt del victimisme, i moltes vegades amb raó. Es tractava del victimisme de la classe política catalana, que es baixava els pantalons a Madrid per a continuar a la poltrona i després tornaven plorant dient que els tractaven molt malament. Ai, pobrets.

Però ara hi ha una mena de victimisme que no prové dels polítics, ni molt menys de catalan(iste)s que ploren per la crueltat centralista, sinó el d'una mena d'artistes de qualitat dubtosa que potser van tenir algun moment d'èxit. Probablement no han sabut assimilar que se'ls ha passat l'arròs i no poden viure de les mateixes coses que fa 20 anys (o més). Total, que diuen que són les víctimes de la política catalana, la qual cosa sempre va bé per guanyar-se simpaties per tota Espanya, de vegades amb genuflexió (per no dir una altra paraula que hi rima) inclosa davant de l'oncle Fede.

Sobre el tema aquest, fa poc que sentia unes persones que parlaven de Loquillo i es preguntaven si ara que s'ha "autoexiliat" al País Basc, també tindrà els collons de criticar-los alguna cosa, perquè els bascs no aguanten tant els insults com aquí, deien. Jo recordo que fa uns mesos llegia una entrevista a Carlos Segarra, el de Los Rebeldes. Segons Segarra, és màrtir d'una persecució política i diu que estava vetat pels ajuntaments convergents. Bé, no us podria dir l'any (ja fa força temps), però jo era a Olot (municipi aleshores governat per convergents, sort que estaven vetats) durant la Festa Major, concretament en una plaça on tocaven els Rebeldes. Aquell concert va comptar amb un fet insòlit, per no dir paranormal: es van passar potser la meitat del concert tocant l'última cançó, almenys segons anunciava Segarra. Quan acabaven un tema, el líder de la banda deia "Venga, ésta es la última...", esperant que el públic cridés "Noooo! Noooo!", però la gent no els feia ni cas: s'estimaven més fer la cervesa als xiringuitos i xerrar amb els amics que acostar-se a l'escenari i veure i sentir el concert dels Rebeldes. Realment són víctimes d'una persecució política o és que simplement només interessaven a quatre gats i punt?

Hi hauria una altra interpretació, és clar: aquesta gent de la Garrotxa és molt provinciana i tancada, i odia tot allò que canti en castellà, però és que també he estat testimoni d'altres concerts a la mateixa localitat de grups que cantaven en l'idioma de Quevedo i d'Ana Botella, des de l'Orquesta Mondragón fins a Loquillo quan encara era algú. Aleshores s'omplia la plaça Major i la gent estava entusiasmada, i no semblava que només hi assistís la gent de Sant Roc, barri que abans reunia la majoria de la població castellanoparlant de la vila.

Prohibició de cantar en castellà? Manca de promoció d'artistes castellanoparlants? Rebuig per part d'un públic al qual han rentat el cervell? No ho acabo de tenir clar, perquè llavors, com s'explica l'èxit d'Estopa? Per què David Bisbal, per exemple, omple el Palau Sant Jordi? Fins i tot a Manolo García, de la mateixa quinta de Segarra, les coses no li van tan malament, i ja té mèrit: fa cosa de vint anys que només repeteix la mateixa cançó (els discs de Manolo García serien la versió musical del missatge del rei a la televisió). Bé, suposo que sempre vesteix més dir que ets un màrtir que intentar buscar raons a la manca d'èxit, que potser simplement es tradueix en una altra manca: la de talent.

Metal Umlaut II

2009-12-07T11:20:00.006+01:00

Que un ajuntament tan progre i ecologista com el de Barcelona ompli la ciutat de bombetes i encengui uns llums tan innecessaris com poc sostenibles és contradictori. Això si, com que són tan guais i multicultis, han posat uns rètols lluminosos desitjant bon Nadal en diversos idiomes, cosa poc coherent, perquè qui se les vol donar de cosmopolita i multicultural acostuma a ser monolingüe o, com a molt, a parlar una mica d'anglès a més de la seva llengua materna. Ja em sembla cutre que la felicitació en japonès en realitat sigui en anglès (meeri kurisumasu): per a posar això, millor haver-s'ho deixat córrer. Fa cosa d'una setmana o dues vaig llegir una carta a diversos diaris on es deia que la part en àrab era un nyap i que l'havien cagat per totes bandes, però fa poc he llegit una altra que indicava que la felicitació en alemany també està malament, i que diu Fröhe Weihnachten quan hauria de dir Frohe Weihnachten. Però amb ö queda més alemany, no? Ja posats, podrien haver escrit Fröhe Weihnächten.

Miyazaki i el pollastre

2009-11-30T20:00:00.009+01:00

El cineasta Miyazaki Hayao és una de les figures més prestigioses de la cultura japonesa i un referent en el món dels dibuixos animats (fins i tot John Lasseter, un altre dels grans gurús de l'animació, n'és un fanàtic). Recentment es va estrenar als cinemes Mi vecino Totoro (隣のトトロ). En realitat, la pel·lícula és de 1988, però no havia arribat als cinemes d'Espanya. Miyazaki és tan important que no han fet una mena de reestrena per als infants, no: l'han passada només en versió original. Tot i això, la vaig anar a veure i la sala era plena de famílies amb criatures, la qual cosa em feia sospitar el pitjor. Sorprenentment, els nens es van portar molt bé i van seguir la pel·lícula sense problemes (cosa que fan els nens d'altres països i ningú no se sorprèn), el problema va ser algun pare imbècil.

Una pel·lícula que sempre recomano a la gent amb fills és la producció que Miyazaki va dirigir l'any següent: Majo no takkyūbin (魔女の宅急便), basada en la novel·la homònima de Kadono Eiko, el títol de la qual significa, literalment, "el servei a domicili de la bruixa". L'argument tracta d'una nena que pertany a una família de bruixots (bons), però els deixa per viure a la ciutat, on ajuda en un forn de pa. Com que pot volar amb l'escombra, és molt eficaç a l'hora de repartir el pa i els pastissos. A diferència del que acostuma a fer Disney, és una pel·lícula sense violència ni venjances, molt ben feta i amb una magnífica recreació del que per a un japonès (i per a molts europeus!) deu ser una ciutat europea idíl·lica. El cas és que la protagonista es diu Kiki i, potser perquè algun graciós li trobaria connotacions sexuals, a la versió espanyola la van rebatejar com a Nicky. De fet, el títol espanyol era Nicky, la aprendiz de bruja.

No sé si el fet que la protagonista d'un film d'animació es digui Kiki pot resultar escandalós, però tampoc no sé si és un nom indicat per a un local comercial, com el que vaig veure abans d'ahir (crec que) al carrer Nàpols. Es diu Kiki ràpid, i sembla ser que és un restaurant o un lloc de menjars preparats especialitzats en pollastres a l'ast. També la paraula "pollastre" i els seus derivats es presten a bromes diverses. Però bé, que deixin ben clar de quin tipus d'establiment es tracta, no sigui que algú pensi que és un prostíbul per a ejaculadors precoços. Vaig pensar que estaria bé que obrissin un restaurant italià que es digués La Sveltina. Què vol dir? Doncs el mateix que kiki ràpid. Però en italià tot (o gairebé tot) sona molt millor.

Coincidència de caràcters

2009-11-29T10:36:00.010+01:00

El japonès i el coreà van començar adoptant (i adaptant) el sistema de caràcters xinès. Però també van desenvolupar alfabets fonètics propis. Mentre que el japonès combina caràcters xinesos amb els sil·labaris propis, el coreà ha acabant utilitzant només el sistema fonètic (abans també combinava tots dos tipus d'escriptura). El xinès, en canvi, continua mantenint els caràcters que alguns anomenen "ideogrames". És una denominació incorrecta, perquè, tot i que és cert que utilitzen ideogrames, altres caràcters són pictogràfics, altres combinen concepte i pronunciació, etc.

En xinès, doncs, quan es vol adaptar un nom o un terme d'un altre idioma, es pot crear una combinació de caràcters amb una pronunciació similar. Pot passar que, tot i que fonèticament pugui recordar la paraula en el seu idioma original (de vegades també és força diferent), si algú es fixa en els significat dels caràcters, el resultat pot ser totalment absurd.

Una d'aquestes adaptacions que m'ha cridat l'atenció és 三明治, que es llegeix sānmíngzhì. Es tractava de reproduir la paraula sandwich. 三 (sān) és el número tres, però és sorprenent que els dos últims caràcters, 明治, equivalguin en japonès a Meiji, que literalment ve a significar "govern brillant" i va ser un període històric comprès entre 1868 i 1912. Va marcar l'inici d'una sèrie de canvis molt significatius en la història del Japó, i, entre altres coses, durant el seu transcurs es va produir un enfrontament entre el Japó i la Xina. Si els xinesos ja estaven prou tocats per les guerres de l'opi, la derrota davant del Japó (que després també va posar el cul com un tomàquet als russos) també va fer força mal. I jo em pregunto, ja que també es bateja l'emperador amb el nom del període, no deu ser una mena de revenja dels xinesos, que així posen l'emperador japonès entre dues llesques de pa de motlle?

De totes maneres, per a les autoritats japoneses de l'època el període Meiji havia de significar un retorn a les essències pàtries davant de tanta influència estrangera, però no només va donar lloc a una certa occidentalització del Japó, sinó que el nom triat per aquesta nova etapa està extret ni més ni menys que del xinès, concretament del Yìjīng, el llibre dels canvis xinès, on deia alguna cosa tipus "el bon governant mira cap a la claror (明) i governa (治)". El més sorprenent de tot és que això de míngzhì/Meiji no només ha acabat essent un entrepà a la Xina: al Japó també és una important empresa de productes alimentaris. Si a tot això afegim que el símbol que indica els vuit estats de canvi del Yìjīng és pràcticament com el logo de l'empresa aquella que surt a Lost, cadascú pot començar a idear les teories que vulgui.

V de remake

2009-11-22T17:09:00.008+01:00

Fins fa relativament poc, la ficció televisiva es considerava una mena de germana petita del cinema. Es tractava d'entreteniment sense gaire qualitat. En alguns casos, la televisió era la porta per la qual algun actor, director o guionista acabava arribant a la gran pantalla. Però va arribar un moment en què els personatges de la televisió van arribar al cinema. En alguns casos, com el de Star Trek, es reprenien els temes de la sèrie amb els mateixos personatges, interpretats pels mateixos actors. Més tard, es partia de zero amb una nova història que podia incorporar nous personatges. La primera gran producció basada en una sèrie va ser (que jo sàpiga) The Untouchables, al 1987. Curiosament, el seu director, Brian de Palma, va adaptar una altra sèrie famosa, Mission: Impossible. Si la primera era un thriller ambientat en el Chicago de la dècada de 1930, la segona era una posada al dia de la sèrie, en què el líder del grup era un espia veterà que veia que després de la Guerra Freda les coses ja no eren com abans.

Amb més o menys fortuna s'ha adaptat una sèrie rera l'altra: The Saint, The Avengers, Lost in Space, Wild Wild West, SWAT, Starsky & Hutch... La majoria s'han produït en els últims quinze anys. Per què? Podria ser perquè el cinema sempre ha adaptat referències culturals d'altres àmbits, especialment de la literatura (incloent-hi els pulps i tota la literatura menor) i el còmic. Arriba un punt en què la televisió passa a ser la referència principal no només de l'espectador, sinó també dels productors. Dubto que la majoria productors de Holywood s'hagin llegit Crim i càstig, per exemple, però segur que van veure alguna de les sèries esmentades anteriorment.

Mentre s'anaven adaptant sèries també es produïa un altre fenomen: la "dignificació" de la televisió. Vist que les grans superproduccions eren avorrides, tòpiques, amb guions lamentables i uns efectes especials que ja no sorprenien, alguns canals de televisió (sobretot els de cable dels Estats Units) se la van jugar amb històries força més audaces que el que es veia al cinema.

Ara, però, les sèries també fallen. Algunes, com Lost, ja no saben com avançar. Altres, com Heroes, van tenir una gran primera temporada, però després han fet vergonya aliena. La sèrie d'aquesta temporada havia de ser Flashforward, almenys la venien com si fos una cosa mai vista, novedosa i de trama addictivament emocionat, però ha estat decebedora. Com al cinema, la manca d'idees ha portat la televisió a tirar de remakes. En alguns casos, d'allò més lamentables (com ara Bionic Woman, però és que l'original ja feia força pena, només que amb el temps tanta cutrada fa gràcia), i potser l'excepció seria Battlestar Galactica, més que res perquè de remake només té el títol i algun nom, però no s'assembla en res. Excepte alguns episodis d'una mística d'allò més ensopida, cada capítol era un concentrat de mala llet, ambigüitat i relativisme moral.

Ara arriba V, i sembla que vulgui aprofitar l'èxit de Galactica, on no faltaven referències al fanatisme religiós, el terrorisme, les cèl·lules dorments, el totalitarisme, les dictadures i el "val tot" en el món de la política. Però aquesta nova V té algunes coses que apunten en una altra direcció: la protagonista, la dolenta, en lloc de ser una lleona vuitantera és una noia d'origen brasiler (l'actriu, no el personatge) de pentinat més aviat andrògin. El mal és poliglot i ambigu? Per acabar-ho d'arreglar, si a la sèrie original els bons estaven liderats per un periodista i una científica, ara la resistència l'encapçalen un capellà i una agent de l'FBI. Seguretat i religió substitueixen la investigació i el desig de saber? Sí que anem bé...

Perfil baix

2009-11-21T12:33:00.006+01:00

Sovint es diu que Europa (és a dir, les institucions de la Unió Europea) parla molt i diu coses molt boniques, però no fa res. No és cert: el poc que fan les autoritats europees és exactament el contrari dels valors que suposadament propugnen. L'exemple més és clar ha estat el nomenament d'un president i de l'equivalent a una ministra d'exteriors. No es tracta aquí de valorar les virtuts i els defectes del president Van Rompuy i de la titular d'exteriors Asthon, entre altres coses perquè tot just acaben d'ocupar els càrrecs. Sí que sembla curiós que no tinguin experiència en afers exteriors i que se'n destaqui el seu perfil baix. Si hagués estat triat Blair, per exemple, s'hauria lloat el seu caràcter mediàtic? Chi lo sa.

Bé, el cas és que no sembla gaire coherent que es triï un president sense cap mena de votació popular quan els polítics europeus parlen d'Europa com a paradigma de la democràcia. És més, quan han vist que el poble ha votat en algun referèndum i no els ha rigut les gràcies (és a dir, no han votat sí al que proposaven), de seguida han creat un nou precepte legal i no ho han sotmès a la votació popular. Total, els parlaments són els representants dels ciutadans, no? Que l'abstenció superi el 50% sembla no importar-los gaire.

Molt parlar de l'Europa dels ciutadans quan continua essent la dels estats i de les empreses. En les eleccions al Parlament Europeu (pràcticament l'única participació del ciutadà en política europea), la demarcació electoral és l'estat. Aquí succeeixen dues coses. D'una banda s'enganya al ciutadà. Per exemple, ens parlaven d'una mena de candidata a eurodiputada per Barcelona quan, en realitat, la cap de llista que votava tothom (catalans inclosos) era l'exministra Magdalena Álvarez, una senyora que, a més de ser manifestament incompetent, va deixar clar el seu tarannà democràtic amb la frase "yo seguiré haciendo cosas y ustedes seguirán aguantándolas". Olé tus huevos toreros. De l'altra, si som tan europeus, no tenim fronteres i gaudim d'una entitat supraestatal tan democràtica, per què no puc votar al candidat d'una determinada opció política letona, grega o finlandesa, per exemple?

La resta de càrrecs europeus és per nomenament intern, és a dir, que els ciutadans pintem menys que Faubert al Reial Madrid 2008-2009. Per no dir que els alts càrrecs europeus són les deixalles i els fracassats de la política interna als seus respectius estats. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va arribar a ser primer ministre portuguès al 2002, però tres mesos després de l'inici del seu mandat les enquestes indicaven que el seu partit perdria les eleccions si es convoquessin, perquè ens fem una idea de la nota que donaven els portuguesos a la seva gestió. Joaquín Almunia, comissari d'economia de la Unió Europea, es va cardar la gran hòstia quan es va presentar com a cap de llista del PSOE a les eleccions espanyoles, la qual cosa va comportar la majoria absoluta per al PP. Quan algun personatge molesta –la mateixa Magdalena Álvarez, sense anar més lluny– l'envien a alguna institució europea. Sí que anem bé quan els més inútils de cada estat són els encarregats de contribuir a construir Europa.

A més, s'ha criticat que gairebé no es tingués en compte cap dona per al càrrec de president, i sembla que l'elecció de la titular d'exteriors s'hagi fer per quedar bé i per compensar que Tony Blair no hagi estat elegit president (no eren els britànics els més euroescèptics?), però a Europa poques dones ocupen càrrecs de rellevància. Amb l'excepció de Margaret Thatcher i la relativament recent arribada d'Angela Merkel (que desmenteixen el mite sobre la relació entre dones al poder i progressisme, per no parlar de Condoleeza Rice, que en desmenteix dos), els principals països de la Unió no tenen una dona com a cap de govern, i fa uns anys era notícia que a França (un altre dels grans paradigmes de l'égalité) hi hagués una candidata a la presidència, quan hauria de ser el més natural del món. El primer govern presidit per una dona va ser el de Sri Lanka l'any 1960, i fins i tot països islàmics com el Pakistan han tingut una dona com a primera ministra, i aquí van donant lliçons. De la mateixa manera, es debat la incorporació a la UE de Turquia, de la qual es critica que no respecta els drets humans, però tots els parlament europeus deixen que Hu Jintao faci discursos a les seves cambres, com si la Xina fos el paradís de les llibertats. Com que allà es mouen molts diners, Europa se li obre de cames (no oblidem que és l'Europa de les empreses). Doncs no res, continuem donant lliçons de democràcia, d'igualtat i de drets humans però sense predicar amb l'exemple.

La caritat ben entesa

2009-11-18T20:56:00.006+01:00

Continuant amb la reunificació alemanya, jo, que sóc força justet, mai no he acabat d'entendre per què es va fer tant de pressa, amb totes les conseqüències negatives que ha comportat. Bé, per ser més exactes, no s'hauria de parlar de reunificació sinó d'absorció. És com si els de l'oest diguessin que eren més alemanys que els altres, que eren els bons, que ara es rebaixen a compartir estat i au, ja han fet la bona acció del dia. Total, que jo, amb els dubtes sobre tan important esdeveniment, quan era a Berlín li vaig preguntar a una estudiant d'econòmiques italiana.

– Els alemanys occidentals parlen de la reunificació en un to molt paternalista. Vols dir que, des d'un punt econòmic, no en treuen res?

– No.

– I per què ho han fet, doncs? I, a més, d'aquesta manera!

– L'economia no hi té res que veure. Era més que res una obligació moral. Ho havien de fer.

Mmm... Desconfiat com sóc, no m'acabava de quedar clar. Sí que podria haver-hi una raó més moral que econòmica. Potser Helmut Kohl, o més aviat el seu ego, volia ser recordat com l'home que va reunificar Alemanya. Però, de totes maneres i deixant a banda els més que respectables comentaris d'una economista italiana, val a dir que la reunificació comportava per a l'oest una ampliació del mercat i de la quantitat de mà d'obra barata. Que per a l'humil ciutadà del carrer, tant de Hannover com de Dresden, comporta perjudicis? Que el de Hannover ha de pagar imposts per "culpa" del senyor de Dresden, que mai no podrà ser tan ric com el de Hannover i al qual, a més, li apugen els preus i li disminueix l'estabilitat laboral? Doncs sí, però això a Siemens, a la Deutsche Bank o a VW se'ls en fot, o se'ls en fotia.

Queda clar que ningú no regala res. De fet, durant aquests anys, l'aleshores ministre de finances Theo Waigel (el senyor de la foto, perquè després diguin de les celles de Gallardón) criticava dia sí i dia també els països del sud d'Europa, com si visquessin de la caritat d'Alemanya i d'altres veïns del nord. I això és el que no em quadra. Qui va muntar la Unió Europea? Portugal o Alemanya? Algú organitza una cosa així per perdre? Jo diria que no. De fet, la Unió Europea abans es deia Comunitat Econòmica Europea, és a dir, que deixaven clar que anaven per la puta pela i punt. Per molt que ho disfressin, l'origen de la UE va ser la voluntat dels alemanys de vendre més rentadores mentre tenien els francesos jugant a Napoleó (per exemple, tenint parlament a Brussel·les, han de fer alguna sessió a Estrasburg, que surt increïblement cara, només perquè a França pensin que encara són algú). Actualment, els alemanys deuen estar encantats amb l'expansió a l'est: més mercat, mà d'obra barata i, a més, professional, seriosa i amb formació; cosa que a Espanya els costava trobar.

El problema és que els espanyols es pensaven que la UE seria una sopa boba eterna, i ara es queixen que moltes ajudes se'n van als països de l'est ("¡se va todo el dinero a los polacos!", deu dir algun per fer la gracieta). De veritat pensaven que estarien fotent-los diners per no res? En lloc d'intentar progressar, els espanyols sempre van a xuclar el que poden i ara, mentre les empreses invertiran en l'est, Espanya, dins de la UE, només podrà aspirar a tenir el paper de Florida als Estats Units: ser el megageriàtric d'Europa. Bé, i depèn de la part, que segons on sigui l'hivern és molt dur.

L'antiga RFA

2009-11-15T20:46:00.008+01:00

Per començar, el títol no és meu. És d'un article que va aparèixer fa 12 anys al Spiegel. Però m'ha vingut al cap el terme després d'una setmana plena de notícies sobre la caiguda del Mur. Normalment es parla de l'antiga RDA, però, com era la RFA, l'Alemanya de l'oest, abans de la reunificació? El nou estat va adoptar el mateix nom de l'estat occidental, i quan es parla d'història d'Alemanya és com si durant uns 40 anys una part no hagués existit i, de sobre, tornen el 1990, com si els alemanys de l'est no fossin alemanys.

Quan vaig arribar a Berlín al principi em vaig sentir molt atret per l'est. Per un est que, en realitat, era el centre de la ciutat, la part de Mitte, entre les estacions de Friedrichstrasse i Alexanderplatz. Era d'una banda el Berlín monumental dels diversos Friedrich-Wilhelms i Wilhelm-Friedrichs que regnaven a Prússia, d'altra el Berlín del bloc de l'est i, finalment, una mena de caos amb canonades rosa omnipresents. Sempre hi havia parades i quioscs. El primer dia que vaig baixar a l'estació de Friedrichstrasse va ser, a més, un 3 d'octubre, la festa nacional alemany, l'aniversari de la reunificació. Mai no havia vist res d'igual. El cas és que, tot i que també sortia per Kreuzberg, anava sovint a un cine de Charlottenburg o visitava amics a Moabit i Wedding, per a mi Berlín era l'est, l'est més o menys civilitzat, el de Mitte, Prenzlauer Berg i Friedrichshain.

Per això em preguntava també què havia tingut el Berlín occidental, que per a mi era una mica més del mateix del centre-nord d'Europa. Què hi va arrossegar gent com Lou Reed i David Bowie, per exemple? Pensava que devia ser curiós viure en una mena d'illa dins de la RDA, però, llevat d'això, on era la gràcia? M'ho van explicar: precisament per la seva condició d'enclavament, Berlín tenia un estatus especial. Els joves que vivien a Berlín estaven exempts de fer el servei militar, i per això s'hi traslladaven molts joves, estudiants, bohemis... Els funcionaris eren a Bonn i cap empresa hi tenia la seu: Berlín era un paradís de l'escena alternativa però, curiosament, era també el gran reclam publicitari del capitalisme dins del bloc socialista. L'Alemanya occidental, tot i ser el paradigma del miracle econòmic i de les bondats del capitalisme, era un dels llocs que més tiraven d'ajuts i de diners públics, ja que es tractava de fer denteta als veïns de l'altre bloc, començant per l'altra Alemanya.

No sé si la nova generació és com la que jo vaig conèixer: gent que anava de bohèmia, radical, per a la qual res no era prou d'esquerres ni prou àcrata, però si podien mantenir aquest posat era precisament gràcies als diners de les seves acomodades famílies i de l'estat. Molts fins i tot creien que eren tan tolerants que no toleraven l'opinió dels altres, ja que, com que no eren com ells, els consideraven uns intolerants. Aquesta era la gran paradoxa alemanya: pijos que tractaven de conservadors els qui no eren tan pijos com ells, anarquistes que rebien de tot per part de l'estat que teòricament volien enderrocar, intolerants convençuts de ser els més tolerants. Nens rics convençuts de ser els més anarquistes del barri i pobres que volen ser com els rics. El sistema perfecte.

Sabia que no em decebrien

2009-11-13T18:41:00.006+01:00

Al metro llegeixo el diari i veig una notícia sobre l'emperador del Japó, Akihito, que els japonesos anomenen 平成天皇 (heisei-tennō, l'emperador del període Heisei). L'emperador diu que malauradament no vivim en un món pacífic i posa com a exemple els últims conflictes, com ara els de l'Afganistan o l'Iraq. Deu saber de què parla, ja que sota el regnat del seu pare el Japó va viure una època de militarisme i expansionisme terribles, com no menys terrible devia ser viure a l'únic país que ha patit un doble atac atòmic.

Després de llegir l'article, miro la foto que l'acompanya, en què apareixen ell i la seva esposa al palau imperial, davant hi ha una multitud amb fanalet i, al fons, els gratacels de Tōkyō. La llum dels fanalets contrasta amb la dels edificis. I llavors miro el peu de pàgina per a constatar el que sé que han escrit. Efectivament, diu ni més ni menys el que sabia que diria: "tradición y modernidad". Quantes vegades surten aquestes tres paraules, aquests dos substantius units per una breu conjunció, en articles o reportatges que parlen del Japó. Quin peu posaríeu a aquesta foto, en què una geisha i una maiko (l'aprenent) són a l'estació de Kyōto, davant d'un tren de la línia Shinkansen, si no? O la d'un noi tenyit i amb els cabells de punta com els supersaiyajin de Dragon Ball escoltant el seu iPod mentre passeja per un santuari shinto o pel jardí d'un temple? I com això hi ha centenars d'exemples. Els periodistes mai no fallen.

També hi ha una altra cosa que em fascina de la premsa. No he vist gaires pel·lícules de Chabrol, però sempre que se n'estrena una llegeixo la crítica al diari. I hi trobo la frase de sempre, que ja ha esdevingut gairebé entranyable: "... Chabrol disecciona la burguesia...". Què diran si un dia Chabrol fa una pel·lícula, per exemple, ambientada al Japó? "Chabrol disecciona una sociedad marcada por la tradición y la modernidad"? Seria el gran crossover de tòpics periodístics!

Les distopies ja no són el que eren

2009-11-07T23:16:00.012+01:00

No sé si ja es va estrenar, però deu fer un parell de mesos que vaig veure uns cartells que anunciaven un muntatge teatral inspirat en la novel·la de George Orwell 1984. De fet, uns dies abans ja havia llegit una entrevista al seu director, Tim Robbins. Als cartells apareixien afirmacions com ara “Un [número elevat]% d’empreses controlen els correus electrònics dels seus empleats” o “Un de cada quatre catalans està a favor de la presència de càmeres de vigilància”.

És sorprenent que 1984 continuï essent vigent, especialment perquè es tracta d’una novel·la d’escàs valor literari (i no ho dic jo, sinó gent que hi entén). Això sí, es podria dir que, tot i essent una sèrie B literària (per dir-ho d’alguna manera), ha inspirat altres obres potser més significatives, sobretot al cinema. Lluny dels uniformes platejats de la ciència ficció dels 1940 i 1950, del bonrotllisme de coloraines de Star Trek, de la space opera que va del còmic de Flash Gordon a Star Wars (culminant en la versió cinematogràfica del mateix Flash Gordon, d’un kitsch que frega la vergonya aliena) o del futur que ja és passat imaginat per Clarke i Kubrick, es troba una ficció que veu el futur més aviat amb pessimisme. Els “fills” d’Orwell potser no tenen el mateix contingut polític, però mostra un futur amb una mala llet més que considerable. Seria el cas de Soylent Green, que, vist actualment, planteja qüestions d’allò més actuals, com ara com fan els nostres aliments, què fem i farem amb els nostres vells i com es podria institucionalitzar la eutanàsia. També és força tenebrós el futur del film Blade Runner, que, conscientment o no, reprèn el personatge dels primers éssers de ficció anomenats “robots”, els d’una obra teatral de l’autor Karel Čapek , que els descriu com a éssers artificials, però orgànics, superiors als humans en força i intel·ligència, però amb un temps de vida molt limitat. També Kubrick va donar una visió del futur (que ara també seria passat) a A Clockwork Orange, i el mateix George Lucas, tot i el seu actual maniqueisme infantiloide, és autor de THX 1138, de clara inspiració orwelliana.

De totes maneres, més de vint anys abans de l’obra d'Orwell ja havia sortit una pel·lícula que parlava de futurs opressius, però en lloc de centrar-se en el totalitarisme i el control omnímode de l’estat tirava per allò que deia Marx (Karl, no els altres), que la història era un show de lluita de classes. El film en qüestió és Metròpolis, i la lluita de classes no estava enfocada precisament des del marxisme. Si les imatges que ens ofereix el gran mestre Fritz Lang continuen tenint una força increïble tot i havent passat més de 80 anys, el guió de la seva dona, Thea Von Harbou, podria haver estat firmat per la FAES (però el resultat hauria estat pitjor, perquè en lloc de Fritz Lang haurien posat de director Alejandro Agag o Miguel Ángel Rodríguez): els obrers són una colla de tarats manipulables, i els únics que poden arreglar una mica les coses són el fill de l’amo de la ciutat i una joveneta amb ínfules místiques. El protagonista sembla una mena de boy scout amb uns pantalons que ni Tintin tindria collons de posar-se, i entre la toia religiosa, els obrers borderline i el filldeputesc magnat de Metròpolis, l’únic que se salva és el personatge de Rotwang, i això que està com una puta cabra, però té un cert carisma i pretén revolucionar la indústria de les joguines sexuals –i de quina manera!– pel record de la dona que estimava, i que no cal dir que va acabar amb l’empresari fill de puta i que va morir portant el món el boy scout. Au, a veure qui és el guapo que ho supera!

I la mateixa 1984 no es va adaptar mai? Doncs sí, diverses vegades. Que jo sàpiga hi ha tres adaptacions: una per a televisió de 1954 protagonitzada per Peter Cushing; una de 1956; i una altra estrenada precisament l'any 1984, protagonitzada per John Hurt, Suzanna Hamilton i Richard Burton en el seu últim paper al cinema. Tot i això, Ridley Scott (sí, aquell senyor que encara no ha sabut com muntar Blade Runner) va resumir en pocs segons el món d’Orwell en un anunci per a Apple.

No sé què pensaria Orwell d'aquestes adaptacions o de la resta d'obres distòpiques que han anat apareixent. Tampoc no sé si li agradaria que la seva novel·la antistalinista hagués servit perquè un programa de televisió utilitzés com a títol el seu Big Brother. El millor de tot és que segur que un altíssim percentatge de seguidors del programa Gran Hermano no saben a què ve el títol. Ara que en alguns programes surt gent preguntant als vianants si saben dir en ordre quins presidents ha tingut el govern espanyol després del franquisme (la majoria no ho sap, com a mínim la majoria dels que ensenyen), seria interessant que els fans d’aquell espai televisiu expliquessin perquè es diu així. De totes maneres, només cal fer un cop d'ull a aquest programa i a altres de similars per veure confirmat un dels preceptes repetits contínuament al món de 1984: "la ignorància és la força".

Gentilicis

2009-10-17T11:39:00.003+02:00

El periodista Rafael Poch no és pot queixar dels destins que li han tocat. Després de sis anys a Běijīng, ara és corresponsal de La Vanguardia a Berlín. El passat dia 12 parlava de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Turquia i Armènia gairebé cent anys després de l’episodi traumàtic del genocidi armeni per part dels turcs, uns fets que durant gairebé tot aquest segle han estat negats per part de les autoritats turques. Fins i tot s’ha arribat a amenaçar els turcs que deien que era un fet que ja no es podia amagar, com és el cas de l’escriptor Orhan Pamuk. Mai no he acabat d’entendre que els turcs actuals continuïn negant-ho, sobretot tenint en compte que els qui van perpetrar tal genocidi van ser les autoritats de l’imperi otomà, no de l’estat turc que va fundar Atatürk i que, entre altres coses, comptava amb una legislació molt més avançada que la de la gran majoria de països europeus, sobretot en tot allò referent al laïcisme i situació de la dona. Però bé, tampoc no estic gaire posat en el tema.

Com que els representants dels estats turc i armeni, entre altres, es van reunir a Zuric, Poch es va encarregar de la crònica d’aquest acord històric que possiblement no deixarà contenta la majoria d’habitants de tots dos territoris, però ja és un avanç. Fins i tot van segellar aquesta nova fase històrica amb una partit de futbol entre les seleccions de Turquia i Armènia (hi havia una manera millor?). A més de les relacions entre turcs i armenis, a la ciutat suïssa van tenir lloc altres negociacions sobre qüestions territorials amb estats com l’Azerbaidjan. Malauradament, Poch utilitza els gentilicis “azerbayano” i “azerbayana”. És una qüestió de gustos, és clar, però dic “malauradament” perquè m’encanta el gentilici “azerí” (que en català és “àzeri”). Potser és que “azerbayano” li dóna un toc més administratiu, mentre que “azerí” tindria un caràcter més ètnic o cultural, no sé. Un altre gran gentilici en castellà és “turcomano”, tot i que ara hi ha la tendència a escriure “turkmeno”, probablement perquè “turcomano” (que en català és “turcman”) sembla ser que també es pot utilitzar per a tots els pobles túrquics (turcs, àzeris i uigurs inclosos) i no es limita als originaris del Turkmenistan.

A les pel·lícules del director Luis García Berlanga sempre hi havia algú que deia la paraula “austrohúngaro”, no sé si perquè el cineasta sentia fascinació per l’imperi austrohongarès o perquè, simplement, li agradava com sonava. Jo una vegada, encara que no era del tot necessari, vaig colar la paraula “azerí” en un text sobre paleontologia. No és el mateix que ser com Berlanga, però es fa el que es pot.

Mestissatge postís

2009-10-12T16:04:00.004+02:00

De vegades sento dir que un determinat idioma no és tal, sinó una barreja. No es tracta de spanglish, ni pidgin ni res d’això, sinó d’idiomes reconeguts com a tals per la comunitat científica. Per exemple, vaig sentir una alemanya afirmar que “el català és una barreja de francès i italià”. Una periodista brasilera, amb gran rigor lingüístic, anava més allà i afirmava que el català era una barreja de castellà, francès, italià i portuguès; i perquè no deu conèixer el sard i el retoromànic, que potser també els inclouria al mix, si és que el sard no és una barreja de mallorquí i italià, seguint aquest criteri tan científic. També he sentit infinitat de vegades que el neerlandès és una barreja d’anglès i alemany. És lògic que un idioma que pertanyi a una determinada família i es parli en una determinada zona presenti una sèrie de trets semblants a uns altres de la mateixa família i que es parlin a llocs propers, però em fascina que la gent no digui que l’idioma X li recordi a Y o a Z, o que soni com Y o Z, sinó que “l’idioma X és –així, en termes absoluts– una barreja de Y i Z”.

El cas és que, ara que hi ha gent que s’omple la boca parlant de mestissatge, se suposa que un idioma d’aquests que sembla una barreja hauria de tenir una gran acceptació entre els artistes que se les donen de multiculturals i cosmopolites. Doncs no. En els exemples esmentats, quant al neerlandès, a Amsterdam la gent s’estima més quedar-se amb l’anglès, que és més cool, i a Flandes no entenen que la gent parli neerlandès entre ells (el no flamenc pensa que ho fan perquè no els entenguin podent parlar francès “com tothom”); quant al català, ja ho sabem: per exemple, un apòstol de l’antiimperialisme com Manu Chao, sempre hi ha mostrat un menyspreu absolut tot i viure a Barcelona (com fa una gran part dels seus habitants, tot s’ha de dir). Té la seva conya que, de fet, només canti en els idiomes de les antigues potències colonials (i de la superpotència actual, amb el permís de la Xina): francès, castellà i anglès.

Ja fa uns quants anys que el senyor Chao, quan vivia a Barcelona, va fer unes declaracions en què criticava el tracte de les autoritats barcelonines als músics que actuaven al carrer. Fins i tot amenaçava de marxar, perquè, com ja sabem, la gent que ve a Barcelona és per a fer-nos un favor, ja que som uns pobres provincians semianalfabets que sort tenim que de tant en tant aquests genis es rebaixen a honorar-nos amb la seva presència. Voleu dir que a París hi ha gent a la qual l’importi si Manu Chao hi viu o no, o si en vol marxar? Doncs bé, llegeixo que ha sortit una iniciativa de diversos artistes anomenada “Barcelona Postiza”, amb disc recopilatori inclòs, on critiquen l’absència de locals amb música en directe i la impossibilitat dels músics per a actuar als carrers de la Ciutat Comtal. Ja posats, també ataquen la imatge que es vol donar de Barcelona, i posen com a exemple la pel·lícula que Woody Allen hi va rodar. És també força paradoxal que aquesta gent, tots d’un mateix estil musical i estètic, posin aquest film com a exemple negatiu, tenint en compte que un grup que compleix totes les característiques dels membres d’aquests moviments, Giulia y los Tellarini, no només no van fer cap lleig a que una –soporífera– cançó seva se sentís a la banda sonora, sinó que van ser ells qui van intentar portar el seu disc al director novaiorquès. Aquests que critiquen que es vengui una determinada estètica de la ciutat no fan sinó vendre’n una altra. Són una colla de grups d’estètica manuchaera i perroflauta que posen Macaco i Ojos de Brujo com a exemple dels pocs com ells que han triomfat. És una altra cosa que em sorprèn: si el mestissatge implica una cosa nova que sorgeix quan es barregen diverses races i/o cultures, per què són tots tan homogenis? Per què tots tenen un so i una estètica tan uniformes i previsibles? No és aquest mestissatge, aquell concepte de “so Barcelona” o de “Barcelona bastarda” una altra marca com ho hagi pogut ser la de “la Barcelona del disseny”? No acceptarien alguna subvenció, si és que encara no en reben i volen més diners?

Els de Barcelona Postiza tenen raó en una cosa: és vergonyós que a Barcelona gairebé no hi hagi locals amb música en directe. Ara, queixar-se quan en tanquen un per les protestes dels veïns contradiu la seva ideologia. Un local on es toca música i no està ben equipat produeix molèsties als veïns. Resulta que aquesta gent volen anar d’artistes propers als poble quan se’ls en fot que un pobre proletari que s’ha de llevar a les sis del matí es queixi del soroll que fa un bar. És a dir, que qui no sigui com ells, una mena de bohemi que surt cada nit de festa i se’n va a dormir quan surt el sol, ja es pot fer fotre. Ells, abans de tornar a casa, van a fer un cafè o compren pastes calentes en algun forn, però si el cambrer o el forner estan fets una merda perquè no han pogut dormir bé pels sorolls nocturns que han provocat gent com ells, que es fotin per no pertànyer a la seva elit. Això ja no és anar contra la Barcelona del disseny, sinó contra la de la gent, la de la majoria dels seus habitants.

La qüestió dels músics al carrer ja és una altra cosa. Que hi hagi un senyor tocant la guitarra clàssica en un dels carrerons propers a la catedral està molt bé, entre altres coses perquè no molesta gaire, però que et vingui un o més individus a tocar cançons vomitives i fer soroll mentre tu intentes conversar a la terrassa d’un bar és inadmissible. A més, pensant en les paraules de Monsieur Chao, a París, on ell amenaçava de tornar, mai no he vist ningú que vingués a tocar els collons d’aquesta manera. El més trist de tot és que després d’haver-te’ls tocat ben tocats, et demanen diners, moltes vegades de manera agressiva. Potser el millor seria donar-los diners, sí, però abans que toquin, a veure si marxen i no molesten. Que avisin abans de tocar i totes les seves potencials víctimes assegudes a la terrassa poden posar-se d’acord i fer una col·lecta amb la quantitat suficient per a refrenar les seves inquietuds artístiques.

Landisme i europeisme

2009-09-24T22:07:00.007+02:00

Aquesta vegada parlarem de landisme, però no del d'Alfredo Landa, sinó del de Hans Landa, protagonista (per molt que diguin que és Brad Pitt) d'Inglorious Basterds. D'aquesta pel·lícula es diu que és lenta, que es buida, que torna a ser un conjunt d'homenatges cinèfils i poca cosa més... Bé, tal i com estan les coses, potser és del millor que hi ha a la cartellera actual. Sí, ja sé que tampoc no és difícil.

Resulta que es fa llarga i és lenta perquè hi ha escenes on hi ha molt diàleg. És a dir, que ara resulta que tot han de ser trets i explosions? Ja, però és que són diàlegs buits. Cert, però no menys que els de qualsevol pel·lícula d'Isabel Coixet o la majoria que protagonitza Ricardo Darín; això sí, amb la diferència que, com a mínim, no et venen la moto de la transcendència. Què és només una conya? I què? Ja tocava, no? Tenint en compte que la comèdia actual està arribant a cims de la subnormalitat com ara Fuga de cerebros, millor les animalades ucròniques.

Crida l'atenció que, ara que de vegades fan coproduccions (millor dit: "copro-duccions") europees amb actors de diversos països tots parlant en un anglès de llibre de text de First Certificate, tant si són jueus de la ciutat flamenca d'Anvers com grecs de les Cíclades, resulta que una pel·lícula americana feta per un individu sense ínfules metafísiques respecti la llengua dels diversos personatges. Qui tindria els collons de fer a Europa una pel·lícula comercial en quatre idiomes (europeus)? I, ara que ho penso, si l'han doblada només ho han fet amb la part en anglès? Perquè llavors una gran part del metratge el deuen passar subtitulat. Espero que no hagin fet com la pel·lícula Brother, de Kitano Takeshi, parlada gairebé al 50 i 50% en japonès i en anglès. Un dels elements bàsics de la trama és que el personatge principal és un japonès que ha de fugir del seu país i va als Estats Units, però no sap parlar anglès, la qual cosa el posa en una sèrie de situacions, diguem-ne, peculiars. Què van fer els senyors de la distribuïdora espanyola? Doncs doblar-ho tot, encara que en una mateixa escena un parli en japonès i l'altre pregunti en anglès de què cony estan parlant.

Parlant de doblatges, aquí hi ha una altra curiositat. A la mateixa pel·lícula (que, no ho oblidem, és americana) es riuen de la pràcticament nul·la capacitat dels habitants dels Estats Units per parlar un idioma que no sigui el seu. Doncs bé, resulta que Inglorious Basterds ha estat un gran èxit de taquilla (que no de crítica) al seu país d'origen, quan els diàlegs en anglès ocupen només una part del metratge. Una pel·lícula que no es doblés tindria el mateix èxit a Espanya, a Itàlia i als països europeus francòfons i germanòfons? Sort que els europeus som així de cultes.

Director's cut

2009-09-13T19:03:00.008+02:00

Parlant amb diverses persones sobre aquelles reedicions de pel·lícules que te les venen com a "el muntatge del director" (cosa que, en la majoria dels casos, ni tan sols és certa) vaig alegrar-me de saber que sóc una persona normal, perquè els meus interlocutors opinen igual que jo: els muntatges del director acostumen a ser molt pitjors que els originals (podríem anomenar-los "muntatge del productor"?). Jo pensava que si s'entesten a treure DVD amb aquesta nova versió potser és perquè al gran públic li encantava, però deu ser més una qüestió de col·leccionisme que de gaudir de la nova edició d'una pel·lícula que t'agrada.

Ara que alguns DVD et permeten veure les escenes eliminades del muntatge d'una pel·lícula, t'adones que van fer bé a eliminar-les. Després les veus en els extres del DVD i, mira, fan gràcia, però van fer bé de no posar-les. Els muntatges del director són, en realitat, muntatges originals amb algunes d'aquestes escenes afegides. En la gran majoria de casos, es tractava de coses irrellevants que només allargaven la pel·lícula sense aportar-hi res.

D'entre totes les pel·lícules que han estat afectades per aquest fenomen, cal destacar, sens dubte, Blade Runner. Per què? Doncs perquè no té una edició especial amb muntatge del director, sinó que en té dues. Què va passar? El director va fer un muntatge i després es va adonar que l'havia fet malament i en va fer un altre? Al primer, li van dir director's cut i al segon final cut, però, per molt final que fos, potser acabarà havent-hi un ultimate cut, que tampoc vol dir que acabi essent el definitiu. El director, Ridley Scott, sembla obsessionat a explicar que el protagonista és també un replicant, però, és clar, no vol fer-ho de manera molt explicita. De manera que no pararà de fer muntatges fins a aconseguir-ho (i mentre vagi tenint fracassos, perquè després d'aquell peplum simpàtic i sobrevalorat anomenat Gladiator, no fa gaire cosa de profit artístic ni comercial i ara ha de tornar als aliens per veure si sona la flauta). Jo, després del primer muntatge del director, ja no em vaig atrevir a veure el segon. Ara, si és cert que era soporífer, val a dir que es carregava la veu en off, que és un element que en el cine sempre ha fet més nosa que servei i, excepte casos puntuals, com Goodfellas, sembla una prova de la incapacitat del director per a comunicar visualment el que ens vol explicar.

Ara que diuen que el cine i el mercat del DVD està en crisi, per què no vendre "muntatges del productor" de pel·lícules d'auteur? Potser així la gent normal es podria empassar Kiarostami (és clar que la pel·lícula quedaria reduïda a un curt, o a un sketch). Fa uns anys havia jocs en què editaves una pel·lícula imaginària (jo en tenia un que venia amb el diari i era la història d'un presoner condemnat a mort interpretada per Tarantino i Jennifer Aniston). Per què no fer-ho amb pel·lícules reals? Total, si ara és gairebé impossible mirar un DVD sense recórrer al botó FFWD. Estaria bé que poguéssim donar el metratge i el final que moltes pel·lícules (creiem que) es mereixen. Estic segur que millorarien l'obra de més d'un.

Spanish Movie II

2009-08-30T19:27:00.010+02:00

Durant aquests darrers dies, la presència d'aquesta cineasta universal que és Isabel Coixet als mitjans de comunicació ha estat constant. La directora presenta una nova pel·lícula, Mapa dels sons de Tokyo, en què declara el seu amor pel Japó i la seva cultura, ja que, com afirmava en un dels nombrosos articles que han aparegut sobre ella i el seu film, està farta dels tòpics que els occidentals venen sobre el Japó, com si fossin una colla de freakies obsessionats amb tota mena de perversions sexuals.

Comparteixo aquest avorriment de la senyora Coixet sobre tòpics japonesos i, tenint en compte els seus coneixements i la seva sensibilitat, m'ha estranyat que el tràiler de la pel·lícula comenci amb un grup d'executius d'aquells país menjant sushi servit al damunt d'una dona nua. Un altre element clau de la pel·lícula són els love hotels. És cert que totes dues coses existeixen, però mostrar-nos el Japó allunyat dels tòpics amb aquestes coses és com treure una Barcelona on tothom va vestit de torero. "Oh, és que a Barcelona hi ha gent que es vesteix de torero!". Sí, és clar, però no la que te trobes a l'estació de metro de Monumental a les vuit del matí, per exemple. I el cas dels love hotels, encara, perquè en un país on es viu amb la família en habitatges no gaire amples, és normal haver d'anar a un altre lloc si surt la possibilitat de cardar un clau, però això del sushi ja em sembla molt menys freqüent. De manera que qui volia visitar el Japó pensant-se que en qualsevol restaurant li posarien alguna bellesa nua com a safata, que encara no es tregui el bitllet.

D'altra banda, la idea de la pel·lícula va venir perquè una noia que treballava al mercat de peix de Tokyo no va voler que li fes una foto. La creadora barcelonina va estar pensant quins devien ser els (obscurs) motius que la van empènyer a negar-se a posar per a la seva càmera, especialment perquè, segons diu la senyora Coixet, als japonesos els encanta que els facin fotos. A veure, si hi ha llocs on es reuneix gent amb roba i pentinats més aviat extravagants ho fan perquè els vegin, de manera que no els deu importar gents que els fotografiïn. Però jo he intentat fer fotos de gent al Japó i no els feia gaire gràcia, de manera que no els vaig retratar. D'aquí a pensar que un noi que tocava la bateria en un saló recreatiu immens (el joc era com una versió més realista del Rock Band) sigui també un assassí és posar-li molta imaginació. A mi, per exemple, no m'agrada gens que em facin fotos i no per això vaig matant gent. Com que no m'agrada, si veig una persona que em crida l'atenció (com ara un japonès a Shinjuku amb un xandall de la selecció espanyola del mundial de 1982 en ple 2005), li pregunto si li puc fer una foto. El noi, a més, em va explicar amb gran entusiasme que era fan de Fernando Morientes. Potser ara ho és de David Villa o de Fernando Torres.

És a dir, els japonesos mengen sushi sobre cossos nus, hi ha noies que treballen al mercat i després són assassines a sou, i tot cristo acaba als love hotels com si anessin a fer la partideta de pachinko (un altre tòpic). Només faltava que totes les cafeteries fossin com aquells bars en què les cambreres van amb faldilla, però sense roba interior, i el terra és de miralls (que també n'hi ha algun, però no sembla que sigui habitual). En resum, "que estos chinos son muy raros, joder". Per rematar la jugada, Sergi López, gran actor i millor persona, però rabassut i pelut, sembla una mena de nou Alfredo Landa que, en lloc d'empaitar sueques i per aquelles coses de la globalització, ara es lia amb japoneses (només faltaria que els digués "¡ven aquí, chinita!"). A més, la japonesa en qüestió, Kikuchi Rinko, segons assenyalava el diari, treballa amb directors estrangers perquè és l'única actriu japonesa que fa nus integrals, és a dir, que vindria a ser la Cantudo japonesa (el geni que va escriure això, ara no sé a quin diari era, que es documenti una mica i pregunti qui és Matsuda Eiko). De fet, la idea d'una peixatera assassina no és un invent de la ínclita cineasta espanyola, sinó que ja va aparèixer a la pel·lícula de 2001 Marujas asesinas i estava interpretat per tota una experta, Neus Asensi, probablement l'actriu que més vegades ha fet de peixatera. A més, es veu que la història estava basada en fets reals: la vida supera la fèrtil imaginació de la genial Coixet. En l'univers dels sons de Tokyo, tot és tan subtil, tan delicat, tan tanizakià, que ni la seva creadora és conscient que està contribuint al neolandisme.

Fòssils a les hemeroteques

2009-08-18T09:24:00.007+02:00

A petició del públic (qualsevol diria que és gaire nombrós), avui toca parlar de dinosaures. Potser algú ja ho haurà fet, però m’agradaria comentar un article que aquest gran mestre de la comunicació que és Màrius Carol va escriure el 24 de setembre de 2007. Una obra mestra. Anem a pams, perquè la primera frase ja és tremenda:

“El jurásico fue la edad del pavo, y el parque de Spielberg resultó un fraude porque debía parecerse más a un sueño que a una pesadilla”.

“La edad del pavo”! Ai, quin catxondeig! Bé, el cas és que parla del Juràssic, quan més endavant dedica l’article a un dinosaure d’un altre període, concretament el Cretàcic. No sé si és des de Jurassic Park, però sembla que la paraula Juràssic sigui d’allò més atractiva. Fins i tot a Espanya van batejar la sèrir britànica Primeval com a Invasión jurásica, quan surten bitxos que fins i tot són anteriors i posteriors als dinosaures. El parc que esmenta, a més, tampoc no és de Spielberg, sinó que l’autor de la història, que més tard es va adaptar i va dirgir aquest famós director, és Michael Chrichton.

“La revista Science acaba de confirmar que el maligno velocirraptor del cine, que devoraba seres humanos como si se tratara de croquetas de aperitivo, era un inofensivo pavo de apenas quince kilos que, con el paso de los siglos, perdió la capacidad de volar, pero conservó las plumas como recuerdo de sus antepasados. El profesor Alan Turner, paleontólogo del Museo Americano de Historia Natural, halló en Mongolia hace un tiempo un fósil de velocirraptor suficientemente bien conservado para poder deducir del antebrazo del animal los cálamos que unían las plumas al hueso”.

Resulta que, segons l’anàlisi paleontològica del senyor Carol, Velociraptor era un ocellot que havia perdut la capacitat de volar, quan, de fet, les aus i els dinosaures del grup dels manirraptors (entre els quals es trobava Velociraptor), procedeixen d’una mateixa branca evolutiva. És a dir, que, sense matisar ni extendre’s en llargues explicacions, potser sería més correcte dir que els ocells són dinosaures que van aprendre a volar. L’au més antiga coneguda fins ara, Archaeopteryx, (aquesta sí que era del Juràssic) encara tenia dents, mentre que un petit dinosaure anomenat Microraptor tenia plomes llarges a les extremitats, tant superiors com inferiors. Es creu que era un animal arborícola que podia planar gràcies a les plomes.

Sí, en els últims anys s’han trobat impressions de plomes en alguns fòssils de dinosaures teròpods a la Xina i a Mongòlia. S’han preservat gràcies a les condicions geogóliques. Se suposa, doncs, que altres dinosaures del mateix grup les restes dels quals s’han trobat a Europa i Amèrica també devien tenir-ne. Sembla ser que les plomes són estructures que van evolucionar a partir de les escates i que tenien com a funció l’aïllament tèrmic. Al començament eren una mena de filaments i se les anomena protoplomes. Més endavant van sorgir estructures més complexes. En el cas de Velociraptor, les de les extremitats anteriors eren més evolucionades que les protoplomes, i es creu que podrían servir per a mantenir l’equilibri en moviment (conjuntament amb la cua), una cosa semblant al que fan els estruços actuals. Ara, que els dinosaures tinguessin plomes no vol dir que fossin ocellots de granja inofensius. Al contrari, la gran majoria de dinosaures emplomats (segons les deduccions fetes a partir de l’estudi dels fòssils, perquè a la paleontologia hi ha un gran part d’hipòtesi) eren carnívors i caçadors molt hàbils.

“Steven Spielberg imaginó los velocirraptores como seres de casi dos metros, tremendamente voraces, basándose más en su fantasía que en la ciencia, que tenía dudas sobre las características de estos seres. Los plasmó en sus películas con escamas, con una inteligencia superior a la de los delfines, una agresividad desmedida y un tamaño insignificante. En realidad, tenía el cuerpo cubierto de plumas, el volumen de un pavo grande y seguramente habría huido corriendo si hubiera descubierto la presencia de Sam Neill, el protagonista de Parque Jurásico.Toda historia de aventuras necesita un malo, y Spielberg le colgó la etiqueta a tan inocente bicho, al que la palentología ha devuelto a su lugar en la historia. Los velocirraptores de Spielberg son ciencia ficción, pero no ciencias naturales”.

Doncs no: es va basar en la ciència. El que passa és que quan es va rodar Jurassic Park encara no s’havien trobat restes de plomes. Igualment, les il·lustracions del gran Charles R. Knight a finals del segle XIX i començaments del XX o les creacions per al cinema de Willis O’Brien o Ray Harrihausen estaven basades en els coneixements científics que es tenien en aquells moments i tenen gran valor, tant científic com artístic. Spielberg (o els seus tècnics) tampoc no augmenten la mida de Velociraptor, sinó que bategen amb aquest nom un parent seu anomenat Deinonychus. Durant un temps, es va creure que tots dos eren espècies dins d’un mateix gènere, i podria ser que els creadors de la pel·lícula seguissin aquest criteri, o potser els va agradar més el nom Velociraptor que Deinonychus (com passa amb el Juràssic i el Cretàcic). De totes maneres, a les pel·lícules següents parlen només de Raptors, que actualment és una mena de terme utilitzat per denominar tots els dromeosàurids, i a la tercera part, de 2001, els van posar una mena de protoplomes (tipus cresta punk) i els van donar uns movimients més semblants als de les aus, però suposo que quedava molt bèstia cobrir-los de plomes d’una pel·lícula a l’altra. A més, el fet que Velociraptor tingués la mida d’un gos gran, més o menys, no l’eximeix de ser un voraç carnívor. No hi ha una creença popular que diu que la mida no importa? Potser el senyor Carol és tan valent que un pitbull, per exemple, no li faria cap mena de por. O potser sí, perquè el pitbull no té plomes? Que sortirien corrent si veiéssin un humà? Doncs no ho sé, perquè aleshores no n’hi havia, però sí que alguns dinosaures carnívors atacaven en grup animals més grans que ells. Se sap perquè han trobat restes de mossegades de diversos individus en l’esquelet d’alguns dinosaures.

És estúpid parlar de “dolent” o d’”innocent” referint-se un animal el comportament del qual només es pot deduir a partir d’una sèrie de fòssils. N’hi ha un en què estava lluitant contra un Protoceratops. Velociraptor era carnívor, de manera que devia atacar algun bitxo, ja que no s’ha demostrat que fos carronyaire. Una cosa és que no tingués la mida de Deinonychus (a la dècada de 1920 es van descobrir els primers fòssils de Velociraptor, de manera que les dimensions ja es coneixien) i que ara s’hi confirmés la presència de plomes, però en quin tractat sobre paleontologia ha llegit el senyor Carol que fos un animaló inofensiu i poruc? Bé, de fet, tot el que es pugui dir sobre comportament d’espècies extintes és en la majoria de casos pura hipòtesi, però en què es basa i qui és el senyor Carol per fer de paleo-etòleg?

“El cine ha convertido en bestias terribles a orcas, gorilas, tiburones, murciélagos, pirañas, pájaros u hormigas y demás animales del planeta, incluida una colección de seres prehistóricos a los que los guionistas han inoculado la maldad humana. En la mayoría de los casos se trata de especies que difícilmente atacan al hombre, como si el cine quisiera hacer buena la sentencia del Suami Sivananda, cuando dijo que el mal no está en el mundo; sólo existe en la mente humana. El gigante velocirraptor con escamas era un pavo irrelevante con plumas. Leyendo la noticia viene a la mente aquel otro pavo de plástico con el que se fotografió Georges Bush el día de Acción de Gracias, hace tres años en las afueras de Bagdad. Aquel animal de pega era casi tan inofensivo como el velocirraptor, pero de nuevo un guionista tuvo una ocurrencia. Ignoro si era el mismo guionista al que se le ocurrió lo de las armas de destrucción masiva en Iraq. Entonces, la tomadura de pelo a la comunidad internacional no fue, desde luego, moco de pavo”.

Ah! Ja ho veuen! Resulta que tota aquesta successió d’incorreccions, de fer una cagada rera l’altra era només una excusa per a criticar la política dels Estats Units. Si, a més, tanca l’article amb allò del gall dindi i els indults de Bush (que, de fet, és una pràctica que jo sempre he trobat molt cuirosa en un país on s’ha executat gent de la qual més tard s’ha demostrat la innocència), queda tot perfecte. Quin estil! Quina gràcia! Quina ironia i quina conyeta! Sí, però el més admirable és ficar tantes incorreccions en tan poc espai, sobretot quan el qui ho fa és ni més ni menys que el director de continguts del grup Godó i que només mirant-se un minut la Viquipèdia (si en la seva versió catalana ja ho diu, imagineu-vos les dades de la mateixa entrada en anglès) podria haver-se evitat aquest ridícul. Sí, ja sé que a la gent se li’n fot si el Velociraptor tenia plomes o no, o si vivia al Cretàcic, al Juràssic o al Triassic; però si un periodista, i a més un amb el seu càrrec, no es pot documentar i contrastar ni que fos un minut (repeteixo, en un minut hauria sabut la mida que tenia, si tenia plomes i què va passar amb els bitxos de Jurassic Park), anem arreglats. És clar que el senyor Carol també és tertulià de la ràdio. Això de les tertúlies és apassionant: en lloc de portar experts sobre el tema que es tracta, una mateixa persona parla avui del Barça, demà de l’Iran i demà passat de Xinjiang quan només coneix el primer tema. El mateix senyor Carol, que es vanta de pertànyer a la classe alta barcelonina, de ser allò que ell i altres com ell anomenen “un senyor de Barcelona” (és que jo no ho sóc?), pontifica sobre els retards a RENFE, quan en sa vida deu haver agafat un tren de rodalies per no barrejar-se amb la xusma infecta, o sobre les dificultats per accedir a l’habitatge, quan diu que ell només va del seu acomodat barri a l’edifici del grup Godó, a dues passes de la plaça Francesc Macià. El seu criteri per parlar de qualsevol cosa queda palès quan a la ràdio fa proclames gairebé independentistes, però després baveja parlant de la família reial quan presenta el seus llibres sobre el rei i el seu fill (ai, que simpàtics i campetxanos són...!). Bé, ja posats, aquí també farem un símil, potser no tan subtil, perquè ni de bon tros sóc tan intel·ligent i culte: he dit que parlaria de dinosaures, no?

Síntesi oriental

2009-08-09T22:05:00.011+02:00

A La Vanguardia del passat divendres 7 d'agost hi ha un article de Valentín Popescu sobre la regió autònoma uigur de Xinjiang. Com passa a l'estat xinès, quan un determinat territori s'anomena "regió autònoma" té de tot excepte autonomia. Una altra regió autònoma que no ho és gaire és la del Tibet. Fa temps que tinc pensat escriure perquè el Tibet mola com a poble oprimit i que, en canvi, els uigurs, el poble túrquic originari del Turkestan Oriental (és a dir, el que administrativament correspon a la regió autònoma de Xinjiang), no els coneix ningú. Quan algú en sent alguna cosa, com a molt fa alguna conyeta amb les similituds fonètiques uigur/iogurt i Xinjiang/Shin-chan. No es fan fotos amb Richard Gere i després passa el que passa.

L'article és una columna i, òbviament, és difícil parlar amb tot detall de la situació a la regió. Ve a dir que en aquests moments la causa dels conflictes sembla més de caire econòmic i social que no un enfrontament ètnic o religiós. Res a criticar del contingut de l'article, entre altres coses, perquè estic convençut que el senyor Popescu està més informat que jo, que ni he estat al Turkestan Oriental, ni a la Xina. Això sí, hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció. Segons el text, Xinjiang significa en mandarí, i cito textualment, "vieja frontera devuelta a China". Aquí l'analista de política internacional s'equivoca: Xinjiang (新疆) vol dir simplement "nova frontera". El que cal destacar no és que una cosa vulgui dir "nova" o "vella", sinó que es pugui creure que tot això es pugui expressar en dues síl·labes, en dos caràcters. Diuen que en un idioma africà hi ha una paraula que significa "persona que pots enganyar una vegada i potser dues, però a la tercera ja no s'ho empassa". S'hauria de veure la paraula i preguntar a un nadiu d'aquella llengua sobre el seu significat. Sigui com sigui, seria un cas excepcional.

Però sembla com si l'Extrem Orient, més que un altre racó de món, sigui un altre planeta ple de misticisme on, per art de màgia, dues síl·labes contenen un concepte equivalent a cinc o sis paraules en altres idiomes. Qualsevol cosa, fins i tot la més trivial, pot arribar a tenir un significat d'allò més profund a Occident. Recordo que una vegada algú em deia admirat que al Japó la gent dóna un nombre determinat de voltes a la tassa de te abans de beure'n. Li vaig preguntar a una japonesa sobre les raons místiques d'aquest comportament i em va dir: "no, si més que res donem algunes voltes per veure el dibuix segons el tipus de tassa".

Suposo que.el senyor Popescu devia fer alguna referència a la historia del Turkestan Oriental, que va ser independent durant determinats períodes històrics però va tornar al domini xinès, també diverses vegades fins al moment actual. Però d'aquí a dir que Xinjiang significa "vella frontera tornada a la Xina" és una mica excessiu. Cert que la nostra llengua flexiva i el xinès, aïllant, són molt diferents, però això de ficar tot això en dues síl·labes ve a ser com aquella mena d'acudit (?) segons el qual "autobús" en alemany es deia subanestrujenempujenbajen, però a l'inrevès.

Nom de cine

2009-08-03T19:12:00.006+02:00

M'agrada molt el cinema, però últimament hi vaig molt poc. Pot ser perquè, últimament, acostuma a passar que en surto indignat. Podria pensar que és per l'edat, que ja estic en aquella fase de "ja no es fan pel·lícules com abans", però, de fet, mirant en perspectiva molta cosa que havia vist abans, ara m'adono que era una merda. Jo crec que deu ser perquè conec massa gent amb criatures i altres compromisos importants, i ja gairebé ja no em queda gent per anar al cine. Perquè una de les gràcies era el fet d'anar-hi, el cafè d'abans, la cervesa i la conversa de després, que es podia allargar fins a límits imprevists. Durant una època, com que tenia una altra feina, podia anar a horaris en què no hi havia molt gent, però ara, per anar sol i a la sessió de la nit, em poso un DVD i ja està.

Sobre el fet d'anar al cinema, conec gairebé tots els cines de Barcelona, excepte el d'algun centre comercial, i recordo els que ja no hi són. Prop de casa meva alguns han aguantat, com l'Urgell o el Rex. El primer continua essent el millor de la ciutat, entre altres coses perquè tot espectador té un lloc per a cadascun dels seus braços sense fotre's cops de colze amb el veí. El Rex, a la Gran Via (metro L1 Rocafort) està una mica més descuidat, però té la seva gràcia com a local decadent dels anys 60 i 70. Fa poc van passar la majoria de pel·lícules del BAFF, el festival de cinema asiàtic, i em va fer molta gràcia anar-hi. Durant un temps van passar pel·lícules comercials en versió original, i estava molt bé això de tenir un cine a 10 minuts i veure alguna pel·lícula entretinguda mentre gaudeixes de l'aire condicionat i de la buidor de la sala. També hi havia un altre cine, que continua al mateix lloc, però reconvertit, l'actual Renoir abans es deia Florida i era de Cinesa, però sembla que aquesta empresa està més interessada en els multisales immensos i lluny del centre, perquè no gaire lluny tenia un altre cine, el Waldorf, a Calàbria amb Av. Mistral, que va desaparèixer fa anys. Molts cines han desaparegut, com l'Excèlsior (xamfrà de Gran Via amb Villarroel); el Nuevo i el Regio, tots dos al Paral·lel. Altres, com el Coliseum, alternen cinema amb teatre. Una mica més lluny hi havia un cine que abans feia programes dobles, normalment de pel·lícules infantils o d'aventures, l'Arenas, a la Creu Coberta, però després va passar a ser un cine porno o S (és a dir, de pel·lícules pseudoerótiques on no hi havia sexe real), no me'n recordo. I no fa tant, quan deia que de petit mon pare em duia al cine Arenas hi havia algú que em mirava amb cara d'espant. Fins i tot recordo que de petit vaig anar a un cine subterrani, on ara s'agafen els Ferrocarrils de Catalunya entrant per Pelai. Tota aquella part es deia Avinguda de la Llum i hi havia una serie de botigues amb cine inclòs, que tremolava cada vegada que passava el metro. Davant de tantes baixes, val a dir que també hi ha aparegut un cine nou des de fa una mica més de 10 anys, el Méliès, que té dues sales molt petites, però que et permet gaudir de clàssics del cine en una sala i en VO. Per petita que sigui la sala, veure-hi una comèdia de Billy Wilder és impagable.

Un altre cine on em duien sovint, sobretot de molt petit, era el Dorado, a la Gran Via entre Casanova i Muntaner. Recordo que normalment feien pel·lícules de dibuixos. Amb 7 o 8 anys vaig veure un programa doble totalment psicotròpic: Sleeper, una conya de ciència-ficció de Woody Allen (s'hiberna i passa 200 anys embolicat en paper de plata, entre altres gags) i The Spy Who Loved Me, una de James Bond interpretat per Roger Moore (i la seva intensitat dramàtica habitual) amb la dona de Ringo Starr (Barbara Bach) fent d'espia russa, un coche submarí un gegant de dents de ferro. Veient aquestes coses, encara he crescut força normal... Bé, el cas és que el Dorado va tancar cap a finals dels 80 i el van reobrir, restaurat i reconvertit en un cine de dues sales amb un altre nom: Doré. Es veu que no es deia Dorado perquè tingués res que veure amb l'or o el seu color, sinó perquè antigament es deia Doré, en homenatge al dibuixant francès Gustave Doré, però amb l'arribada del franquisme li van canviar el nom "porque aquí sólo se ponen nombres españoles por mis santos cojones". Curiosament, el cine Doré de Madrid, seu de l'actual filmoteca de la ciutat, mai no va veure canviat el seu nom, segons em van dir uns madrilenys que el coneixen bé. És curiós que un cine tingui nom de dibuixant, però bé, alguns tenen nom de músic (el Verdi, tot i que jo diria que és pel nom del carrer i no pel músic).

I ara, des de fa relativament poc, el senyors del Grup Balañá me'l tornen a rebatejar. Per raons que escapen a la meva limitada comprensió, ara resulta que es diu Aribau Club. Per què? Què vol dir Aribau Club? Sí, després de Muntaner ve Aribau, és un carrer proper, però el cine no és a Aribau. En canvi, en aquest carrer ja hi ha un cine Aribau (sense "Club") repartit en dues voreres: quatre sales noves en una i l'Aribau de tota la vida (gran i amb decadència sixties) a l'altra. Deu ser per alguna qüestió de drets amb algun altre cinema Doré? Espero que sigui per causes administratives, perquè, sincerament, això de deixar-lo una altra vegada sense el nom del dibuixant em sembla una reminiscència d'altres temps, com moltes altres que, malauradament, encara no han desaparegut del tot.

De metàfores, al·legories i símbols

2009-07-28T20:45:00.007+02:00

Sobre allò que comentava dues entrades més avall sobre el títol del blog i el seu possible contingut metafòric (o al·legòric, o simbòlic, no sé), moltes vegades penso que la gent veu metàfores, al·legories i símbols on no n'hi ha. O potser és que jo sóc massa prosaic (o prozaic, que hi ha dies que estic d'allò més depressiu) i no vull veure més enllà. Un exemple: hi ha una pel·lícula de Lynch que probablement és l'única normal que ha fet, probablement perquè era d'encàrrec, The Straight Story (Una historia verdadera). Als títols de crèdits es veu un cel estrellat com a fons. Dos amics debatien sobre si cel infinit feia referència a la provecta condició del protagonista o bé a la llarga durada del viatge que emprèn. Jo vaig pensar que, com que a la ciutat gairebé no veiem els estels, si ets al camp i pots gaudir de tot aquell cel estrellat, simplement poses la càmera cap amunt i tens una imatge de puta mare. Ja està. "No, no, sempre hi ha d'haver alguna cosa més", em deia una altra amiga, molt culta, ella. Doncs molt bé, per què discutir-hi? Ara, que més culte era Pessoa i un heterònim seu, Alberto Caeiro, deia que les coses són com són i que aquí està la gràcia. És clar que després segur que un altre heterònim diria que tot era mentida.

(Per cert, si heu clicat l'enllaç al poema, penseu que la paraula portuguesa espantoso és un fals amic, també vol dir "fantàstic", "meravellós", etc. Un altre dia parlarem de falsos amics portuguesos com pila, broche, tomates o punhetas).

I ara, que es facin fotre!

2009-07-26T17:39:00.003+02:00

Llegint una nova entrada del blog Un passeig per Berlín, hi veig una referència al barri de Prenzlauer Berg, conegut també com a Prenzl Berg. És un barri de l'exest, però prop del centre, de manera que, un cop caigut el mur, va ser un dels barris de moda de la ciutat, on van obrir molts locals i hi anava a viure gent jove. El barri es va anar "apijant", i moltes cases amb façanes mig destrossades, amb bastides eternes o ennegrides per la calefacció de carbó es van anar reconvertint, i els carrers esdevenien fileres d'un uniforme color groc, tonalitat "pastís de llimona". Deu anys després, els suposats bohemis que hi vivien s'han ajuntat i han procreat, i ara veus parelles gafapastils amb cotxets infantils, passejant el fruit de la seva unió. També és on hi han anat molta gent del sud de Europa amb pretensions: dissenyadors, artistes i possiblement aspirants a cineastes arribats d'Espanya, França i Itàlia. Els alemanys han creat un nou terme Edelkanake, que seria com una mena d'immigrant d'elit, amb la diferencia que kanake és molt més despectiu que el neutre "immigrant".

Al blog es fa un paral·lelisme entre aquest barri i la zona del Born a Barcelona. La comparació és encertada, però hi ha una diferència fonamental entre tots dos barris. Berlín és una ciutat amb poca densitat de població: és extensíssima, però no té tants habitants com altres capitals europees. A Berlín pots anar a bars i discoteques de tot tipus i fotre't unes festes tremendes, però pots passejar pel carrer o estar-te a casa amb tota tranquil·litat, sense sentir gairebé cap soroll: les voreres són molt amples, els carrers també, hi ha molt poc trànsit, hi trobes un munt de places i parcs... Barcelona és una ciutat més antiga, i el Born és en ple barri medieval (bé, al segle XVIII es van carregar tot un barri, just darrere del mercat del Born, per a construir-hi una ciutadella militar, i és que per aquí sempre ha passat gent molt simpàtica), de manera que hi ha carrerons estrets, i ni tan sols la plaça al davant de Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres i els Passeig del Born són gaire amples. Per tant, si hi ha un grup més o menys nombrós de persones, se sent soroll al carrer.

Fa uns quants anys, diverses persones que sortien per aquella zona van quedar-hi encantades. Els agradava tant que hi volien viure. Ara, els mateixos que anaven de festa i feien el que els rotava per aquell barri són els primers a posar pancartes als balcons i denunciar la situació que viu el Born. Hi ha massa bars, hi ha massa gent, i aquesta gent són molts i surten fins massa tard. Tal i com feien ells, sense anar més lluny. De vegades llencen ous i galledes d'aigua, cosa poc coherent en ciutadans suposadament sensibles que s'han empassat la filmografia de Kiarostami. Diuen que allò ja no és el que era. De fet, tenen raó en una cosa: ara també s'hi acosten els guiris de barret mexicà que normalment abans només anaven al parc temàtic de pubs aparentment irlandesos o anglesos de la Rambla (una altra gran fita de la globalizació: un britànic agafa un vol per anar a una ciutat mil·lenària del Mediterrani i se'n va a un garito d'aspecte irlandès o britànic a trobar gent del seu mateix país, parlar el mateix idioma i beure la mateixa cervesa; després, a la botiga de souvenirs, regentada per un indi o un pakistanès, es compra un barret mexicà per acreditar que ha estat a Barcelona), però, al cap i a la fi, tampoc no és tan diferent del que era. Només per a ells, que abans hi sortien i ara hi viuen. Els únics que tindrien dret a queixar-se serien els qui hi han viscut tota la vida, abans que hi arribés aquesta mena de minionada migratòria intraurbana. Aleshores el barri estava degradat, i, després de suportar viure en un lloc deixat de la mà de Déu, han viscut el ressorgiment com a zona de copes, i ara aguanten els guiris, les bandes juvenils i la pedanteria gafapasta. Aquests sí que s'han guanyat el cel. En canvi, ara hi viuen molts dels quals, precisament, es reien dels pobres que hi vivien abans. Quan algú es queixava perquè cardaven massa fressa, hi havia algun moderno gracioset que fins i tot els cridava coses com "¡calla y cotiza!". El qui es fotia del l'humil treballador mentre sortia fins les tantes ara no tolera que els altres ho facin. Com que ara jo no surto, aquí ja no pot sortir ningú.

Sembla ser que això d'anar en contra dels que feien el mateix que tu i, si pot ser, evitar com sigui que acabin arribant on tu ets, és un tret inherent a la condició humana. S'havia fet un estudi a països europeus de llarga tradició democràtica que arribava a la conclusió que els fills de treballadors de classes baixes que havien estudiat gràcies als programes de beques dels partits d'esquerres, i que després havien trobat una feina en condicions que els permetia estar acomodats, votaven partits de dretes. Per què? Perquè no vinguin uns altres iguals que ells i prendre'ls el lloc? El paio que no tenia on caure's mort als decennis de 1950 i 1960 i va venir a Barcelona i voltants, mostrant un menyspreu absolut pel lloc on havia arribat, ara diu que "al final aquí nos harán hablar en moro" (i mira que em sembla molt interessant que hi hagi un idioma que es digui "moro"). Tornant a Berlín, els immigrants sud-americans o africans es queixen del tracte que reben dels turcs o dels alemanys d'origen turc. Si en lloc d'intentar continuar avançant es tracta de conformar-nos de putejar els qui tenim per sota, poca cosa de profit farem. I això hi ha polítics que ho saben molt bé i han après a aprofitar-ho de manera magistral.

Títols

2009-07-25T20:58:00.001+02:00

Hi ha qui m'ha preguntat per què aquest blog es titula així. Bé, de fet és que això de "tapir lampista" no sé com va sortir, només recordo que era una vegada parlàvem d'un ninot que donaven a les fires anomenat "perrito piloto" i no sé com va anar què vaig dir alguna cosa d'un tampir lampista. Explicava això a una amiga i em va preguntar si això era alguna metàfora o al·legoria de la vida (suposo que per allò de la fira, com la cançó de "la vida es una tómbola"), i vaig dir que no. Decebuda (suposo), va respondre "bé, per què ens hem de complicar la vida?". És com aquell gran acudit de l'Eugeni:

- ¿Usted cómo se llama?

- Pío.

- Claro, para cuatro días que vivimos, para qué nos tenemos que complicar...

El cas és que un blog que tingui un nom absurd o que en principi no faci referència a res (com a molt, a la zoologia i al bricolatge, però estaria molt agafat pels pèls) queda oberta a qualsevol tema. Si, per exemple, hi ha un blog que es diu Arquitectura bizantina, el més probable és que parli d'arquitectura bizantina. Si amb aquest títol parlés exclusivament de cant tirolès, per posar un altre exemple, seria una mica estrany. A mi, em semblaria bé: li donaria un punt de surrealisme, però és que, a mi, em fa gràcia qualsevol rucada.

De vegades penso que els títols condicionen la lectura d'un llibre o el títol d'una pel·lícula. No seria millor que el títol directament no en fes cap referència i deixar-nos sorprendre? Sergi Pàmies va escriure un llibre (no sé si era un recull de relats) anomenat L'últim llibre de Sergi Pàmies. No és mala idea. Al cap i a la fi, hi ha qui va al cine a veure l'última d'Imamura o la nova de James Bond. En l'últim cas, té la seva lògica, perquè no li van traduir el títol i segur que la gran majoria de la població no sap què vol dir Quantum of Solace. Va sortir un graciós que deia que vol dir Cuánto sol hace.

Algunes traduccions de títols de pel·lícules em fascinen. De vegades, un títol traduït no s'assembla en res a l'original: The Naked Gun/Agárralo como puedas, per exemple (però això del "...como puedas" mereix una entrada a part). Ara hi ha una tendència a no traduir títols i, a veure, si una pel·lícula es diu Batman Begins, doncs molt bé, és més o menys comprensible. El problema és quan es tracta de The Full Monty (que va generar un neologisme, fulmonti, per referir-se a un stripper masculí) o Pulp Fiction (que alguns graciosos, els mateixos que ara diuen Cuánto sol hace, traduïen com a Pulpo ficción, ai, quina gràcia). I ara també hi ha una mena de traducció a mitges: la pel·lícula xinesa 臥虎藏龍 (Wòhǔ Cánglóng en mandarí) va entrar aquí a través del títol anglès, Crouching Tiger, Hidden Dragon. Com que aquell dia el traductor de títols no estava gaire inspirat, no va veure gaire clar això del crouching i el hidden, i la cosa va acabar amb Tigre y dragón i es va quedar tan ample. Un altre cas curiós és una pel·lícula de Stallone titulada Cliffhanger. Això era cardat de traduir, perquè un cliffhanger seria literalment com un sortint d'un precipici del qual algú es pot agafar si cau, i la pel·lícula anava d'alpinistes, de manera que el títol anglès tenia certa gràcia. En la narrativa, però, és un recurs per acabar un capítol de tal manera que es mantingui l'intriga i el lector/espectador tingui ganes de veure el següent. Doncs bé, aquí li van dir Máximo riesgo. El cas és que després va sortir una pel·lícula que es deia Maximum Risk (si una era de Stallone, l'altra és de Van Damme, un altre figura), i no la van poder traduir literalment, tan fàcil com era, perquè coincidia amb l'altre títol.

En canvi, recordo una pel·lícula anomenada Brazil on crec que se sentia de vegades la música de "brasiiiiiiiiiiil...", però ni estava ambientada al Brasil ni tenia res que veure. Per acabar-ho d'arreglar, el director era Terry Gilliam, potser era el primer que va fer fora de Monty Python. És clar, tothom es pensava que seria una pel·lícula de conya desenfrenada i era una mena de film de ciència ficció a l'estil de 1984, tot i que amb alguns detalls més passats de volta. Total, que ni Brasil, ni Monty Python: tothom sortia del cine amb cara d'haver-se menjat un parell de iogurts caducats i amb mal rotllo. Per acabar, recordo un llibre que es deia Per a qui es baten els ous. El títol, de ressonàncies hemingwayanes, no tenia res que veure amb l'argument (que, de fet, tampoc no guardava gaire coherència d'un capítol a l'altre excepte el protagonista), sinó que, a més, contenia una sèrie de cites (de clàssics grecs, Shakespeare i no sé què més) que encara guardaven menys relació. Fantàstic.

Parc aparcat

2009-07-23T20:31:00.002+02:00

Llegeixo un blog nou anomenat Un passeig per Berlín que parla precisament d'això, de passeigs per Berlín. De seguida m'ha vingut enyorança del temps que hi vaig passar ja fa més de deu anys. Hi he tornat altres vegades, i ara trobo que l'est cada vegada és més "civilitzat", mentre que l'oest continua igual. De fet, ara el trobo més exòtic. En canvi, la primera vegada que vaig estar al Berlín Est em va semblar un lloc totalment diferent de tot allò que havia vist (bé, tampoc no havia vist gaire cosa, tot s'ha de dir). El que corresponia al centre de la ciutat era una mena de caos, amb tot aixecat i unes canonades enormes de color rosa pertot. A molts edificis, fins i tot als que pertanyien a la universitat, encara podies veure forats de bala. Recordo una escena d'una pel·lícula d'Indiana Jones en què el protagonista amenaça de volar l'Arca de l'Aliança. L'arqueòleg dolent li diu: "Però què vols fer? Nosaltres passem per la història. Això és la història!". Doncs passejar per Berlín Est era passar per la història, perquè allò era la història, era caminar per la part d'una ciutat que en menys d'un segle havia passat per una sèrie de règims que no van deixar, llevat d'algunes petites alegries en el camp artístic, sinó un trauma rere l'altre. Un dels llocs més impressionats era l'estació d'Ostkreuz, la "creu de l'est". A la majoria de grans ciutats alemanyes, la major part de línies de metro i tren recorren un tram central d'unes quantes parades per després, una vegada arribades a zones més perifèriques, començar a separar-se. Oskreuz seria l'últim punt on convergien les línies més importants de l'est. El que era impressionant no era l'estació, la construcció, sinó veure la barreja de gent que hi havia: des de l'oficinista encorbatat a l'ossi desenganyat del nou sistema, passant per immigrants de tot tipus i color. La veritat és que, les vegades que he estat en aquesta estació, no havia de fer res. No hi anava ni per classes, ni per feina, ni a visitar cap amic, sinó que feia transbord per anar a Treptower Park, un dels llocs al que sembla no gaire gent va, quan jo trobo que és un dels punts claus per entendre Berlín.

El parc és força gran, molt verd, amb un llac en què s'hi pot anar en barca i un quiosc de gelats (quan fa bon temps, és clar, pensem que hi ha anys en què a meitat d'abril encara neva), potser no té gaire cosa d'especial. Però travessant un carrer hi ha tot un monument soviètic amb relleus, estàtues i un monumentalisme exagerat que commemora el que no surt a les pel·lícules sobre els heroics soldats de Normandia, i és que qui va arribar a la capital del Reich no van ser els americans, sinó els soviètics. I va costar molt, molt de temps (i suposo que a la guerra el temps "normal" ja es deu eternitzar prou) i milers d'unitats de carn de canó que anaven caient a mesura que s'hi acostaven, com en el joc dels lemmings. Em sembla normal que la gent vagi a la porta de Brandenburg i a veure el Reichstag, i no acabo d'entendre perquè sempre hi ha tant turista al voltant de l'estació del Zoo i la plaça amb la terrible Gedächtniskirche. Deixar una església destruïda com a símbol em sembla molt bé, però posar-li uns vidres de coloraines amb llumetes em fa entendre per què el terme alemany kitsch ha esdevingut internacional. Però em sembla curiós que molta gent que ha viatjat a Berlín no hagi vist el Treptower Park. Potser no és gaire bonic, però val més la pena que comprar-se una samarreta amb un Ampelmännchen ostàlgic (sí, no m'he deixat la ena) i veure Goodbye Lenin. Per cert, als voltants del parc han construït edificis nous: algunes oficines i fins i tot un centre comercial, petit i cutre, però centre comercial al cap i a la fi. Si no m'afanyo i hi torno a passejar aviat, igual ja m'han muntat un parc temàtic amb cap-grossos de Marx i Lenin que et venen entrades per a muntar al Soviet Coaster. Si sabessin que aquí, d'això, se'n diu muntanya russa...!

Gulliver al país del sol naixent

2009-07-19T19:28:00.004+02:00

A La Vanguardia d'avui apareix una curiosa foto enviada per un lector. Es tracta d'un restaurant situat del barri d'Aoyama, a Tokyo, anomenat Aoyama Laputa Garden. Al paràgraf que comenta la imatge diu que probablement els japonesos no ho saben, però aquest nom pot ser divertit per als turistes. I ja està. Sí que té la seva gràcia, és clar, però tampoc no els hauria costat res dir que hi ha una raó per la qual es diu així. Com que el restaurant és en una planta molt elevada (es troba a 34 metres del carrer), el nom fa referència a l'illa de Laputa, un dels llocs inventats per Jonathan Swift a la seva famosa obra, Els viatges de Gulliver.

Laputa és una illa que levita mitjançant un sofisticat sistema magnètic. És una imatge que els japonesos deuen trobar interessant, perquè hi ha una pel·lícula de Hayao Miyazaki amb aquest títol (coneguda fora del Japó com a Castle in the Sky), i un model de cotxe de l'empresa Mazda també té aquest nom. La idea d'una illa voladora els deu oferir una imatge bucòlica, de pau i de serenitat. El que potser ja no saben és el que Swift explica sobre Laputa, i és que, tot i comptar amb una població de brillants científics, està dominada por un governant tirànic que la utilitza com a arma per a esclafar revoltes (fins i tot literalment: només cal deixar caure l'illa al lloc en qüestió), la qual cosa ja no ofereix una imatge tan idíl·lica.

A diverses traduccions al castellà de l'obra van canviar el nom de l'illa, com ara per "Lupata", però el més interessant de tot és que, tractant-se d'algú com Swift, potser va triar aquest nom essent plenament conscient del seu significat en castellà. Els qui segurament les desconeixen són els de màrqueting de Mazda.

Garzona, sibuplé

2009-07-19T15:00:00.004+02:00

Vaig fer aquesta foto a la ciutat xilena d’Osorno. Resulta que a Llatinoamèrica no diuen camarero” i, en el cas de Xile, recorren al gal·licisme garçon. La paraula “garzón” està reconeguda per la Real Academa de la Lengua, que especifica que és un gal·licisme. El que ja no queda clar és si també n’admet la versió femenina. En francès, “noi” i “noia” són, respectivament, garçon i fille, però va sortir un tercer terme, garçonne, aplicat a dones que adoptaven un aspecte andrògin i que volien trencar amb el paper tradicional de la dona.

Els propietaris d’aquest bar d’Osorno van fer la seva pròpia versió per a oferir una feina de cambrera. Aquí, en canvi, no he vist cap garzona. El terme garçonne sí que es va adoptar, però només per a referir-se a un tall de cabell. A Jean Seberg, li quedava molt bé. Llàstima que morís tan jove, la pobra.

Sempre assim, em cima, em cima, em cima, em cima...

2009-07-19T11:45:00.008+02:00

Enguany hem vist diverses vegades Carles Puyol, capitá del FC Barcelona, alçant copes que acrediten el seu equip com a campió d’un determinat títol. La imatge d’un esportista aixecant una copa enmig del deliri col·lectiu dels seguidors d’aquell equip és ja un fet habitual, i pràcticament tothom imagina que si guanyés alguna copa faria el mateix, tot i que l’ocasió fos menys solemne i els seguidors menys nombrosos.

El que sembla un gest primari i instintiu té un creador oficial. El futbolista Hilderando Luiz Bellini (he vist els seus noms de pila escrits de manera diferent segons la font), capità de la selecció brasilera aleshores, va fer aquest gest en la consecució de la copa del món de 1958. Potser algú ho havia fet en alguna altra ocasió, però aquell moment va quedar marcat per la seva repercussió mediàtica.

Aquest article sobre Bellini m’ha fet venir al cap una entrevista que vaig sentir en una emissora alemanya fa més de deu anys. En aquells temps sonava molt una cançó discotequera d’inspiració brasilera anomenada Samba de Janeiro, l’elaborada lletra de la qual deia “sempre assim, em cima, em cima, em cima, em cima; sempre assim, em baixo, em baixo, em baixo, em baixo; samba... de Janeiro”. Els autors eren un duo alemany anomenat Bellini, i els van preguntar per què es deien així. Els musics (?) van explicar que buscaven un nom típicament brasiler, i què hi havia més brasiler que un excapità de la canarinha?

No posem en dubte la brasileritat de l'exfutbolista Bellini, però queda una mica estrany que un nom que vulgui sonar a brasiler sigui italià. És cert que hi ha moltíssims brasilers d’origen italià (dins del futbol, el mític Juliano Belletti, sense anar més lluny), però no deu ser que, a aquells dos representats de l’autoanomenat poble de poetes i pensadors, els sonés igual una llengua romànica que una altra? Que, al cap i a la fi, el portuguès i l’italià (i, ja posats, també el castellà, perquè hi havia una cançó alemanya que no sé què deia de "samba y olé", que ja és quedar-se a gust) vingués a ser el mateix? Potser en aquells moments encara no era gaire famosa, però una de les personalitats brasileres més conegudes del moment és Gisele Bündchen. La model gaúcha, sempre i quan no estigui a favor d'una segona revolució farroupilha, és tan brasilera com Bellini o com João Gilberto, però és més que probable que, a un alemany, el cognom Bündchen no li soni gaire brasiler. De totes maneres, què és típicament brasiler? Un cognom portuguès? Per què no una paraula en nheengatu

Ara només caldria crear un grup de música tradicional alemanya que es digués Okulaja o Lafontaine en honor a l'esportista o al polític alemany, respectivament. O un catalaníssim esbart dansaire anomenat Brendemühl, com l’actor barceloní. Com sentaria a alguns que un grup de flamenco es digués Ndjambo, cognom d’una periodista de Televisió Espanyola? Potser molta gent posaria en dubte la qualitat artística de Bellini (el grup, no el futbolista), però van ser uns pioners de la globalització i la multiculturalitat.

Spanish Movie

2009-07-18T17:16:00.003+02:00

El segon teaser de Spanish Movie ha estat rebut amb un gran entusiasme, ja que reuneix dues figures fonamentals per entendre la cultura occidental. Ara, tothom també pensa que la pel·lícula serà una merda. Però com es pot fer una paròdia del cinema espanyol seguint la fórmula de paròdies americanes? No fa ja prou pena el cine espanyol com per, a més, parodiar-lo? Segons el primer teaser, la cosa sembla que anirà de gags inspirats en els últims èxits del terror espanyol, com ara Los otros, El orfanato o REC, de manera quel títol hauria de ser Spanish Scary Movie.

Com hauria de ser una Spanish Movie que no es limités al terror? Jo sempre he pensat que el cine espanyol hauria de fer com van fer els xinesos a partir de Tigre y dragón. Van agafar un gènere popular xinès i el van posar al dia amb més mitjans: un guió una miqueta més treballat, efectes especials ben fets, un disseny de producció i una ambientació molt cuidades, actors habituals del gènere però amb una mínima capacitat interpretativa, etc.

Com hauria de ser el Tigre y dragón espanyol? Doncs una mena de Tigre y dragón en Benidorm. Tenint en compte que l’únic gènere espanyol més o menys autòcton és el del destape i el de l’españolito que no para de dir animalades a sueques que li passen tres pams (anomenat “landisme” en honor a l’actor Alfredo Landa), s’hauria de fer una producció protagonitzada per Bardem (primer pensava en Juan Diego Botto, però és que Bardem ha ocupat el tron del neolandisme per mèrits propis) deambulant per Benidorm i explicant els seus dubtes metafísics a nòrdiques nues devoradores de l’obra de Kirkegaard, Strindberg o Ibsen.

El problema és que un estranger ja se’ns ha avançat. Woody Allen, sense saber-ho, és que més s’ha acostat al neolandisme, el landisme 2.0 o com se li vulgui dir. La seva pel·lícula és tan simplista com El turismo es un gran invento, però amb americanes en lloc de sueques. Arriben a Barcelona, els ve el machito hispànic de torn (ara reciclat en pintor) i després apareix l’espanyola passional i cridanera. No cal dir que els protagonistes espanyols tenen tots noms compostos, un detall que ja sortia a Astèrix a Hispània. Tothom ha lloat la tasca de Penélope Cruz, que es limita a fer el que sempre ha fet: cridar. És el mètode espanyol que tan bé representava Imanol Arias: si no pots transmetre res, fes la mateixa cara en els moments d’intensitat dramàtica, però xiscla molt.

Metal Umlaut

2009-07-18T16:55:00.007+02:00

Sembla ser que Metal Umlaut ja és un terme establert, com a mínim a la Wikipedia. Umlaut és la dièresi alemanya i, a diferència del català, que la utilitza per indicar que una vocal que en principi es muda es pronuncia, o que en una paraula no hi ha diftong, indica que és un fonema diferent al de la lletra sense dièresi (per exemple, una ä alemanya és con una e oberta). Molts grups heviates han incorporat l’Umlaut al seu nom, possiblement per semblar més germànics i, per tant, més agressius. Potser el grup amb Metal Umlaut més famós és Motörhead, per no parlar dels inclassificables (per no dir “lamentables i de vergonya aliena”, però això va a gustos) Mägo de Oz. Tot i això, els precursors d’aquesta tendència no era una banda metalera, sinó Blue Öyster Cult, fundada el 1967 i que continua en actiu.

El fet d'afegir dièresi en paraules que no en porten és un fenòmen que s'observa en alguns bars. Si mires la llista d’entrepants, és habitual veure escrit brätwürst, quan la paraula alemanya és Bratwurst, però així deu semblar més alemany. És com algunes botigues i alguns restaurants que intenten passar per tradicionals catalans i escriuen coses com “Barçelona” i “cervessa”, probablement perquè una ç (també present en idiomes com el francès, el portuguès o el turc) deu semblar més catalana que una ce. El mateix passa amb la essa: com que en castellà totes les paraules en porten només una (perquè no hi ha una distinció del fonema /s/ i /z/, sonor i sord), sempre quedarà "més català" afegir una essa a la paraula, encara que sigui sonora.

El cas és que fa poc he vist uns cartells d’una obra teatral que es diu Stokölm. Es tracta d'un muntatge inspirat en l’obra de 1956 Look Back in Anger, de John Osborne, i el seu director diu que li ha posat aquest títol perquè en el fons tots sentim una mena de síndrome d’Estocolm i bla, bla, bla. La tipografia del cartell imita la dels catàlegs i embalatges de l’empresa sueca Ikea, i han aparegut anuncis a la premsa amb un muntatge similar al dels catàlegs de mobles. Això no es nou: fa uns sis o set anys el genial Sisco Aubà va fer un impressionant one man show en què repartia programes semblants a un catàleg d’Ikea, però amb dibuixos fets a mà; i per internet corrien unes fotos on unes senyores d’aspecte nòrdic, tan agraciades físicament com poc vestides, protagonitzaven un catàleg amb un format semblant, però on el mobiliari ocupava un segon pla. Bé, llavors el Stokölm del títol fa referència a Estocolm. Li treu la e, canvia la c per una ka i col·loca una dièresi a la o. Així queda més suec, o més escandinau, com a mínim. Però no és el nom suec de la ciutat: els habitants d’aquesta bonica capital escriuen Stockholm en el seu idioma. No porta dièresi, però s’escriu amb “ck” i hi ha una hac intercalada! Què més es pot demanar? Hi ha una mena de Lord of the Rings a l’espanyola, titulat Memorias de Idhún (adaptada recentment al còmic per artistes de la talla de Joan Baranguer, Paco Cavero, Ismael Ferrer, Sergio Sandoval, Roger Tallada i Albert Xiqués), que parla d’un món fantàstic: l’Idhún del títol. Si es digués “Idún”, igual et penses que és un poble al costat de Fuenlabrada o, com a molt, del País Basc; però li poses una hac intercalada (encara que no hi hagi cap raó fonètica o etimològica, a diferència del que passa al topònim Stockholm) i ja tens un país multicolor ple de màgia, guerrers i princeses èlfiques d’orelles punxegudes. Tornant a l’obra de teatre, tant li costava mirar com s’escrivia en suec? No li semblava prou nòrdic sense dièresi? O potser hi ha una altra raó oculta i cal veure l’obra per endevinar-ho?

La idea d’utilitzar una sèrie de caràcters que no estan presents en la llengua pròpia per crear un cert exotisme arriba al seu paroxisme al programa de (suposada) sàtira política Polònia (dic “suposada” perquè ara estan més per fer cançonetes i distorsionar imitacions de l’home de temps que per fotre canya als polítics). Hi ha llengües eslaves que utilitzen l’alfabet ciríl·lic, com el rus, el búlgar o el serbi; mentre que altres utilitzen el llatí (el “nostre”, el “normal”), com el txec, el croat o el... polonès! Però tant li carda: d’Alemanya cap a l’est ja tots són russos. Als títols del programa utilitzen aquella mena d’alfabet cirí·lic que fa tanta ràbia, amb erres, enes i pes invertides (que en realitat equivalen al so de “ia”, “i” i “r”), però, com que no en tenien prou, hi posen també una ø, que és el símbol del programa, quan ni tan sols és una lletra de l’alfabèt ciríl·lic, sinó que es fa servir en danès (i sona com la ö alemanya, no com la de Motörhead). Si hi catalanets que s’escandalitzen perquè quan en un programa estranger parlen de Barcelona només treuen un conjunt de tòpics recollits des de la ignorància, no sé què pensaria un polonès del programa estrella de la televisió catalana.

Els mateixos autors del programa deien un dia al seu precedent radiofònic, Minoria absoluta (que afortunadament s’acaba, perquè ja era la decadència absoluta), que feia molta ràbia que als bitllets de la Zona Euro també sortís la paraula “eipo”, i que aquests grecs ja podrien escriure normal. En realitat, ευρώ es llegeix evró, i precisament “Europa” és un nom de la mitologia grega, de manera que si algú tingués dret a riure’s dels altres per aquestes qüestion haurien de ser els grecs (per cert, la moneda d’euro que més m’agrada és la grega de dos euros amb el rapte d’Europa). Després aquests mateixos tracten d’imbècil al qui diu “arenis de mar” o “xarel 10”, és clar.

Models i masturbació

2009-07-18T13:50:00.006+02:00

El títol promet molt, però en realitat no hi ha per a tant. Hi ha moltes paraules que sonen igual en dos idiomes, però que tenen significats diferents. N’hi ha una infinitat de casos, però quan una paraula en un d’aquests idiomes té un significat relatiu al sexe o a l’escatologia es poden produir situacions curioses, si no complicades. Una vegada em van explicar un cas representatiu: en una reunió comentaven que uns amics de les persones presents havien tingut un accident. Un va dir: “El pobre X se ha quedado manco”. De sobte, a dues persones del grup, dos japonesos, els va venir el riure. Els pobres devien estar tot preocupats de que els vinguessin ganes de riure en una situació així (una situació semblant a la del giggle loop), però resulta que manko és la paraula que els japonesos utilitzen per designar una certa part de l’anatomia femenina (sí, aquella).

Precisament del Japó va arribar fa uns quants anys un 4x4 de la Mitsubishi anomenat Pajero. Els japonesos l’anomenaven pàjero (pronunciant la jota com en català o en francès, per exemple, no a la castellana). La veritat és que frases com “el otro día me fui a la montaña con mi Pajero” no sonava gaire bé, de manera que a Espanya es va anomenar Montero. Seat, quan seguia la política de posar noms de localitats espanyoles als seus vehicles, va treure un model que es deia Màlaga. Batejar un cotxe amb el nom de la ciutat natal de Picasso, Antonio Banderas i Chiquito de la Calzada és en principi d’allò més innocu, però no a Grècia, on un dels insults més repetit és malakas (que en vocatiu, és a dir, quan t’adreces a algú, es diu malaka). De manera que, degut a la similitud fonètica entre ambdues paraules, a Grècia el van rebatejar com a Gredos (ara no estic del tot segur, però em sembla que al final li van dir així). Què vol dir malakas? Doncs el mateix que pajero.

Un altre producte típicament japonès (sobretot abans de l’arribada de la Xbox) són les consoles de videojocs. Com que el ritme de renovació és molt intens, potser hi ha poca gent que recordi la Sega MegaDrive, per exemple. Sega continua fabricant jocs, però ja no ven consoles perquè va quedar arraconada per les de Nintendo y la primera PlayStation. Els italians pronunciaven el nom de la marca com si fos una paraula anglesa: siga. De fet, “Sega” ve de service game, de la mateixa manera que pokemon vol dir pocket monster o famikon (les consoles de videojocs) family computer. Agafen la primera síl·laba –o les dues primeres– de cadascuna de les paraules i en fan un terme nou. Com s’hauria de pronunciar? No ho sé, però és molt probable que si els italians deien siga és perquè sega té unes altres connotacions en el seu idioma, i és que farsi una sega és el que fa tot bon pajero o malakas italià.

No resulta estrany que tres productes comercials coincideixin amb un mateix significat en tres mercats diferents? Ara també podríem parlar de diverses marques i models amb nomes derivats del terme píxel: el telèfon PixOn de Samsung, el Pixo de Nissan o la magnífica productora cinematogràfica Pixar. Però això ja ho va fer fa relativament poc en Màrius Serra amb molta més gràcia, i està clar que, a les multinacionals, les llengües minoritzades se’ls en foten.